Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg. Fundada l'any 1386 per Ruprecht I per instrucció del Papa Urbà VI, i refundada el 1803 pel duc Karl-Friedrich de Bade. És una de les universitats més antigues del món que sobreviuen; va ser la tercera universitat establerta al Sacre Imperi Romanogermànic després de Praga (1347) i Viena (1365). Des de 1899, és una institució mixta.
Heidelberg és una de les universitats més prestigioses d'Europa.[1] En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la 57a del mon.[2]
És una Universitat d'Excel·lència alemanya, part de l'U15, així com membre fundador de la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees i del Grup Coïmbra. La universitat consta de dotze facultats i ofereix programes de grau, màster i nivells postdoctorals en unes 100 disciplines.[3] La llengua d'instrucció sol ser l'alemany, tot i que s'ofereix un nombre considerable de títols de postgrau en anglès i alguns en francès.[4][5]
A 2021[update] 57 guanyadors del Premi Nobel han estat vinculats a la ciutat de Heidelberg i 33 a la mateixa universitat.[6] La psiquiatria científica moderna, la psicofarmacologia, la psicologia experimental, la genètica psiquiàtrica, l'estadística matemàtica,[7] la física ambiental,[8] i la sociologia moderna[9] van ser introduïdes com a disciplines científiques per estudiants o professors de Heidelberg. Cada any es completen aproximadament 1.000 doctorats, i més d'un terç dels estudiants de doctorat provenen de l'estranger.[10][11] Els estudiants internacionals d'uns 130 països representen més del 20 % de tot el cos estudiantil.[12]
Història
[modifica]Fundació
[modifica]Cap a l'any 1400, la ciutat de Heidelberg tenia aproximadament 3.000 habitants, però el Cisma d'Occident el 1378, que va dividir la Cristiandat europea en dos grups hostils, va fer possible que aquesta ciutat relativament petita obtingués la seva pròpia universitat.[13]
Va ser fundada per Ruprecht I, per tenir en el seu territori facultats per a l'estudi de la filosofia, teologia, jurisprudència, i medicina. El Cisma d'Occident a 1378, que va estripar la cristiandat europea entre dos grups hostils, es va iniciar amb l'elecció de dos papes després de la mort del Papa Gregori XI aquest any. Un successor era al Papat d'Avinyó (elegit pels francesos) i l'altre a Roma (elegit pels cardenals italians). Els líders seculars i espirituals alemanys es van decantar en el seu suport pel successor a Roma, cosa que va comportar conseqüències als estudiants i professors alemanys a París: van perdre les assignacions i van haver de marxar[13]. L'Elector del Palatinat Rupert I va veure-hi una oportunitat i va iniciar un diàleg amb la Cúria, que finalment va conduir a la concessió de la butlla Papal de fundació, que pot ser considerada com l'acta de creació de la Universitat de Heidelberg. El 18 d'octubre de 1386 es va celebrar cerimonialment l'obertura de les portes de la universitat. Com a lema, Marsilius von Inghen, el primer rector de la universitat, va triar "Semper apertus" -el llibre de l'aprenentatge està sempre obert.[14] Tal com s'especificava a la carta papal, la universitat es va modelar segons la Universitat de París i incloïa quatre facultats: filosofia, teologia, jurisprudència i medicina.[15]
En aquests moments Heidelberg tenia no més de 3.500 habitants i en el primer any d'existència de la universitat hi hagué uns 600 inscrits.[16]. La primera lliçó es va impartir al 19 d'octubre de 1386. Així, la Universitat de Heidelberg és la universitat més antiga d'Alemanya[17] (la primera universitat de parla alemanya a establir-se al món va ser a Viena en 1365).
_1896.jpg)
Desenvolupament primerenc
[modifica]La universitat acabada de crear va actuar des del principi com un centre intel·lectual per a estudiosos de la teologia i la jurisprudència de tot el Sacre Imperi Romanogermànic.[18] El Nominalisme va ser prevalent des de l'època de Marsili fins després de 1406, quan Jeroni de Praga, amic de Jan Hus, va introduir el realisme a Heidelberg, motiu pel qual va ser expulsat per la facultat. Sis anys més tard, les ensenyances de John Wycliffe també van ser condemnades. Entre 1414 i 1418, diversos professors distingits de la Universitat de Heidelberg van participar en el Concili de Constança i van actuar com a consellers de Lluís III, que va assistir a aquest concili com a representant de l'emperador i magistrat en cap del regne, i que va fer executar Jan Hus com a heretge. El 1432, la universitat, complint amb les peticions papals i imperials, va enviar dos delegats al Concili de Basilea que van donar suport fidelment al papa legítim.
