Pedru I de Russia
| Pedro I de Rusia | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Información pressonal | ||
| Nombri de nacencia | Романов Пётр Алексеевич | |
| Nombre en ruso | Пётр I | |
| Nacencia |
30 de mayu de 1672jul. Moscú (Zarato ruso) | |
| Muerti |
28 de heneru de 1725jul. San Petersburgo (Imperiu Russu) | |
| Causa de muerti | Gangrena | |
| Sepoltura | Catedral de San Pedro y San Pablo de San Petersburgo | |
| Nacionalidá | Rusa | |
| Lengua materna | Lengua russa | |
| Familia | ||
| Pairis |
Alejo de Rusia Natalia Naryshkina | |
| Cónyugi |
| |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | Gobernante, estadista y carpintero | |
| Ária | Política de Rusia | |
| Cargus acupaus |
| |
| Rangu melital | General | |
| Destincionis |
| |
| Hirma |
| |
| Escudo | ||
|
| ||
Pedru I de Rússia o Pedru I Alekséievich, moteu Pedru el Grandi (russu: Пётр I, Пётр Великий, Пётр Алексéевич; Moscú, 9 de juñu de 1672 - San Petersburgu, 8 de hebreru de 1725),[1] hue unu delos governantis más asseñalaus dela estoria de Rússia, pertenecienti a la dinastía Románov.
Governó Rússia dendi el 7 de mayu (27 de abril C.J.) de 1682 ata q'espenó, i dantis de 1696 lo hizu juntu col su delicau ermanu, Iván V de Rússia. Puso modernu por mé dela ocidentalizació i espigaera que muó ala Rússia moscovita nuna delas prencipalis potências uropeas.
El su casorio hue con Eudoxia Lopujiná, con quién tuvu un iju, i, en segundas nucias, cola su sirvienta, quién tomaría'l nombri de Catalina I al sucedel a Pedru tras d'espenal en San Petersburgu el 8 de hebreru de 1725, a conseqüencia dun infetu ena vejiga.
Biografía
[adital | adital cóigu]Pedru I el Grandi tuvu la su nacencia nel Kremlin de Moscú el 9 de huñu de 1672. El su pairi, Aleju Mijáilovich, tuvu abondus ijus de los sus dos casamientus; Pedru, el su quatorcenu iju, hué el su primel varón del su segundu enalci con Natalia Kiríllovna Narishkina. Quandu el pairi de Pedru espenó en 1676, el tronu hué ocupau pol el su entrermanu grandi Fiódor III.
El zagal zar
[adital | adital cóigu]Endispués dela muerti de Fiódor en 1682, el diesañeru Pedru s’atopó adrentru duna briega pol tronu del su país, que abocó nel Primel Motín delos Streltsí. Frenti suya, los Streltsí aballaron con unu delos germanus dela su mairi, achechinandolu, igual comu el su pairi de criança Matvéyev. Esti hechuscu se tié pol la esperencia miajosa que desenroó enque Pedru esmenciara el su heder polos Streltsí.
En 1682, Pedru hue nombrau zar ala halda del su entrermanu grandi Iván V. Lo nuevos que eran dambus ermanus, izo que la regéncia recayera ena ermana d'Iván i entrermana de Pedru Sofía, que sostribaba la su enfrujencia sobre los Streltsí. Anunciadamente, Iván era zar al lau de Pedru ata que espenó en 1696. Comu Iván era epiléticu, era mediu-ciegu i discapacitau mental, nu tendría denguna governaça ata q'espenó.[2]
Dendi 1682, Pedru s’albergó nel puebru de Preobrazhénskoye, cerca de Moscú, al lau de la su mairi Natalia que prefería de alexar al su iju dela corti russa, lo que tamién lo privó de las oprtuniáis educativas allá disponibris. Assina, Pedru recibió una criança conservanti.
