Bangui
| Bangui | ||
|---|---|---|
| Capital | ||
|
275px | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Bangui en Repúbrica Centroafricana | ||
|
Ubicación de Bangui | ||
| Coordenadas | 4°22′24″N 18°33′46″E / 4.37325, 18.562833333333 | |
| Entidad | Capital | |
| • País | Prantilla:Geodatos Repúbrica Centroafricana | |
| Alcalde | Émile Raymond Gros Nakombo (2016 - ) | |
| Superficii | ||
| • Total | 67 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 369 m s. n. m. | |
| Puebración (2020) | ||
| • Total | 734 350 hab.[1] | |
| • Densidá | 10 960,44 hab/km² | |
| Huso horario | UTC+01:00 | |
| Prefijo telefónico | 22 | |
Bangui (Prantilla:IPA-fr) es la capital i la ciá más grandi dela Repúbrica Centroafricana. Fue fundá polos francesis nel 1889 como 'Bongai', está asitiá ena orilla norti del río Ubangui. Se convirtió en ciá mientis el su períodu como parti del África Ecuatorial Francesa i en capital del país tras la su endependencia nel 1958. Se carculaba que tenía una puebración de 790 000 habitantes nel 2014 i de 812 407 habitantes nel 2021.
La ciá forma una comuna autónoma (commune autonome) dela Repúbrica Centroafricana, qu’está arrodiá pola prefetura de Ombella-M'Poko. La comuna tini una superficci de 67 quilómetrus quadraus i es la devisión Almenistrativa d’artu nivel más pequeña del país, peru la más grandi en términus de puebración. La ciá se compón de 8 destritus urbanus (arrondissements), 16 grupos (‘groupements’) i 205 barrios (quartiers).
Como capital dela Repúbrica Centroafricana, Bangui sirvi como centru almenistrativu, comercial i de negocius. El Aeropuerto Enternacional Bangui M'Poko da serviciu ala ciá. L’Asambrea Nacional, los edificius gubernamentalis, bancus, empresas estranjeras, embajás, espitalis, otelis, mercaus prencipalis i la prisión central de Ngaragba están asitiaus ena ciá.
Tini un puertu fluvial qu’enclui un muelle de 400 metrus de largu i un puertu petroleru río abaju.
Las prencipalis endustrias son la esportación de madera, café, algodón, cauchu, la fabricación de testilis, produtus alimenticius, cerveza, çapatus i xabón. La Catedral de Nuestra Señora dela Enmaculá Concepción es la sei dela archidiócesis católica de Bangui. La ciá es tamién la sei dela Nuversidá de Bangui, fundá nel 1970.
Bangui á síu escenariu duna entensa activiá bélica i de destrución rebeldi mientis décadas de baturréu políticu i, de fechu, la atual rebelión entavía sigui ativa. Pola dicha enestabiliá política, la ciá fue nombrá nel 1996 como una delas ciais más peligrosas del mundu. Nel 2024 i 2025, repitió como la ciá más peligrosa del mundu.
Toponimia
[adital | adital cóigu]La çona tini restus arquiológicus que datan del sigru IV a. C., peru no uvu un establecimientu permanenti ata que los esploraoris francesis Dolisie i Uzac fundarun un huerti nel norti del por aquel estonci Congo francés, a casi dies quilómetrus delos rápidus del río Ubangui, delos qualis tomó el su nomi ya que bongai, en luenga ubangui, senifica «rápidus».
Estoria
[adital | adital cóigu]


La ciá fue fundá por Albert Dolisie i Alfred Uzac el 26 de juñu del 1889 nel lo que por aquel estonci era la colonia francesa de Haut-Oubangui ('Ubangi Superior'), más tardi Ubangui-Chari i que formó parti del África Ecuatorial Francesa. La ciá creció en reol del puestu melital francés nel río Ubangui, como centru d’almenistración ena época colonial i centru almenistrativu dela Repúbrica Centroafricana.
En marçu del 1981 tuvu logal una violéncia cheneralizá en Bangui siguiu las elecionis, endispués duna operación para deponel a Jean-Bédel Bokassa nel 1979 i sustituí-lu por David Dacko. Los opositoris del empopular Dacko sitiarun la ciá de Bangui i l’obrigarun a essilial-si. Estonci André Kolingba formó el Comité Militaire pour le Redressement National.