La transició de la cultura escolàstica a la humanista va ser duta a terme pel canceller i bisbe Johann von Dalberg a finals del segle XV. L'humanisme va estar representat a la Universitat de Heidelberg especialment pel fundador de l'escola humanística alemanya antiga Rudolf Agricola, Conrad Celtes, Jakob Wimpfeling i Johannes Reuchlin. Enees Silvi Piccolomini va ser canceller de la universitat en la seva qualitat de prepòsit de Worms, i més tard sempre la va afavorir amb la seva amistat i bona voluntat com a papa Pius II. El 1482, el papa Sixt IV va permetre, mitjançant una dispensa papal, que laics i homes casats fossin nomenats professors titulars de medicina.
El 1553, el papa Juli III va sancionar l'assignació de beneficis eclesiàstics a professors seculars.[14] La disputa de Martí Luter a Heidelberg l'abril de 1518 va causar un impacte durador, i els seus seguidors entre els mestres i estudiosos es van convertir aviat en líders de la Reforma Protestant al sud-oest d'Alemanya. Amb el gir del Palatinat cap a la fe reformada, Otó Enric del Palatinat va convertir la universitat en una institució calvinista. El 1563, es va crear el Catecisme de Heidelberg sota la col·laboració de membres de la facultat de teologia de la universitat. A mesura que passava el segle XVI, l'humanisme tardà es va situar al costat del calvinisme com una escola de pensament predominant; i figures com Paul Schede, Jan Gruter, Martin Opitz i Matthäus Merian van ensenyar a la universitat. Va atreure a estudiants procedents de tot el continent i va esdevenir un important centre de cultura i acadèmic d'Europa.
No obstant això, amb l'inici de la Guerra dels Trenta Anys el 1618, la riquesa intel·lectual i fiscal de la universitat va disminuir. El 1622, la llavors famosa mundialment Biblioteca Palatina (la biblioteca de la universitat) va ser robada de la Heiliggeistkirche (la col·legiata de la Universitat) i portada a Roma. Els esforços de reconstrucció posteriors van ser derrotats per les tropes del rei Lluís XIV, que van destruir Heidelberg el 1693 gairebé completament.[19][20]
_1896.jpg)
A conseqüència de la tardana Contrareforma, la universitat va perdre el seu caràcter protestant i va ser dirigida pels Jesuïtes. El 1735, es va construir l'Antiga Universitat a la Plaça de la Universitat, coneguda llavors com Domus Wilhelmina. Mitjançant els esforços dels jesuïtes es va establir un seminari preparatori, el Seminarium ad Carolum Borromæum, els alumnes del qual també estaven registrats a la universitat. Després de la supressió de l'orde jesuïta, la majoria de les escoles que havien dirigit van passar a mans dels lazaristes francesos el 1773. A partir d'aquell moment van deteriorar-se, i la universitat mateixa va continuar perdent prestigi fins al regnat de l'últim elector, Carles Teodor, qui va establir noves càtedres per a totes les facultats, va fundar instituts científics com l'Acadèmia Electoral de Ciències i va traslladar l'escola d'economia política de Kaiserslautern a Heidelberg, on es va combinar amb la universitat com a facultat d'economia política. També va fundar un observatori a la ciutat veïna de Mannheim, on el jesuïta Christian Meyer va treballar com a director. Amb motiu de la commemoració del quatre-cents aniversari de la universitat, l'elector va aprovar un llibre d'estatuts revisat que diversos professors havien estat encarregats de preparar. Els afers financers de la universitat es van posar en ordre. En aquell període, el nombre d'estudiants variava de 300 a 400; l'any del jubileu se'n van matricular 133. Com a conseqüència dels disturbis causats per la Revolució Francesa, i especialment a causa del Tractat de Lunéville, la universitat va perdre totes les seves propietats a la riba esquerra del Rin, de manera que s'esperava la seva dissolució completa.[14]
Segle XIX i principis del XX
[modifica]Fins a l'any 1803 no es va aturar aquesta decadència. Aquell any, la Universitat va ser restablerta a l'estatus propi de la institució per Carles Frederic I de Baden i des de llavors el seu nom es troba associat amb el de Rupert I.