Dendi la décaa de 1680, Pedru s’ocupó de horma inda jueguetona con exercicius i maniobras de técnica militar i naval nel campu de maniobras de Preobrazhénskoye, cerca del barriu estrangeru de Moscú, i nel lagu de Pereslavl. En Preobrazhénskoye s’entretuvu sobri tó col juegu de guerras. Formó con igualis una combarsa de 50 ombris, entri los más asseñalaos Iván Bujvolts, Fedoisei Skliáyev, Lukián Vereshchaguin, Gavríil Ménshikov, Tijón Lukin, Anísim Moliarov i Faddéi Popov, conos cualis simulaba guerras. Desti exércitu de juegueti con Fiódor Yúrievich Romodánovsky comu Generalísimu s’esvelopá el Rehimientu de la Guardia Semiónovsky i el Rehimientu de la Guardia Preobrazhensky, que en 1698, en auséncia de Pedru I, desestableció el Segundo Motín delos Streltsí i, con essu, salvó el gobernu de Pedru.
Arcensu al tronu
[adital | adital cóigu]

El derrocamientu de Sofía en 1689 pola parti cortesana de Pedru i la su mairi marcó l’entamu del gobernu de Pedru nel Zaratu Russu. Hue antecedíu puna conjura d’assassinatu contra Pedru punos 600 Streltsí involucraus, hilá pola entrermana de Pedru, Sofía. Nostanti, la conjura hué destapá. Los culpabris huerun condenaus, la su entrermana Sofía hue emburacá nel Monasteriu delas Doncellas i el su consejeru i querindongu, el prencepi Golitsyn, hue arrebatau dela governançia i decritu a la Sibéria.
Entoncis, Pedru huu de sometelsi al reclamu de poer dela su mairi conservanti. Ya eneru de 1689, el diecisieti-añeru Pedru, con la hincaera dela su mairi, celebró un casoriu cona tres añus más grandi Yevdokiya Lopujina (1669–1731). Ella alumbró a un iju nombrao Alejo (Aleksei) en hebreru de 1690. Un segundu iju, cuya nacencia se dió n'outubri de 1691, espenando meyo añu endispués. El casamientu con Yevdokiya duró hormalmenti diez añus, peru unus pocus añus aspués estuvu completamenti rotu.
Pedru demostró pocu interés polos assuntus de gobernu a prencipius dela décaa de 1690. Inspirau por innovacionis técnicas i artis d’artesanus estrangerus nel barrí moscovita Nemétskaya slobodá, Pedru precuró conocel mehor la via i l’activá del lugar meyanti visitas. Assín, el zar Pedru s’invitaba a menus con Patrick Gordon, un terratenienti noble d’Escocia que se convirtió nel prencipal consejeru militar del nuevu zar. Allí conoció tamién al suizu François Le Fort, el futuru almiranti dela flota naval. A través delas sus relacionis col barrí estrangeru, recibió las sus primeras impresionis, anque inda rudimentarias, dela forma de via uropea ociental dela epoca. Le Fort, que contaba paísis estrangerus, las sus peculiariais i el su altu nivel de coltura, espertó nel moçu zar una gran hambrina de sabel, que s’unió al deseu de lleval a Russia a un nivel similar. Pedru aprendió col moçu la luenga alemana i la neerlandesa. Sin embargu, qu’un zar russu frecuentassi el assentamientu estrangeru supunju, baju las circumstancias dela epoca, una violación flagranti dela tradición.
Nel primerus añus comu monarca russu, el moçu zar s’ocupó prencipalmenti dela construcción dun ejércitu efetivu. Numerosus juegus de guerras determiná el su día a día. El deseu de Pedru pol mari tamién hue espertau por casualidá. En juñu de 1688, descubrió col su maestru Franz Timmerman una barca antigua ingresa nel ranchu del su tiu-gran Nikita Ivánovich Románov. En 1691, el constructor naval Karsten Brant reparó el “pairi granu dela flota russa”. Con esta Barca, Pedru I emprendió el primel viahi mariñu a Kolómenskoye. Con essu, s’espertó l’enterés de Pedru por barcas i barcus, que agora soñaba con un puertu pa Russia. Pol mesmu Karsten Brant, mandó construil dos Fragatas i tres Yates, que formá la base i l’encetu del futuru poder naval russu.