En otubri del 1985, una conferencia delos foncionarius de salú púbrica encluius los representantis delos Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades de los Estados Unidos i dela Organización Mundial de la Salud se rejuntarun ena ciá de Bangui i definierun el Sida en África como «fiebris prolongás mientis un mes o más, pérdida de pesu de más del 10% i diarrea prolongá». Cerca dela metá delos casos de Sida en África sobri la basi dela definición de Bangui son VIH positivus.
Un avión Jaguar francés se çarrapastró en Bangui en marçu del 1986, matandu a 35 pressonas i llevandu a un resurgimientu del sentimientu antifrancés. André Kolingba, nostanti, sigui pirmitiendu alos francesis mantinel basis melitaris ena Repúbrica Centroafricana.
En mayu del 1996, unos 200 soldaus dela Repúbrica Centroafricana se rebellarun ena ciá de Bangui, pidiendu los atrasus salarialis i l’abdicación de Ange-Félix Patassé. Tropas francesas estacionás nel país reprimierun la sublevación i restablecierun el poel ditaorial. Los renegaus, nostanti, saquearun i matarun a más de 50 pressonas.
Endispués de sel elegíu presidenti Patassé anunció un gobiernu d’uniá nacional a prencipius del 1997, las tropas rebeldis se negarun a renunciar a una basi melitar ena ciá de Bangui i en juñu desse mesmu añu estallarun nuesvus combatis.
Rebelión de 2013
[adital | adital cóigu]A caberus del 2012 la coalición Séléka se rebelló contra el gobiernu autocráticu i conquistó la ciá. Endispués de prindel Bria, Sibut i otras ciais emportantis, estuvierun cerca de controlal Damara, la úrtima ciá estratégica dantis de Bangui. Fráncia i los Estaus Unius rehusarun apoial al presidenti i los países vecinus rinfuerçan la Fuerza Multinacional Centroafricana (Fomac).
En eneru del 2013, los rebeldis apararun las sus encursionis, con asperanças de buscal una negociación. Endispués dun paru del hueru i un alcuerdu de pueris compartius, Séléka i el presidenti François Bozizé acordarun acetal las demandas delos rebeldis de liberal presus rebeldis i espulsal las tropas estranjeras del país. L'alcuerdu pirmitió a Bozizé completal el su períodu ena presidencia i encluil a biembrus de Séléka nun nuesvu gobiernu. Tamién s'acordó que se realizaríun nuesvas elecionis nel 2016. L’alcuerdu no s'alcançó i los rebeldis prindarun Bangui el 23 de marçu del 2013, forçandu a Bozizé a abandonal la capital.
A prencipius d’eneru del 2014, «unas 500 000 pressonas habían fuyíu delas sus casas» en Bangui, «ábate la metá dela puebración dela ciá». El 13 d’eneru del 2021, alreol de 200 rebeldis atacarun Bangui i matarun a un pacificaol dantis de sel repelius.
Geografía
[adital | adital cóigu]

Bangui s'atopa asitiá cerca dela raya sul del país, ena ribera norti del río Ubangui xustu debaju duna serii de rápidus que limitan la navegación comercial más emportanti río arriba. Se trata dela única gran ciá asitiá nel río, i cubri una superficci de 67 km². El río Ubangui, qu'es navegabli, vira al sul a continuación i aconecta la ciá de Bangui col río Congo xustu al sul del equador, cerca de Brazzaville, siendu el su prencipal afluenti dendi el norti. El río marca la raya entri la Repúbrica Centroafricana i la Repúbrica Democrática del Congo. La ciá congoleña de Zongo está asitiá ena orilla opuesta del río, enfrenti de Bangui. El río pasa pol esti del centru dela ciá. La quantiá d’augua que llega al río es tres vezis superiol mientis la estación de lluvias que mientis el restu del añu. La ciá tamién era conocía como La Coquette (la bonita) enos años 1970.
