A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach, Marat-Sade. Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers. Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán (1978), de Valle-Inclán. El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana, i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid.
El 1987 feu per primera vegada teatre en català, És així, si us ho sembla (Pirandello), al Centre Dramàtic de la Generalitat, obra a la qual seguí Lorenzaccio, Desig, La corona d’espines i Golfus de Roma. Llavors Josep Maria Flotats l’integrà al seu projecte de Teatre Nacional de Catalunya protagonizant Àngels a América (1996), de Tony Kushner, entre d’altres. També ha protagonitzat La verdad sospechosa (1991), de Ruiz de Alarcón; Desig (1991), de J.M. Benet i Jornet, Arte (1998, premi Max al millor actor), de Y. Reza, dirigida per J.M. Flotats; Celobert (2003), de D. Hare, en versió de F. Madico; El Rei Lear (2004), de W. Shakespeare, sota les ordres de Calixto Bieito; Su seguro servidor, Orson Welles, sota la direcció d’Esteve Riambau (2008); Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano (2015), sobre un text d’Alberto Iglesias i Mario Gas, director de l’obra, i Moby Dick (2018), adaptació de Juan Cavestany de la novel·la de H. Melville sota la direcció d’Andrés Lima.
Ha dirigit i interpretat la lectura dramatitzada de Bartleby, l’escrivent (2004), de H. Melville. Del 2008 al 2018 ocupà la direcció artística del Teatre Goya de Barcelona, on el 2008 estrenà sota la seva direcció Els nois d’història, d’A. Bennett, obra que també interpretà. En aquest espai també ha dirigit La vida por delante (2008), de R. Gary i Truca un inspector (2011), de J.B. Priestley, obra en què interpretà el paper protagonista, a més d’interpretar-hi obres dirigides per altres directors. Entre el 2010 i el 2014 fou director artístic del Teatro La Latina de Madrid, i l’any 2019 fou nomenat nou director del Teatre Romea. Posteriorment estrenà Justícia (2020), Erresuma Kingdom Reino (2022), un espectacle en euskera i castellà que resumeix les vuit tragèdies històriques de Shakespeare dirigit per Calixto Bieito, El pare (2022) i Gegant (2025).
Encara que el teatre sigui la seva activitat principal, l’ha alternada amb la televisió i el cinema, on excel·leix pel físic, per la versatilitat, la sobrietat i la seva perfecta dicció. El 1974 debutà a la televisió i es convertí en un habitual d’Estudio 1 i Teatro de siempre i participà en adaptacions d’obres de clàssics de l’escena mundial. Ha intervingut en sèries com ara El pícaro (1974-75, Fernando Fernán Gómez), Curro Jiménez (1975), La huella del crimen (1984), Vida privada (1986-87), de Francesc Betriu, Arnau (1993), de Lluís Maria Güell, i Carles, príncep de Viana (2001, premi al Festival Internacional de Televisió de Venècia 2002 pel paper de rei Joan II d’Aragó), de Sílvia Quer. El 1994 inicià la sèrie de TVC Estació d’enllaç (148 capítols), fins el 1996, i el 2000-02 la d’Antena 3 Policías. En el corazón de la calle (83 cap.), per la qual rebé el Fotogramas de plata i Micrófono de plata, Àngels i Sants (2006), Quart (2007) i Nit i dia (2017).
En el cinema debutà a Una mujer prohibida (1973), de José Luis Ruiz Marcos, i desenvolupà una carrera força selectiva: La espada negra (1976), de Francesc Rovira i Beleta; El caballero del dragón (1985) i Los años bárbaros (1998), tots dos de Fernando Colomo; Madrid (1986), de Basilio Martín Patino; El complot dels anells (1987-88, premi Sant Jordi de Cinematografia 1989 al millor actor en un film espanyol), de Francesc Bellmunt; Pont de Varsòvia (1989), de Pere Portabella; La banyera (1989), de Jesús Garay; Historias del Kronen (1995), de M. Armendáriz; El crimen del cine Oriente (1997), de Pere Costa; Amic/amat (1999, premis Butaca i Círculo de Escritores Cinematográficos), Barcelona (un mapa) (2007, premi Butaca el 2008) i Miss Dalí (2018), de Ventura Pons; Goya en Burdeos (1999), de Carlos Saura; Blancanieves (2012), de Pablo Berger; El reino (2018), de Rodrigo Sorogoyen; Cerrar los ojos (2023), de Víctor Erice; Escape (2024), de Rodrigo Cortés, i Parenostre (2025), de Manuel Huerga, entre d’altres.
També ha actuat en el documental Màscares (2009), d’Esteve Riambau i Elisabet Cabeza, i ha dirigit a Radio Nacional el programa setmanal La calle 42 (1985-99), dedicat al musical nord-americà.
Ha rebut diversos premis d’interpretació, entre d’altres el Premi Nacional de teatre (2004) per Celobert i Bartleby, l’escrivent, el Premio Nacional de teatre (2006) per la traducció, direcció i interpretació de La cabra, o Qui és Sylvia?, obra també guardonada amb el premi Teatre BCN (2006), tres premis Max (2007) al millor espectacle, millor adaptació i millor direcció, el premi Internacional Terenci Moix (2007) i dos premis Públics d’Arts Escèniques de Tarragona (2007) com a millor actor i director teatral del 2006. L’any 2017 rebé el premi Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català i la Creu de Sant Jordi, el 2018 el premi Català de l’Any organitzat per El Periódico de Catalunya, el 2019 el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, el 2023 fou nomenat acadèmic d’honor de l’Academia de Artes Escénicas, el 2024 Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes i el 2025 el premi Butaca Honorífica Anna Lizaran.
Altres films
- 1977-78 Reina Zanahoria, G. Suárez.
- 1984 La noche más hermosa, M. Gutiérrez Aragón.
- 1986 Hay que deshacer la casa, J.L. García Sánchez.
- 1987 Remando al viento, G. Suárez.
- 1991 Els papers d’Aspern, J. Cadena.
- 1994 La sucursal, J. Font (telefilm).
- 1995 El efecto mariposa, F. Colomo.
- 1997 Una pareja perfecta, F. Betriu.
- 1998 La hora de los valientes, A. Mercero.
- 1999 Pepe Guindo, M. Iborra.
- 2003 El tránsfuga, J. Font (telefilm).
- 2003-04 Mar adentro, A. Amenábar.
- 2018 Las leyes de la termodinámica, M. Gil
Bibliografia
- Tugues, P.: “Josep Maria Pou, un regnat de més de 30 anys”, Avui diumenge, 05.01.2003, p. 4-10.