Pa mehoral la posición marítima de Russia, Pedru s’esforçó por conseguil nuevus puestus costerus pal su país. L’únicu accesu marítimu d’essi tiempu estuva nel Mari Blancu cerca de Arjánguelsk. El Mari Bálticu estuva controlau en essi entoncis por Suecia, mentris que el Mari Negru hue dominau pol Imperiu Otomanu. Dos añus más tardi, justu antis dela muerti dela su mairi, navegó dendi Vólogda ata Arjánguelsk. Allí s’alcontraba, quandu el gelu se rompía, una flota de toa Uropa. Inglésis, holandesís i danésis vinían aquí pa mercanciá con pielis, cuerus, cáñamu, sebu, trigu i potasa. Aquí, el monarca, en estancias de varius mesis nel Mari Blancu en compañía de Gordon i Le Fort, tamién se familiarizó cona pesca d’altamar, el puertu d’ultramar de Murmansk i la via comercial del lugar. A los viahis d’allí al mari abiertu corresponderun las maniobras terrestris que Pedru hizu realizal nel otoñu de 1694 nel área de Moscú, comu entrenamientu preliminar pal casu de necessidá que se avecinaba. Tresladó el astilleru a la isla de Solombala i fundó allí una almirantía comu base pa una armada russa i una flota mercanti. El primel barcu, el barcu mercanti “San Pablu”, hue botau en juñu de 1694. Al regresal a Moscú, el zar s’dedicó a los assuntus del estau.
Gobernu únicu
[adital | adital cóigu]Cona muerti temprana dela mai, que morrió en hebreru de 1694 a la eá de solu cuarenta i un añus, tamién cessó pa el moçu gobernant el motivu pa tenel considéracias con ella, que huu tenel ata entoncis. Sin embargu, con essu, tamién se le encomendá la carga i la responsabilidá delos assuntus de gobernu.
L’añu siguienti, Pedru emprendió un viahi a varias partis del su imperiu pa convencelsi personalmenti de too, pa conocel el país i los sus abitantis, las deficiéncias i los malis de toa clase. Dispues dela muerti del su meyu-ermanu Iván V en 1696, el zar Pedru I ejerció el gobernu únicu en Russia.
Pedru tentó obtenel un accesu al Mari Negru. Pa conseguil essu, huu de vencel als Tártarus de Crimea dela zona. Nun alcuerdu con Polonia-Lituania, empecipió una guerra contra el Kanatu de Crimea i contra el soberanu delos tártarus de Crimea, el sultán otomanu. El objetivu prencipal del zar Pedru era la conquista dela fortaleza otomana de Azov, cerca del Don. En abril de 1695, el ejércitu russu marchó con ell contra Azov, peru los intentus de conquista fracasá. Pedru regressó a Moscú en noviembri d’esti añu. Alomentu, empecipió la construcción d’una gran armada. Mandó botar más de trenta barcus contra los otomanus en 1696. En juñu de 1696, Azov hue conquistau nuna segundera campanha. El 12 setiembri de 1698, el zar Pedru fundó oficialmenti la primel base naval russa en Tagarrógu.
La Gran Embaxada
[adital | adital cóigu]

Dendi 1697 ata 1698, Pedru I viajó parcialmenti de incógnitu comu parti dela Gran Embaxada por Uropa. El caminu lo llevó sobre Livonia, Curlandia, Prússia a Holanda i d’allí a Inglaterra, ondi tamién reclutó especialistas, entri ellus Joseph Nye, Richard Cosenz i John Perry. L’acompañanti nesti viahi hue Alexandr Ménshikov. El su amigu François Le Fort actuó comu primel embaxaol nominal dela Gran Embaxada enos Paísis Baxus.