Cerca del río, nel centru dela ciá s'atopa un gran arcu de trunfu dedicau a Bokassa, el Palaciu Presidencial i el mercau central. Asitiá 5 km más al norti, el coraçón dela çona residencial tini el mercau más grandi i concentra la mayol parti dela vida nocturna. Una colonia emportanti d’espatriaus nixerianus s'á alçau nel barrio conociu como New Ikoyi. La mayol parti dela puebración que vivi enos suburbius lo hazi nun tipu de casas llamás kodros, construías con ladrillus de barru i con tellaus de palla.
Climi
[adital | adital cóigu]El climi dela ciá es calorosu i úmidu; el promediu dela temperatura añal es de 25 °C, sin grandis çagarreus mientis l'añu. Las inundacionis son habitualis al encetu dela estación lluviosa que va dendi juñu ata noviembri. Las precipitaciones añalis son dunos 1554 mm.
| Datus climáticus pa Bangui (Aeropuertu Internacionál Bangui M'Poko) 1991–2020, estremus 1982–ogañu | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mesi | jen. | feb. | mar. | abr. | may. | jun. | jul. | ago. | set. | out. | nov. | diz. | Añu |
| Récord altu °C (°F) | 38.6 (101.5) |
40.4 (104.7) |
40.2 (104.4) |
39.5 (103.1) |
39.5 (103.1) |
36.2 (97.2) |
35.4 (95.7) |
35.6 (96.1) |
37.0 (98.6) |
37.0 (98.6) |
37.5 (99.5) |
37.9 (100.2) |
40.4 (104.7) |
| Meya diaria máxima °C (°F) | 33.8 (92.8) |
35.1 (95.2) |
34.7 (94.5) |
33.3 (91.9) |
32.4 (90.3) |
31.1 (88.0) |
30.4 (86.7) |
30.5 (86.9) |
31.3 (88.3) |
31.2 (88.2) |
32.1 (89.8) |
32.9 (91.2) |
32.4 (90.3) |
| Meya diaria °C (°F) | 25.2 (77.4) |
26.9 (80.4) |
27.6 (81.7) |
27.1 (80.8) |
26.4 (79.5) |
25.5 (77.9) |
25.0 (77.0) |
25.1 (77.2) |
25.1 (77.2) |
25.0 (77.0) |
25.4 (77.7) |
25.2 (77.4) |
25.8 (78.4) |
| Meya diaria mínima °C (°F) | 18.2 (64.8) |
20.8 (69.4) |
22.6 (72.7) |
22.5 (72.5) |
22.1 (71.8) |
21.6 (70.9) |
21.3 (70.3) |
21.3 (70.3) |
21.2 (70.2) |
21.2 (70.2) |
20.9 (69.6) |
19.1 (66.4) |
21.1 (70.0) |
| Récord baju °C (°F) | 11.8 (53.2) |
12.5 (54.5) |
16.0 (60.8) |
19.5 (67.1) |
19.8 (67.6) |
19.0 (66.2) |
18.5 (65.3) |
18.0 (64.4) |
18.5 (65.3) |
17.0 (62.6) |
13.7 (56.7) |
12.6 (54.7) |
11.8 (53.2) |
| Meya precipitación mm (polgás) | 11.1 (0.44) |
43.3 (1.70) |
98.3 (3.87) |
117.6 (4.63) |
151.7 (5.97) |
160.8 (6.33) |
196.8 (7.75) |
218.3 (8.59) |
175.7 (6.92) |
198.4 (7.81) |
68.5 (2.70) |
18.0 (0.71) |
1,458.4 (57.42) |
| Meya de días de precipitación (≥ 1.0 mm) | 1 | 3 | 7 | 8 | 9 | 10 | 12 | 12 | 11 | 12 | 7 | 2 | 94 |
| Meya de humedá relativi (%) (meyu diariu) | 62.8 | 62.1 | 67.9 | 73.3 | 76.2 | 78.2 | 80.0 | 79.8 | 78.3 | 78.5 | 74.7 | 68.4 | 73.3 |
| Meya mensual d'oras de sol | 221 | 208 | 207 | 195 | 191 | 184 | 162 | 160 | 161 | 167 | 198 | 237 | 2,291 |
| Fonte: NOAA[2][3] | |||||||||||||
Almenistración
[adital | adital cóigu]Bangui es una comuna autónoma, que no pertenci a nenguna delas 16 prefeturas o prefeturas económicas. Almenistrativamenti se devidi en ochu distritus o arrondissements,[4] que ala su vezi se devidin en barrios.[5]

| Destritu N.º |
Nomi | Superficci km² |
Puebración 8 de diziembri de 2003 |
Coordenás |
|---|---|---|---|---|
| 1.º | Balabala Oko | ... | 11 833 | 4°21′45″N 18°34′58″E / 4.36250, 18.58278 |