Carles Frederic va dividir la universitat en cinc facultats i es va posar al capdavant com a rector, tal com farien els seus successors. Durant aquesta dècada, el Romanticisme va trobar expressió a Heidelberg a través de Clemens Brentano, Achim von Arnim, Ludwig Tieck, Joseph Görres i Joseph von Eichendorff, i es va produir un renaixement de l'Edat Mitjana alemanya en la parla, la poesia i l'art.[21]
Les associacions d'estudiants alemanyes van exercir una gran influència, que va ser primer patriòtica i més tard política. Després que el Romanticisme finalment s'extingís, Heidelberg es va convertir en un centre del liberalisme i del moviment a favor de la unitat nacional alemanya.[22] Els historiadors Friedrich Christoph Schlosser i Georg Gottfried Gervinus van ser els guies de la nació en història política. Les escoles científiques modernes de Medicina i Ciències naturals, especialment l'Astronomia, van ser models pel que fa a construcció i equipament, i la Universitat de Heidelberg va destacar especialment per la seva influent facultat de dret.[14] La universitat en el seu conjunt es va convertir en el model per a la transformació dels col·legis d'arts liberals americans en universitats de recerca, en particular per a la llavors recentment establerta Universitat Johns Hopkins.[23] Els professors de Heidelberg van ser importants partidaris de la revolució del Vormärz i molts d'ells van ser membres del primer parlament alemany elegit lliurement, el Parlament de Frankfurt de 1848. Durant el final del segle XIX, la universitat va albergar un esperit molt liberal i obert, fomentat deliberadament per Max Weber, Ernst Troeltsch i un cercle de col·legues al seu voltant. En la República de Weimar, la universitat va ser àmpliament reconeguda com un centre de pensament democràtic, encunyat per professors com Karl Jaspers, Gustav Radbruch, Martin Dibelius i Alfred Weber.[24] Desafortunadament, hi va haver forces contràries treballant dins de la universitat: el físic nazi Philipp Lenard va ser nomenat director de l'institut de Física durant aquest temps, mentre que Walther Rathenau fou assassinat perquè va refusar posar a mig pal la bandera nacional a l'institut, la qual cosa va provocar conflictes amb els estudiants comunistes.[19]
Època nazi
[modifica]Amb la institucionalització de l'Alemanya Nazi, la Universitat igual que les altres universitats alemanyes, va fer costat al règim i va perdre els seus professors dissidents. Va acomiadar un gran nombre de personal i estudiants per motius polítics i racistes. Molts acadèmics dissidents van haver d'emigrar i la majoria dels professors jueus i comunistes que no van abandonar Alemanya van ser deportats. Almenys dos professors van ser víctimes directes del terror nazi.
El 17 de maig de 1933, membres de la facultat i estudiants van participar en la crema de llibres a l'Universitätsplatz ("Plaça de la Universitat")[25] i Heidelberg es va acabar fent infame com a universitat de l'NSDAP. La inscripció sobre l'entrada principal de la Nova Universitat es va canviar de "A l'esperit viu" a "A l'esperit alemany",[26] i molts professors van retre homenatge al nou lema. La universitat va estar implicada en l'eugenèsia nazi: es van dur a terme esterilitzacions forçoses a la clínica de dones, i la clínica psiquiàtrica, dirigida llavors per Carl Schneider, va participar en el programa d'eutanàsia Aktion T4.[27][28]
Des del final de la Segona Guerra Mundial
[modifica]Totes les universitats de la zona americana van ser tancades. L'abril de 1945, el Cos d'Intel·ligència Militar (CIC) va començar a investigar les activitats nazis a la universitat i, al mateix temps, va contribuir a crear el "Comitè dels Tretze" amb l'objectiu de reobrir-la. Aquest grup de professors, entre els quals hi havia l'economista antinazi Alfred Weber i el filòsof Karl Jaspers, va preparar una nova constitució per a la universitat.[29] Els nous estatuts obligaven la universitat a servir a "L'esperit viu de la veritat, la justícia i la humanitat".[19]
Durant 1945 i 1946, la universitat es va sotmetre a una profunda desnazificació. Com que Heidelberg es va salvar de la destrucció durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció de la universitat es va realitzar amb força celeritat. A causa del seu paper durant l'era nazi, les corporacions d'estudiants (alemany: Studentenverbindung) van ser prohibides per les autoritats americanes. Aquestes confraries de duel tampoc van ser incloses en els plans per a una universitat democràtica del Comitè dels Tretze. Inspirat pels col·legis anglesos d'Oxford i Cambridge, el professor Karl Heinrich Bauer, que seria el primer rector després de la guerra, va proposar la fundació del Collegium Academicum.[30]Heidelberg seria el primer lloc d'Alemanya on es va establir un gabinet d'estudiants governat per ells mateixos, i que actualment encara és l'únic. Novament, els estatuts obligaven la Universitat a l'«esperit viu de la veritat, justícia i humanisme».