N’agostu de 1697, Pedru quisu adquirí esperiéncia ena construcción naval na holandesa Zaanstad. Aquí estudió la construcción de velerus d’altamar, que mandó copial comu barcus modelu i más tardi en Russia los hizu construil. Desspués de que se descubriera quién estuvu realmenti en Zaandam, Pedru huu de continual trabajandu nun astilleru aisllau del púbricu en Ámsterdam. Allí, el 20 agostu de 1697, empecipió una aprendizaji de carpinteru nel astilleru del maestru d’astilleru Gerrit Claesz Pool nel astilleru dela Compañía de las Índias Orientalis en Krummendijk. Aquí Pedru trabajó ena construcción dela Fragata Pedru i Pablu i recibió de Pool un certificau espléndiu. Nesti tiempu, albergó nel inda oi conservau Casa del Zar Pedru.
Pedru hue recibíu en tolas cortis mayolis, peru dengunu quisu cumplil el su pedíu políticu d’apoyu a Russia ena llucha con el Imperiu Otomanu. Con essu, tamién se deshiciu la esperança de conseguil un puertu nel Mari Negru, polo que d’agi en adelanti los eshuérçus de Pedru se desviá al Mari Bálticu.
Supresión delos Streltsí
[adital | adital cóigu]
Inclusu duranti la su estáncia en Viena duranti la Gran Embaxada, Pedru recibió nel branu de 1698 la notícia dun nuevu alzamientu delos Streltsí en Moscú i regressó apresuradamenti a la capital russa. Los Streltsí se considerá el mayor riesgu de poder pal cursu reformista de Pedru. Pedru I puso en marcha una açión de destrución que duró varius mesis. Muchus millaris perdié la su via d’esta maea, otrus huerun desterraus a Sibéria, Astracán, Azov i otros lugaris, el cuerpu delos Streltsí hue disueltu pa siempre, el nombri aboliu i declaráu deshonestu. Duranti la represión del motín delos Streltsí, Pedru I tamién sospechó dela su esposa Yevdokiya Fiódorovna Lopujina de participal ena conspiración i la desterró en 1698 al Monasteriu de Suzdal.
Dispués dela destrución delos Streltsí, nu huu más nada qu’estorval los planis de reforma de Pedru I. El objetivu era modernizal Russia siguiendu los estándaris uropeus ocientalis. Entri las sus medias de transformación i modernización s’incluyí la promoción dela economía meyanti la construcción de grandis empres i el apoyu a la fundación de empres privás, reformas ena educación escolar, la prohibición de lleval barbas i ropa russa antigua, la mayor centralización i burocratización dela administración i la creación d’una tabela de rangus nobiliarius.[3][4] Estass reformas passá a la estoria comu las Reformas Petrinas i contribuyerun en gran maea a l’ascensu de Russia comu unu delos paísis líderis en Uropa (vía la seción Reformas).
Época dela Gran Guerra del Norti
[adital | adital cóigu]Atascau ena política turca, el zar Pedru I s’hue dau cuenta de que la falta d’un accesu al Mari Bálticu afetaba al comerciu russu. Los sus eshuérçus se dirigierun sobri tou contra Suecia, con el objetivu de rompel la posicion preminenti sueca nel Mari Bálticu.