| 2.º | Balabala Ôta | ... | 65 391 | 4°22′6″N 18°33′34″E / 4.36833, 18.55944 |
| 3.º | Balabala Usé | ... | 98 398 | 4°22′30″N 18°32′37″E / 4.37500, 18.54361 |
| 4.º | Balabala Usiô | ... | 99 643 | 4°24′14″N 18°33′53″E / 4.40389, 18.56472 |
| 5.º | Balabala Oku | ... | 135 141 | 4°23′32″N 18°32′53″E / 4.39222, 18.54806 |
| 6.º | Balabala Ômènè | ... | 85 320 | 4°32′31″N 18°32′35″E / 4.54194, 18.54306 |
| 7.º | Balabala Mbarambara | ... | 46 708 | 4°22′32″N 18°36′12″E / 4.37556, 18.60333 |
| 8.º | Balabala Miombé | ... | 80 337 | 4°24′38″N 18°32′19″E / 4.41056, 18.53861 |
Demografía
[adital | adital cóigu]Tras la endependencia dela Repúbrica Centroafricana nel 1960 prencipiarun las activiais de desenvolvimiento i de urbanización en Bangui. Estu se demuestra nel crecimientu dela puebración: pasó de 279 800 habitantes nel 1975 a 427 435 nel 1988;[6] de 524 000 nel 1994[7] a 652 000 nel 2001;[8] i de 790 000 habitantes nel 2014 a 812 407 habitantes nel 2021.[9] Amás delas minorías étnicas del país, estoricamenti ena ciá vivíun pequeñas comuniais de comerciantis portuguesis, griegus, yemeníes i duna pequeña comunidá francesa. Nostanti, la enestabiliá delas úrtimas décadas á fechu que se reduzgan abondu. Ogañu, parti dela comunidá estranjera residenti en Bangui está formá por comerciantis de diamantes d'África ocidental, Chad i de munchus países africanus, amás de refugiaus dela Repúbrica Democrática del Congo i Nigeria.[10]
Los idiomas oficialis del país son el francés i el sango, esta úrtima es la luenga palrá pol 90 % dela su puebración (originalmenti una luenga palrá ena región del río Ubangi). Dalgunas delas otras luengas que se palran son el baya (gbaya), banda, ngbaka, sara, mbum, kare i kandjia. El sango fue simprificau polos misionerus cristianus i se gasta abondu ogañu.[10]
Economía
[adital | adital cóigu]
thumb|right|Vendeoris localis Bangui sirvi como centru almenistrativu, comercial i de negocius ena Repúbrica Centroafricana. Mientis la Segunda Guerra Mundial, el país prosperó abondu ya que las esportaciones de cauchu, algodón, café, uranio i diamantes acrecierun. Endispués dela guerra, el empleu dela puebración local nel desenvolvimiento i almenistración dela infraestructura del país, acreció el comercio i aparó el movimientu nacional pola endependencia.Prantilla:Sfn
Mientis l’almenistración de David Dacko como presidenti, dendi el 1960 ata el 1966, la produción de diamantes acreció abondu. Estu pasó porque acabó col monopolio delas empresas concesionarias francesas i s'aprobó una lei para pirmitil que qualquier ciadadanu centroafricanu puyiera escaval en busca de diamantes. Dacko estableció una fábrica de talla de diamantes en Bangui, que fizo delos diamantes el produtu d'esportación más emportanti del país. Promovió una rápida «centroafricanización» dela almenistración dela RCA, que fue acompañaú pol un aumentu dela corrupción i dela eneficiencia, i acreció el númiru de foncionarius, que subierun el gastu salarial nel presupuesto nacional. Las dificultais para assegural ingresos suficientis para pagal ala masa burocrática, a menú eneficienti i corrupta, á supuestu un gravi pobrema para la RCA dendi estonci.
