El sac de gemecs o sac dels gemecs és un dels noms de la cornamusa catalana.
En funció dels llocs, altres vocables varen ser utilitzats : bot, cabreta, manxa borrega, criatura verda, marieta verda, ploranera, coixinera, moça verda, catarineta, ses xeremies, etc.
Aqueixa cornamusa té tres bordons que pengen cap avall.
La trobem a Catalunya Nord (Pirineus Orientals), a Catalunya Sud (Principat de Catalunya), i a Mallorca amb poques diferències.
El flabiol i el tamborí acompanyen freqüentment el sac de gemecs.
Tots tres formen la mitja cobla.
El flabiol és una flauta prou aguda que se joga generalment amb fora (només) una mà (encara que té la particularitat de poguer ser jogada amb les dues...).
És la sola flauta coneixida en el món que s'utilitza fent servir el dit petit per dejús (dessota).
| El tamborí té formes variables en funció de les epoques i dels llocs. | |
|
|
La tarota és un oboè. Doncs un instrument amb inxa doble.
Parlem de tarota prima (la més aguda) i tarota tenor.
Quan fora (només) una tarota s'afegeix a la mitja cobla la nova formació instrumentala se diu cobla de tres quartans.
Si s'afegeix la segona tarota parlarem de cobla entera.
Associada a un tabal és l'instrument que acompanya musicalment la formació dels castells.
Amb aspectes molt pocs diferents trobem la dulçaina al País Valencià.
La gralla, tal com la coneixem, existia pas a Catalunya Nord. Mes (però) feien sonar el grall de pastor que era generalment el grall de la cornamusa, posat directament a la boca.
L'acordió diatonic, encara que importat recentment (segona meitat del segle XIX) va conèixer una certa extensió dins la part nord-oest de Catalunya.
La ximbomba de Mallorca . Lliguem una canya a la pell molla i tova d'una cabreta. Posem la pell sobre un pot de terrissa i estaquem-la ben fort. Un cop la pell ben seca podrem fer sonar la ximbomba passant la mà molla sobre la canya. La vibració de la tija se transmetrà a la pell i el so serà amplificat pel pot de terrissa que serveix de caixa de ressonància. És per acompanyar el cant que la ximbomba s'utilitza lo més sovint.
|
||
|---|---|---|
 la ximbomba de Mallorca |
|
|
La guitarra de canya
Va penjada al coll d'aquell que en joga que la frega d'alt a baix amb dues fines baquetes.
Cada tros de canya pot donar un so diferent.
És un instrument ritmic.
(Catalunya i Països Mediterranis)
Amb cordilla i canya t'ho fabricaràs tu mateix igualment...
El bot aranès Ve de la Vall d'Aran, aquesta comarca de parlar occità (dins l'estat espanyol), mes (però) ont el català és utilitzat correntment igualment.
El bot és una cornamusa molt rustica. Té, al mancos (com a mínim), dues particularitats :
-
el grall funciona amb una inxa simple (com la molt propera cornamusa gascona, la boha i al contrari del sac de gemecs)
- té pas cap bordó, cosa excepcional per una cornamusa...
Se'n fabrica amb digitació tancada (com la boha) o oberta.