Ena Segundera Guerra del Norti (1700–1721), Pedru pudu, a pesal de numerosus derrotas i pérdidas considerabris, producil el puntu d’inflexión dela guerra cona vitoria ena Batalla de Poltava (1709). La gran vitoria del zar Pedru en Poltava i las sus conquistas posterioris nel Bálticu huerun seguidas con recelu, especialmenti ena corti del Sultán, a insisténcia del Kan de Crimea, Carlos XII i Mazepa. Pedru envió al su embaxaol a Estambul i exigió la entrega de Carlos. Ahmed III mandó encarceral al embaxaol. El 10 noviembri de 1710, el monarca russu recibió la declaración de guerra. Con essu, se produju pa el zar Pedru una situación peligrosa que podía cuestional el éssitu en Poltava, ya que nu s’esperaba ayúa delos aliás. Assín, Pedru, de malu grau i debilitau por malotías, invadió a regañađientas el Imperiu Otomanu. Las tropas otomanas lo cercá en Huși, un puebru pequeñu nel Riu Prut. Sin embargu, nu aprovechá la su posicion superior i lo deixá parti con honol. Nel Tratau del Prut, Pedru s’comprometió a entregal la fortaleza de Azov, conquistá anteriormenti, i retiralsi delos territorius cosacus. Amás, huu de abandonal la flota russa del Mari Negru allí.[3][4]

En 1703, Pedru fundó la ciá de San Pietersburgu, que dendi 1710, sin un decretu correspondienti, denominó la nuevia capital del Imperiu Russu.[5]
Pedru estuvu casau dendi 1712 en segunderas nupcias con una lituana simple, que ena su corti asumió el nombri de Catalina Alekséyevna. Ella le dio dozi ijus i asumió el gobernu desspués dela su muerti comu Catalina I.
N’el su segunderu viahi grandi a Uropa Ociental en 1716/1717, esta vezi nu de incógnitu, Pedru I tentó compleal primel el su éssitu militar sobri Suecia integrándu Russia nel sistema estatal uropeu. Desspués d’una cura en Pyrmont, visitó al su aliáu danés, Federicu IV, en Copenagui, encontró al rei de Prússia Federicu Guillermu I en Havelberg[6] i viajó a los Paísis Baxus, ondi passó el iviernu. Debíu a ataquis de fiebru, el zar huu de protegelsi, peru viajó a París, ondi hue recibíu amistosamenti pol rei de sieti añus Luis XV. El 22 d’avientu de 1717, hue fechu miembru (associé étranger) dela Académie royale des sciences.[7] Desspués d’una estáncia de seis semanas en París, Pedru volvió a una cura en Spa, pa viajal de nuevu a San Pietersburgu a través delos Paísis Baxus i Berlín.
El conflictu con el su iju Alejo s’agudizó en 1718. Mandó que Alejo, desspués dela su huiđa a través de Áustria a Itália en 1717, hue devueltu a Russia, lo desheređó i le hizu un processu por alta traición. Alejo huu de renuncial al tronu i hue condenau a muerti, peru morrió ants dela ejecución el 26 juñu a consequéncia dela tortura, ena que’l mesmu Pedru pudo participal ativamenti.
Pedru comu emperaol
[adital | adital cóigu]
La Gran Guerra del Norti hue acabá en 1721 pol Tratau de Nystad. Russia pudu estabilselsi comu poténcia rectora nel noresti de Uropa.
Directamenti desspués dela firma dela paz con Suecia, Pedru cambió el su títulu oficial d’alcuerdu cona crecienti importáncia dela política esterior de Russia de Zar a Emperaol (russu Император Imperator). Esti títulu lo llevá los gobernantis russus d’endi en adelanti ata 1917. En 1722, Pedru cambió pol decretu la sucessión al tronu tradicional, que dependía dela orde de nacencia. Ahorra, el regenti gobernant pudiá determinal librementi al su sucessor, tamién de hueras dela família, i deponel a un sucessor indignu.[8]
Ya enfermu, Pedru, nel su empeñu de modernizal Russia, mandó el 8 hebreru de 1724 la construcción d’una Academia de Ciencias Russa en San Pietersburgu. La su residéncia de branu hue el Peterhof (vía tamién Fuenti de Neptunu).