Jean-Bédel Bokassa tomó el poel nun gorpi melital nel 1966.Prantilla:Sfn D’acuerdu con estu, Bangui tamién se convirtió nel centru clavi para l’activiá social i coltural dela región, quandu las nuesvas estituciones llegarun a establecel-si ena ciá. Nostanti, el baturréu políticu nel país, la corrupción rampanti i el gobiernu ditaorial del presidenti Bokassa centrau ena ciá, truxu una recesión económica ena década del 1970, pola caía delos precios enternacionales delos sus prencipalis produtus d'esportación. Estu provocó el empobrecimientu dela puebración i conflictos gravis, entavía más agraváus pola afluencia de refugiaus delos países vecinus.Prantilla:Sfn
Bangui recibió la su primera sucursal bancaria nel 1946, quandu el Bancu d’África Ocidental (BAO) estableció una sucursal allí. Los vendeoris árabis án dominau la ciá i estoricamenti fue un emportanti mercau para el comercio de marfil.[11] Los produtus manufacturaus en Bangui encluin testilis, produtus alimenticius, cerveza, çapatus i xabón.Prantilla:Sfn Los prencipalis produtus d'esportación son l'algodón, cauchu, madera, café i el sisal.Prantilla:Sfn Polas luchas en cursu, el dessempleu anda polreol del 23% ena ciá a partil del 2001.Prantilla:Sfn
Salú
[adital | adital cóigu]L'Ospital General s'atopa nel lau oriental dela ciá. Dessistin centrus de salú en Bangui, peru las estalaciones son probes i pol tantu se prevé una atención mínima. Las pressonas más ricas de Bangui van a clínicas privás.[12] El riesgu de contrael el Sida ena ciá es artu i munchus condutores de camionis que paran ena ciá por servicios sesualis suponen un riesgu emportanti para la espandidura dela malatía a otras partis del país.Prantilla:Sfn El riesgu de contrael la malaria en Bangui i los campamentus pigmeus tamién es muncho mayol que nel restu del país.Prantilla:Sfn
Una conferencia de foncionarius de salú púbrica, encluyendu representantis del Centru para el Control de Malatías (CDC) i la Organización Mundial de la Salud (OMS) se celebró en Bangui en otubri del 1985. La conferencia desenvolvió una definición del diagnósticu del sida, que llegó a sel conocía como la definición de Bangui para el sida.[6]Prantilla:Sfn La conferencia definió los síntomas del sida en África como «fiebri prolongá mientis un mes o más, pérdida de pesu de más del 10% i diarrea prolongá».Prantilla:Sfn La definición de Bangui resultó sel probremática, ya que la supresión inmune tamién puei sel causá pola desnutrición.Prantilla:Sfn
Educación
[adital | adital cóigu]
El sistema francés d’educación es la norma i el francés es la luenga d’enseñança, inque la luenga sango se promovi enas escuelas. Un porcentaji sustancial dela puebración s’alcuentra alfabetizá. La escolarización es prubrigatoria para los niñus d’enti 6 i 14 años.[13]
Bangui es la sei dela Nuversidá de Bangui, fundá nel 1969 pol presidenti Jean-Bédel Bokassa quien la nombró por él mesmu; prencipió a huncional nel 1970.[12][14]Prantilla:Sfn Una estitución púbrica, la nuversidá uffreci educación no-agrícola ena Repúbrica Centroafricana. Dendi el 1981, la Brebioteca dela Nuversidá s’alcuentra nun edificiu aparti.
Las otras estituciones educativas son l'Escuela Nacional d'Artis i l'Escuela Central d'Agricoltura, amás de munchas escuelas religiosas i ténicas.[12]
Una escuela ena parti oriental dela ciá, el Lycée Charles de Gaulle, fue establecía polos francesis i tini el su nomi pol Presidenti de Fráncia Charles de Gaulle. Varios africanus notaublis, encluyendu escritoris como Calixthe Beyala, án estuyau ena ciá. Beyala estuyó nel Lycée des Rapides.
