Jump to content

Andes

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E artíkulo aki ta skirbí na ortografia di papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Andes
Cordillera de los Andes
Andes
Lokalisashon
Pais  Bolivia, Chile, Colombia, Ecuador, Peru, Venezuela, Argentina
Koordinatonan  21°49′33.60000″S 66°41′52.80000″W / 21.8260000000°S 66.6980000000°W / -21.8260000000; -66.6980000000
Karakterístika
Área  3.300.000 kilometer kuadra
Largura  7.000 kilometer
Anchura  500 kilometer
Punto mas altu  Aconcagua
Map
Imágennan riba Wikimedia Commons Wikimedia Commons
[Editá Wikidata] · [Manual]

E Andes (spaño: La Cordillera de los Andes, quechua:Anti) ta forma un montaña ekstenso kantu di e kosta wèst di Sur Amérika. E montaña tin un largura di aproksimadamente 7.000 kilometer, un hanchura máksimo di 160 kilometer i un altura promedio di aproksimadamente 4.000 meter. E kadena ta kore pa gran parti paralel na e kosta di Oséano Pasífiko.

E montaña ta ekstendé riba shete pais: Argentina, Chile, Bolivia, Peru, Ecuador, Colombia i Venezuela. E serunan ta krusa e ekuator i ta sigui bai sùit te na Tierra del Fuego. E Arko di Scotia, inkluyendo Islanan Sur Georgia i Sur Sandwich, ta un kontinuashon prinsipalmente supmarino di e serunan. E struktura supmarino aki ta konektá Andes ku e Península antártiko den un arko grandi.

Geologia

[editá | editá fuente]

Geológikamente, Andes ta un sistema di seru yòn, formá durante e periodonan di Kreit i Tersiario. E serunan a wòrdu formá dor di plachi tektóniko, den kua e plachi oséaniko di Nazca ta slip bou (supdukshon) di e plachi kontinental di Sur Amérika na un velosidat di mas o ménos 8 centimeter pa aña. E prosesonan aki ta pone ku e serunan ta oumentá den altura gradualmente. Volkan i temblor ta komun den e área aki. Andes ta e sistema di seru mas altu na mundu despues di Himalaya. Hopi punta ta alkansá alturanan di mas ku 6.700 meter i ta kubri ku sneu.

Den e parti mas sùit di Andes, e kadena di seru ta kore di ost pa wèst, miéntras ku mas nort, na Argentina i Chile, su orientashon ta kambia. Pa wèst di e serunan ta situá Osean Pasífiko. Lagonan alimentá pa gletsjer ta situá tantu na Argentina komo na Chile.

E serunan mas altu di Andes ta situá kantu di e frontera entre Argentina sentral i nort i Chile. Aconcagua (6.960 meter), e seru di mas altu den e hemisferio oksidental, i Tupungato (6.570 meter) ta algun di e puntanan prominente.

E parti sentral di Andes, ta ekstendé riba Bolivia i Peru, e serunan ta parti den vários kadena, ku un anchura di mas o ménos 640 kilometer. E área aki ta inkluí tera altu manera e Altiplano boliviano i varios vayenan meimei di serunan. E sivilisashon di Inka, un tempu, tabata floresé aki. Situá na frontera di Peru i Bolivia, lago Titicaca ta un di e karakterístikanan geográfiko di e region aki. Bolivia tambe ta optené volkannan, manera e Nevado Sajama.

Serunan mas altu

[editá | editá fuente]


Un bista di serunan mas haltu ku 6.500 meter
Altura (m) Nomber Serunan Koordinato Imagen Pais
6.962Aconcagua32°390 S 70°010 W Argentina
6.891Ojos del SaladoPuna de Atacama27°0634 S 68°3229 W Argentina Chile
6.792Monte PissiPuna de Atacama27°450 S 68°470 W Argentina
6.768HuascaránCordillera Blanca9°70 S 77°360 W Peru
6.759BonetePuna de Atacama27°520 S 68°490 W Argentina
6.758Nevado Tres CrucesPuna de Atacama27°060 S 68°520 W Argentina Chile
6.739LlullaillacoPuna de Atacama24°4310.8 S 68°3151.9 W Argentina Chile
6.720Cerro MercedarioCordillera de la Ramada31°580 S 70°100 W Argentina
6.658Cazadero / Tipas / Walther PenckPuna de Atacama27°110 S 68°340 W Argentina
6.638IncahuasiPuna de Atacama27°0200 S 68°1748 W Argentina Chile
6.634YerupajáCordillera Blanca10°160 S 76°540 W Peru
6.565Tupungato33°2112 S 69°4617 W Argentina Chile
6.542Nevado SajamaCordillera Occidental18°60 S 68°530 W Bolivia