Muerti
[adital | adital cóigu]Inmediatamenti desspués de recupelalsi d’una enfermeá grave (sufría de Retención urinaria), Pedru partió nel otoñu de 1724 nun viahi mariñu largu. Esti lo llevó, entri otros lugaris, a Shlisselburg, ondi quería revisal los trabajus nel nuevu Canal de Ládoga. El 5 noviembri, volvió a San Pietersburgu, peru nu desembarcó, sinu que navegó siguiendu el Golfu de Finlándia. El su destinu era la fábrica d’armas cerca de Lakhta. Al anochecel, se levantó una tormenta. Nu luehu dela orilla del Lagu Lakhta, Pedru el Grandi descubrió un bote volcau, la tripulación estava a puntu d’afogalsi. Pa ayual alos marinerus i soldaus de Kronstadt, vadeó ata la cintura las frías auguas del lagu. Aquí se hizu evidenti el su compromisu personal i la su falta de considéracias consigu mesmu. El 8 hebreru de 1725, el zar de cincuenta i dos añus morrió a las 5.00[9] a consequéncia del su actu de rescati (afeción dela vejiga junta con una atrofia hepática) en San Pietersburgu.
Pedru nu dejó testamentu. L’afirmación, que surdió dende la época de Napoleón, de que Pedru huu obligau en un testamentu a tolos sucessoris futurus a aspirar al dominiu russu sobri Uropa, es una falsificación propagandística. Ya en 1828 hue esponí comu tal, peru ata oi esti falsificacion notoria ha dau ocaion vez tras otra a malas interpretacionis i insinuacionis.[10]
Reformas
[adital | adital cóigu]Artícalu prencipal: Reformas de Pedru el Grandi.


Pedru el Grandi empecipió numerosas reformas en Russia que tenían comu objetivu converti Russia nun estau moernu. Con essu s’aligó la fundación i promoción dela nuevia capital San Pietersburgu.
Coltura i céncias
[adital | adital cóigu]Pa la modernización coltural s’incluyí la introdución de ropa uropea centruociental. Las barbas tradicionalmenti largas huerun gravás con un impuestu dela barba. El calendariu julianu hue introducíu en Russia, anque ena resta de Uropa en essi tiempu ya s’estaba adoptandu el calendariu gregorianu.
Pedru I tamién s’orientó alos ejemplus moernus dela epoca en cuantu a técnica i céncia. Inició la Academia de Céncias i llevó a cabu una reforma dela escritura.
Administración
[adital | adital cóigu]El monarca russu empreendió cambius estensos ena administración del su imperiu. La base d’esti trabalh de reforma hue el reglamentu suecu, adaptau a las circunstancias específícas de Russia. Assín, Pedru I crió l’alcaldía, estabeció un Senau que preparaba nuevis leis i dirigía los organus localis i centralis, comu instáncia administrativa suprema. Amás, en el su gobernu se creá los colegius, comparabris aproximadamenti conos ministerius especializaus en Uropa Ociental. Revolucionaria hue la introdución dela Tabela de Rangus en 1722, que dividía las carreras administrativas i militaris en 14 classis de rangus.
L’Imperiu Russu hue dividíu administrativamenti en ochu guvernadurius i unus 50 províncias.
Ejércitu
[adital | adital cóigu]Pola remodelación del ejércitu i la fundación dela armada russa, Pedru el Grandi pudu, desspués de fracasus inicialis, frel als suecus ena Gran Guerra del Norti.
Economía
[adital | adital cóigu]Pedru construyó una economía mercantilista. Sobri too, destaca la su fuerte promoción delas manufacturas. Al assumi el cargu de Pedru, sólu desistían dezi manufacturas en Russia. La promoción dela industria estuvu íntimamenti ligá a las necessiadis del ejércitu duranti los largus añus de guerra. Peru amás, tamién surgié muchas manufacturas i fábricas que producí bienis de consumu. Algunas fábricas, entri ellus la fábrica d’espejus de Ménshikov, ya trabajá pal export. En 1716, el tornu de hilal hue introducíu en Russia. Inclusu un añu ants dela su muerti, Pedru I ordenó que tolos ninnus abandonaus huerun criaús comu artesanus i fabricantis. Nel su últimu añu de reinau, había unas 100 fábricas, entri ellus unas con más de 3000 empleaus – destacandu la fábrica d’armas de Tula. El especialista alemán en mineria Barón von Hennin, que era presienti del Colehiu de Minería, tuvu una parti essencial nel desenrollu dela induhtria siderúrgica. Al final del reinau, la estática registra un pressupuestu estatal equilibrau de unos 10 millonis de rublus.