Coltura
[adital | adital cóigu]La poligamia es una prática acetá polos ombris, peru no promovía entri las mugeris. Quandu alguien falleci, un representanti suyu o dela su localiá siempri assisti al funeral. «Esta pressona tini la tarea d'endical al fallecíu el caminu de güelta a casa ya que el fallecíu puyiera vengar-si i demostral el poel dela familia».[15] El representanti que assisti al funeral lleva un pocu de polvu dela tumba al puebru, i se lo entrega al curandero del puebru que podrá determinal el motivu dela su muerti.[15]
La mayoría delas fiestas en Bangui son celebraciones relacionás col cristianismo o l'islam i son las mesmas que en otras partis del mundu. Las fiestas nacionalis encluin el día dela endependencia, l'aniversariu de Boganda i de otros érois nacionalis.[15]
Religión
[adital | adital cóigu]No ai una religión estatal nel país. Los grupos religiosus mayoritarius nel centru urbanu de Bangui, segundu el númiru de fielis son los cristianus, qu'es el grupu mayoritariu (cun númiru igual de católicus i protestantis), animistas que siguin creencias antiguas, i los musulmanis.[16] La Catedral de Nuestra Señora dela Enmaculá Concepción es la catedral metropolitana i la sei dela archidiócesis de Bangui.[17] L'archidiócesis de Bangui controla las ilesias d'África del Esti i central i fue fundá como Prefetura apostólica pol Oubangui Chari el 8 de mayu del 1909. El papa Juan Pablo II visitó la ciá n'abostu del 1985. En noviembri del 2015 el papa Francisco visitó la ciá abriendu con preeminencia la puerta santa dela catedral dandu encetu assina al Jubileo de la Misericordia en África, dantis que nel restu del mundu.[18]
Tresportis
[adital | adital cóigu]Prantilla:Imagen múltiple Bangui es el centru de conexón en materia de tresportis dela Repúbrica Centroafricana, dessistiendu ochu carreteras con encetu nel Palaciu dela Repúbrica[19] que conectan ala ciá colas prencipalis ciais del país, amás de unil-la a Camerún, Chad i Sudán del Sul; dellas, solo las de peaji están pavimentás, lo que hazi que mientis la temporada de lluvias que abarca de júliu a otubri, dalgunas dellas seyan entransitablis.[20][21]
A través del puertu fluvial enas orillas del río Ubangui ai un serviciu de transbordadoris que uni la ciá con Brazzaville i Zongo, ena Repúbrica del Congo i la Repúbrica Democrática del Congo, respectivamenti. Cun longitú de 350 metrus i 24 000 metrus quadraus, el puertu es la prencipal entrá del comercio enternacional del país, cuna capaciá de carga de 350 000 toneladas.[20]
El Aeropuerto Enternacional de Bangui M'Poko s'atopa asitiáu a 7 quilómetrus al norti dela ciá, i tini conexones a otros puntus d'África central i a París.
Meyos de comunicación
[adital | adital cóigu]Varios periódicos i tres diarius se pubrican en Bangui: E le Songo, el primer diariu del país, prencipió la su pubricación nel 1982. Los otros prencipalis diarius son Le Novateur, Le Citoyen i L'Echo de Centrafrique.[22] La mayoría delas estituciones del país tinin oficinas en Bangui, encluyendu las francesas como Électricité de France (EDF).
Las estaciones de radiu que foncionan en Bangui encluin Radio Centrafrique, Radio Nehemie, Radio Notre-Dame, Radio Voix de la paix, Radio Ndeke Luka, RFI, Radio Voik de la grace, Radio Linga FM, Africa no.1, i Tropic FM. La BBC World Service es la única estación que trasmiti n'ingrés que s’oi ena ciá nel 90.2 FM, ya que tolos demás canalis localis trasmitin en francés o en sango. Para notícias de fiaul, la ONÚ lleva el canal Radio Ndeke Luka nel 100.8 FM.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ «Bangui». World Gazetteer. Archivado desde el original el 11 de enero de 2013. Consultado el 30 de marzo de 2013.
- ↑ World Meteorological Organization Climatological Standard Normals (1991–2020): “Bangui Climate Normals 1991–2020”. National Oceanic and Atmospheric Administration. Archiváu el 25 de setiembri de 2023.
- ↑ “Global Surface Summary of the Day - GSOD”. National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultáu el 26 de januariu de 2023.
