Regn de Scozia
| Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
| Regn de Scozia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Mot: Nemo me impune lacessit | |||||
| Daits aministrativ | |||||
| Nom ufiçal | (SCO) Kinrick o Scotland (GD) Rìoghachd na h-Alba | ||||
| Lengue parlade | Gaeleg scozes, scots | ||||
| Capitala | Edimburg | ||||
| Politega | |||||
| Forma de govern | Monarqia | ||||
| Nassida | 843 con Kenneth I de Scozia | ||||
| Causa | Union de la Pictavia e de la Dalriada | ||||
| Fin | 1707 con Ana de Scozia | ||||
| Causa | At de Union (1707) | ||||
| Territore e popolazion | |||||
| Relijon e societaa | |||||
| Relijon principala | Cristianesim celteg e despò catolicesim | ||||
| Relijon de Stat | Catolicesim | ||||
| Relijon minore | Paganesim, luteranesim e calvinism (dop de la Riforma protestant) | ||||
| Evoluzion storega | |||||
| Prima al g'era | |||||
| L'è stait sostituid da | |||||
Ol Regn de Scozia (ingles: Kingdom of Scotland; scots: Kinrick o Scotland; gaeleg scozes: Rioghachd na h-Alba) l'è un regn qe l'è durad del 843 a'l 1707; ol territore l'era de poc plu grand de la Scozia d'incœ, cond anca plu de 790 isole.
Intra 'l XIII e 'l XIV secol g'è staite i guerre d'indipendenza de la Scozia contra i invasor ingles, guidade del William Wallace e, plu tarde, del Robert Bruce, qe al sarà incoronad come Robert I de Scozia.
Del 1482, despò de la conquista inglesa de Berwick-upon-Tweed, ol territore del regn l'è deventad compagn de qell de la Scozia d'incœ. Ind el 1707 l'è stait jontad a'l Regn d'Ingilterra, e insema i ha fait ol Regn de la Granda Bretagna, secondo i condizion de l'At de Union.
Inants de Edimburg, la citaa plu granda del pais, i capitai de la Scozia i è staite Scone, Dunfermline e Stirling.



