Google LLC, prononcat [gu.gel], es un firma americana de tecnologic services creat in 1998 in li Sillicon Valley, California, de Larry Page e Sergey Brin, creatores del navigator Google. Li firma developpe e distribue mult altrí popular services. It es un del web gigantes, nominat GAFAM(Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft).

Desde august 2015, it es un filliale del Alphabet companie.[1]
Li firma devenit celebri al mersí del su motor de sercha, concurrencat historicalement per AltaVista, e, plu tard, per Yahoo! e Bing. It tande procedat a numerosi aquisitiones e developpementes e detene hodíe mult progammas e internet-situs quam YouTube, li sistem de operation Android, e anc altrí services quam Gmail, Google Earth, Google Maps, Google Play, o Google Workspace.
Pos Larry Page e Eric Schmidt, su PGD(president e general director) es, desde 2015, Pichai Sundarajan.
Google devenit un del unesim firmas americanas e mondiales per su capitalization, poc annus pos su prime intrada in li burse. Tost 2008, it valore esset de 176 milliardes de dollares a Wall Street.[2] Li 1im februar 2016, su valore depasat li valore de Apple e devenit li 1im firma del Unit States, con un total de 550 milliardes de dollars distribuat in su differentes categories de actiones.[3]
Li companie habe circa 50,000 emplouates. Li max labore al mondial central: li Googleplex, a Mountain View, California.
Origine del nómine
[modificar | redacter fonte]Li nómine "Google" provenir del matematical término "googol" (pronuncat in anglés /guːgɒl/), qui designe 10¹⁰⁰ un secuet de 100 zeros (10 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000); Ma li nómine "Google" esset plu facil a memorisar por un anglés. Li nómine del central de Google (Li Googleplex)
provenir del término "googolplex"(pronuncat in anglés /guːgɒlplɛks/) qui es equal a 10ᵍᵒᵒᵍᵒˡ, un secuet de un googol de zeros.[4]
Historie
[modificar | redacter fonte]Li historie de Google comensat quande du studiantes del Stanford universitá, Sergey Brin, alor duanti-tri annus old, e Larry Page, duanti-quar, incontrat in 1995. Illos son "presc in disacorde sur omnicos". [5]
To ne imperdir illos de comensar a labore sur un nov motor de sercha.[6]
Lis fundatores de Google, alor doctoral studiantes, observe li maniere que son classat lis resultates quande illos efectue un sercha in li scientific base de datas.
Illos remarca que li explotation del informationes contenet in li hyper-textural structura depender de li natura del ligamentes ínter lis documentes. Talmen, li idé de analisar lis ínter-documentes ligamentes basat sur li observation de un caracteristic del scientific litteratura e lis organisation modas del Science Citation Index (SCI), qui consister a atribuer un valore a un scientific publication proporsiotelement al númere de publication la citent.
Illos basat sur lis labores de Jon Kleinberg(qui creat un algoritme de sercha basat sur lis hyper-ligaments, "HITS"[Hyperlink-Induced Topic Search]), creat PageRank.[7]

Illos nominat lor projecte, "BackRub".[8] Illos imagine un programma qui analise lis relations ínter lis págines por proposir melior resultes que tis de lis competitores, quam AltaVista.
Quand lor labores son terminat, lis du studiantes commencat a concretisar lor projecte de motor de sercha, e dunc comprat un terabyte de usat durdisques, por crear un data-base
Andy Bechtolsheim, un del fondatores de Sun Microsystems, lasse se fare convicter per Sergey e Larry e leur scrit un chec de 100 000 $ por financar lor motor.Ma, li Google firma n'es ancor creat e Larry garde li chec in su tiruore poc semanes[9]. Li web-domene « google.com » esset registat li 15 september 1997[10]. Li sam tépore, lis du interprenores solicitat li familia e lis amicos, e finalemen, atinge a reunir un million de dollares por crear "Google, inc.". Illos se installar in li Google garage del Menlo Park, luat par un amica, in september 1998. Li firma ha tri employates, : Sergey, Larry e Craig Silverstein, qui es nu li director de Google Technology[9].
Situation hudíe
[modificar | redacter fonte]
Quam dit antey, Google es nu un filliale de Alphabet, inc. qui ha un valor de 4,35 milliarde de dollares[11].
Alphabet, inc. es divisat in branches:
- Google, inc: Li Chrome navigator, Android SO, mult altrí services quam Gmail, Google Earth, Google Maps, Google Play, o Google Workspace.
- Google nest: Automation del dom.
- Calico e Verily Life Sciences: Bio-tecnologie
- X(antey, Google X): Inteligentie artificial e altrí riscosi parís sur li tecnologie.
- GV: funde de investismentes.
- Google Fibre: optic fibre.
- Sidewalk Labs: urbanisation e tecnologies.
- Jigsaw: combatte contre li coruption, fiching, crime, terorisme…
- Waymo: autonom automobiles.
- Dandelion energy: geotermie.
- Chronicle security : ciber-securitá.
- Loon: internet mersí al ballones.
- Wing: drone liveration.
- Google DeepMind: serchas in IA.
- Charlestone Road Registry: web-domenes registration
Economía
[modificar | redacter fonte]
Lis licenties del Europa, Medie Ost, e del Africa son explotat per un firma del Bermuda por escapar al taxes.[12]
Simboles
[modificar | redacter fonte]- 1997-1998
- 1998
- 1998-1999
- 1999-2010
- 2010-2013
- 2013-2015
- 2015-nu
Referenties externales
[modificar | redacter fonte]- ↑ https://www.lemonde.fr/pixels/article/2015/10/03/google-devient-officiellement-alphabet_6003221_4408996.html
- ↑ https://www.lemonde.fr/technologies/article/2008/02/01/microsoft-presente-une-offre-de-rachat-de-yahoo-pour-44-6-milliards-de-dollars_1006223_651865.htm
- ↑ https://www.lemonde.fr/economie/article/2016/02/02/google-apple-et-le-prix-du-reve_4857945_3234.html
- ↑ https://about.google/intl/fr_ALL/company-info/our-story/
- ↑ https://about.google/intl/fr_ALL/company-info/our-story/
- ↑ https://semanticscholar.org/paper/8db8e53c92af2f97974707119525aa089f6ed53a
- ↑ https://dl.acm.org/doi/epdf/10.1145/324133.324140
- ↑ https://about.google/intl/fr_ALL/company-info/our-story/
- 1 2 https://web.archive.org/web/20190525084834/http://www.rankspirit.com/histoire-google.php
- ↑ http://www.journaldunet.com/ebusiness/le-net/10-ans-google-com-0907.shtml
- ↑ https://fr.finance.yahoo.com/quote/GOOG/
- ↑ https://www.capital.fr/entreprises-marches/limpressionnant-montage-de-google-pour-echapper-a-limpot-1321954