- ↑ Central African Republic (the). GeoHive. 29 de diziembri de 2013
- ↑ Bangui. GeoPostcodes. 29 de diziembri de 2013
- ↑ 6,0 6,1 Central Africa. Citypopulation.de. 30 de marçu de 2013
- ↑ Merriam-Webster's collegiate encyclopedia. 2000. p. 138. Merriam-Webster. 978-0-87779-017-4
- ↑ Eyoh y Zeleza, 2002, p. 45.
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas:0 - ↑ 10,0 10,1 Central African Republic. The arts and cultural institutions. 31 de marçu de 2013. Encyclopaedia Britannica
- ↑ New Scientist. 3 de juñu de 1980. p. 33. Reed Business Information. 02624079. 30 de marçu de 2013
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Central African Republic - Health and welfare. 29 de diziembri de 2013. Encyclopaedia Britannica
- ↑ Central African Republic Education System. scholaro.com. 25 de juñu de 2021
- ↑ University of Bangui. University of Bangui Official Site. 30 de marçu de 2013
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Woodfork, p. 145.
- ↑ Eur 2003, pp. 200-202.
- ↑ Cathédrale Notre-Dame de l’Immaculée Conception. GCatholic.org. 24 de diziembri de 2013
- ↑ Papa abre Jubileo de la Misericordia en RCA: “Bangui es la capital espiritual del mundo”. Rome Reports. 29 de noviembri de 2015
- ↑ Ham, 2010, p. 547.
- ↑ 20,0 20,1 Prantilla:Cita Harvard
- ↑ Booth, McDuell & McDuell, 1999, p. 57.
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasArt
Bibliografía
[adital | adital cóigu]- Booth, Graham; McDuell, G. R.; McDuell, Bob; Sears, John (1 de mayo de 1999). World of Science: 2. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-914698-7.
- Eur (2003). Africa South of the Sahara 2003. Psychology Press. ISBN 978-1-85743-131-5.
- Ham, Anthony (2010). Africa. Lonely Planet. ISBN 978-1-74220-308-9.
- Eyoh, Dickson; Zeleza, Paul Tiyambe (2002). Encyclopedia of Twentieth-Century African History. Routledge. ISBN 978-0-203-98657-8.
- Prantilla:Enlace roto
- Egyesült, Államok (2007). Country Reports on Human Rights Practices for 2007. Government Printing Office. p. 87. GGKEY:5QXCANS2SXR.
- Bethell, Tom (2005). The Politically Incorrect Guide to Science. Regnery Publishing. ISBN 978-0-89526-031-4.
- Mouchet, Jean; Carnevale, Pierre; Manguin, Sylvie (2008). Biodiversity of Malaria in the World: English version completely updated. John Libbey Eurotext. GGKEY:EK02BYUHW98.
- Jenkins, Sharron Kay (2009). AIDS: Education and Prevention. AuthorHouse. ISBN 978-1-4389-9264-8.
- Holmberg, Scott D. (2008). Scientific Errors and Controversies in the U. S. HIV/AIDS Epidemic: How They Slowed Advances and Were Resolved. Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-34717-7.
- Haggett, Peter (2002). Encyclopedia of World Geography: West Africa. Marshall Cavendish. ISBN 978-0-7614-7306-0.
- Pritchard-Jones, Siân; Gibbons, Bob (2009). Africa Overland, 5th: 4x4, Motorbike, Bicycle, Truck. Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-283-5.
- Dharwadker, Aparna Bhargava (1 de noviembri de 2009). Theatres of Independence: Drama, Theory, and Urban Performance in India Since 1947. University of Iowa Press. ISBN 978-1-58729-642-0.
- Doeden, 2009. Central African Republic in Pictures. Twenty-First Century Books. ISBN 978-1-57505-952-5.
- Woodfork, Jacqueline Cassandra. Culture And Customs of the Central African Republic. Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-33203-6.
Enlacis esternus
[adital | adital cóigu]- Páginas con argumentos formatnum no numéricos
- Páginas con errores en las referencias
- Páginas que usan argumentos duplicados en invocaciones de plantillas
- Wikipedia:Artículos con datos por trasladar a Wikidata
- Wikipedia:Artículos buenos en la Wikipedia en inglés
- Wikipedia:Artículos con ficha sin actualizar