La funció pública local: una institució feble quaranta anys després

Les institucions en un estat de dret busquen fer realitat uns fins socials valuosos per a la comunitat política. Es converteixen així en béns públics i per això condicionen la conducta dels agents que interactuen en un entorn determinat. Entre estes institucions es troben els denominats sistemes de mèrit, generalitzats al nostre país des de la Constitució de 1978 i, específicament, per a l’Administració local, en el títol VII de la Llei de bases del règim local de 1985. Des d’una perspectiva basada en l’institucionalisme històric se sosté que el sistema de personal local va ser conformat a efectes pràctics en el període 1984-1987. Les decisions adoptades en este període condicionarien tota la trajectòria posterior, fins a l’arribada de la crisi econòmica de 2008-2012, que va revelar les febles costures del marc institucional de la funció pública local. Quaranta anys després pot concloure’s que els criteris d’acompliment institucional són inadequats: la seua politització característica, un model de negociació col·lectiva alié a la tradició administrativa i, sobretot, uns índexs de temporalitat elevats permeten concloure que l’entramat institucional és notòriament feble. La qüestió, davant un entorn que en els pròxims anys tornarà a recrear el marc institucional, és si l’Administració local tornarà a reproduir l’ineficient patró predominant en la gestió del seu personal que la caracteritza. El treball conclou amb unes recomanacions, centrades en la selecció i en la direcció pública professional, per a reforçar una institució clau en el bon govern local.