Ilesia
[adital | adital cóigu]
El zar Pedru I siempri consideró a la ilesia russa comu un oponenti (huerdi) oposicionista a las sus reformas. Pol mesmu, desspués dela muerti del Patriarca Adrián (1700), dejó el puestu del eclesiásticu superiol vacanti. Sobri too, odiaba als Viejus Creyentis (Raskólniki), a los que combatía por numerosas leis. En 1719, los jesuitas huerun espulsaus de Russia. A partil del 25 eneru de 1721, el zar puso finalmente la Ilesia Ortodoxa Russa baju alministración estatal. El Colehiu Eclesiásticu, más tardi “Sínodu Gobernanti Santísimu”, reemplaçó el Patriarcau de Moscú esistenti dende 1593. Nel penúltimu añu del su reinau, el zar Pedru I aún descargó un golpi decisivu contra la holgazanería enos monesterius.
Descendencia
[adital | adital cóigu]Del casamientu con Yevdokiya Lopujina, Pedru el Grandi tuvu tres ijus:
Alejo (1690–1718), Zarevich de Russia i pairi de Pedru II,
Alexándru (1691–1692),
Pablu (1693).
Del casamientu con Marta Skavrónskaya (más tardi Catalina I) nacierun dozi ijus (según otras cuentas onzi), delos cualis sólus dos hijas alcançá la eá adulta:
Ana (1708–1728), troncu familiar dela línia Románov-Holstein-Gottorp,
Isabel (1709–1762), Emperatrí de Russia 1741–1762.
Honoris
[adital | adital cóigu]En el su onol s’alçá monuments, vía Monumentus a Pedru I. La Bahía de Pedru el Grandi hue nombra en el su onol; tamién varius barcus russus, vía Piotr Veliki. L’asteroide del cinturón prencipal enteriol (2720) Pyotr Pervyj está nombrau en onol de Pedru el Grandi,[11] comu tamién la cueva antártica Tsarporten.
Recepción ena coltura i l'arti
[adital | adital cóigu]Puesía
[adital | adital cóigu]Alexandru Pushkin: Poltava (Poema de 1829 sobri la Batalla de Poltava).[12][13][14]
Alexandru Pushkin: El jineti de bronci (Poema de 1833 sobri el mesmu monumentu ecuestri ena plaza del Senau de San Petersburgu).
Ópera
[adital | adital cóigu]Albert Lortzing: Zar y carpinteru. Ópera cómica, estrenu el 22 d’diziembri de 1837 en Leipzig.
Cuentus
[adital | adital cóigu]Ena coleción Cuentus popularis russus, traduzíus al alemán por August Löwis of Menar, s’alcuentra en 49º puestu el cuentu Pedru el Primel comu ladrón. Hue publicau por primer vez en 1902 pola Sociedá Geográfica Rusa.[15] D’incógnitu, el zar russu cometi un robu ena cai, vacía el almacén dun vendedol de pielis, entra nel tesoru del zar vecinu i viola repetidas vezis a su ija. Al final, quandu se descubre la identidá de Pedru el Grandi, l’otru zar s’asusta, pues está sujeutu al zar russu. Quieri dal-li la ija deshonrá en esposa, peru Pedru niégalu, ya que “nu hui el primeru con ella”. Pedru regresa al su reinau sin consecuencias.
Pedru el Grandi i el soldau (AT 952; BP III, 199): El testu está incluíu ena coleción Los cuentus de Filipp Pavlovič Gospodarev (Petrozavodsk 1941). El cuentu está mu esparciu nel repertoriu russu.[16]
Pinículas
[adital | adital cóigu]La juventú de Pedru (Junost Petra). En dos partis, RDA/URSS 1981.
Pedru el Grandi (Peter the Great). Miniseri de TV en 4 capítulus, EE. UU. 1986.[17]
Literatura
[adital | adital cóigu]Reinhold Neumann-Hoditz: Pedru el Grandi. En testimonius personalis i documentus gráficus. Rowohlt, Reinbek 2000, ISBN 3-499-50314-X
Henry Vallotton: Pedru el Grandi. L’ascensu de Rússia comu potencia. Diederichs, Múnichi 1996, ISBN 3-424-01315-3
Robert K. Massie: Pedru el Grandi. La su via i el su tiempu. Fischer, Frankfurt 1992, ISBN 3-596-25632-1
Erich Donnert: Pedru el Grandi. Koehler und Amelang, Leipzig 1988, ISBN 3-7338-0031-1.
Reinhard Wittram: Pedru I, Zar i Emperaol. Pa la estoria de Pedru el Grandi en el su tiempu. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1954, ISBN 3-525-36140-8
Obras antíguas
[adital | adital cóigu]Voltaire: Histoire de l’Empire de Russie sous Pierre le Grand, par l’auteur de l’histoire de Charles XII. Ginebra 1761 i 1763. Alemán: Geschichte des russischen Reiches unter Peter des Großen. Frankfurt i Leipzig 1761 i 1764.
Hartwig Ludwig Christian Bacmeister: Beiträge zur Geschichte Peters des Großen. 3 tomus. Johann Friedrich Hartknoch, Riga 1774–1784.
Gerhard Anton von Halem: Leben Peters des Großen. 3 tomus, Münster 1803–1804
Eduard Pelz: Geschichte Peters des Großen. Carl B. Lorck, Leipzig 1848. Catálogu BSB
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Las fechas con la indicación C.J. hacen referencia a que se basan en el calendario juliano. El resto de fechas del artículo están basadas en el calendario gregoriano.
- ↑ Hans-Joachim Torke: Die russischen Zaren, 1547–1917, p. 156.
- ↑ 3,0 3,1 Erich Donnert: Das Russische Zarenreich. Múnichi 1992, ISBN 3-471-77341-X, p. 127 ss.
- ↑ 4,0 4,1 Hans-Heinrich Nolte: Kleine Geschichte Russlands. Bonn 2006, ISBN 3-89331-651-5, p. 89 ss.
- ↑ Wolf Schneider: Imperator ohne Gnade. In: Geo Epoche: Im Reich der Zaren. Hamburgo 2001, ISBN 3-570-19322-5.
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ Sergei Fiódorovich Platonov: Russkaja istorija. Russkoje Slovo, Moscú 1995, ISBN 5-7233-0128-4, p. 294.
- ↑ Prantilla:ANNO
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ Alexandru Pushkin: Poltava En: Poemas d’Alexandru Pushkin, Editorial George Gropius, Berlín 1840, páh. 135 ss.
- ↑ Bob Muilwijk: La literatura russa nu es inocenti En: Wiener Zeitung del 11 d’abril de 2022.
- ↑ Mikhail Zygar: Yo tamien soi corresponsabri pola guerra En: Spiegel online del 16 de setiembri de 2023.
- ↑ Zapiski Krasnojarskogo podotdela Vostočno-sibisrskogo otdela imperatorskogo Russkogo geografičeskogo obščestva po etnografii. Tomu 1, núm. 1, 97–99. Núm. 50. Krasnoyarsk 1902. Recoyíu nel Gobiernu de Tomsk. Aarne-Thompson Núm. 1525 D i Núm. 950.
- ↑ Cuentus popularis russus. Edicción d’Erna Pomeranzewa. 12ª edición, Akademie-Verlag, Berlín 1976, páh. 560.
- ↑ Pedru el Grandi Fernsehserien.de. Consultau el 27 d’otubri de 2017.
- Páginas con errores en secuencias de órdenes
- Páginas que usan enlaces mágicos de ISBN
- Wikipedia:Artículos buenos en la Wikipedia en japonés
- Wikipedia:Artículos buenos en la Wikipedia en catalán
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en macedonio
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en húngaro
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en latín
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en afrikáans
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en serbio
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en esloveno
- Ombris