Durant les dècades de 1960 i 1970, la universitat es va expandir molt. En aquell moment, es va convertir en un dels escenaris principals de les protestes estudiantils d'esquerres a Alemanya. El 1975, una força policial massiva va detenir tot el parlament estudiantil (AStA). Poc després, l'edifici del Collegium Academicum, un col·legi progressista situat a prop dels terrenys principals de la universitat, va ser assaltat per més de 700 agents de policia i tancat definitivament. El Collegium es va dissoldre el 1975 i les "velles casernes" (alemany: Alte Kaserne) van ser reformades i transformades en edificis d'administració.[31] Als afores de la ciutat, a la zona de Neuenheimer Feld, es va construir un gran campus per a la Medicina i les Ciències naturals.[19]
El 2006 un de cada cinc habitants de la ciutat era estudiant universitari.[32]
El programa alemany per al foment d'investigació científica i activitats acadèmiques d'alt nivell, finançat amb recursos federals i regionals, va organitzar el 2007, un "concurs d'excel·lència" entre els centres d'estudis superiors del país. Van resultar guanyadores sis universitats entre les quals hi havia la de Heidelberg, que fou distingida amb l'etiqueta d'Universitat d'elit.[33].[34]
Durant la primera i segona guerres del golf, les forces de l'exèrcit nord-americà a Europa establertes a la part meridional de Heidelberg, van ser objectiu de diverses manifestacions pacífiques estudiantils.
El 24 de gener de 2022, es va produir un tiroteig massiu a la universitat.[35] Un estudiant de 18 anys armat amb una escopeta de doble canó i un rifle de palanca va entrar en una sala de conferències i va obrir foc contra la multitud.[36] Va ferir quatre persones; una dona va morir posteriorment a causa de les ferides.[37] L'atacant va fugir de l'escena i més tard va ser trobat mort per suïcidi.[38]
Avui dia, uns 28.000 estudiants estan matriculats a la Universitat de Heidelberg.[39] Hi ha 4.196 membres del professorat a temps complet, inclosos 476 professors universitaris.[11]
Facultats
[modifica]Actualment, alberga uns 25.000 estudiants. Més de 15.000 acadèmics i uns 400 professors que fan d'aquesta universitat una de les més grans d'Alemanya. Després d'una reforma estructural l'any 2003, la universitat es compon de 12 facultats, que al seu torn abasten diverses disciplines, departaments i instituts. A conseqüència del Procés de Bolonya, la majoria de facultats ofereixen ara el grau de Batxiller, el de Mestria, i Doctorats per tal de complir amb l'estàndard europeu de titulacions noves. Excepcions notables són els programes de pregrau en Dret, Medicina, Odontologia i Farmàcia.
- Facultat de Ciències del Comportament i empírics Ciències de la Cultura.
- Facultat de Ciències Biològiques
- Facultat de Ciències Químiques i de la Terra.
- Facultat de Ciències Econòmiques i Socials.
- Facultat de Dret.
- Facultat de Matemàtiques i Ciències de la Comunicació.
- Facultat de Medicina.
- Facultat de Medicina de la Universitat de Mannheim.
- Facultat de Llengües Modernes.
- Facultat de Filosofia i Història.
- Facultat de Física i Astronomia.
- Facultat de Teologia.
Vida estudiantil
[modifica]Esports
[modifica]
La universitat ofereix una àmplia varietat d'activitats atlètiques, com ara equips en 16 esports de pista diferents, des del futbol americà fins al voleibol, cursos d'11 arts marcials diferents, 26 cursos de fitness i fisiculturisme, 9 cursos d'esports de salut (des d'aquapower fins a ioga) i grups de 12 estils de ball diferents. A més, s'hi inclouen esports eqüestres, vela, rem, esquí als Alps francesos, atletisme, natació, esgrima, ciclisme, acrobàcies, gimnàstica i molt més. La majoria dels esports són gratuïts.[40] Els equips de competició de Heidelberg tenen especial èxit en futbol, voleibol, esports eqüestres, judo, karate, atletisme i bàsquet. L'equip de bàsquet masculí del Club Esportiu Universitari, l'USC Heidelberg, és el que té el rècord de campionats, n'ha guanyat 13 de nacionals, i és l'únic equip universitari que juga a nivell professional a la segona divisió de la lliga nacional d'Alemanya.[41]
Grups
[modifica]A més, la universitat dona suport a diversos grups d'estudiants en diversos camps d'interès. Entre ells hi ha quatre clubs de teatre, l'orquestra universitàriaCollegium Musicum, quatre corals, sis grups de mitjans de comunicació estudiantils, sis grups d'estudiants internacionals, nou grups de partits polítics i ONG, diversos departaments d'organitzacions europees d'estudiants de determinades disciplines, quatre clubs dedicats a fomentar les relacions internacionals i l'intercanvi cultural, un club d'escacs, un club de literatura, dues societats de debat (una centrada en el debat en anglès i l'altra en alemany), un grup de consultoria estudiantil i quatre grups d'estudiants religiosos. Els sindicats d'estudiants s'estructuren tant com a "Studierendenrat" (Consell d'estudiants) com a nivell de departament.[42]
Mitjans de comunicació
[modifica]El diari estudiantil de Heidelberg, "Ruprecht", és —amb tirades de més de 10.000 exemplars— un dels diaris gestionats per estudiants més grans d'Alemanya. Recentment, ha estat distingit pel premi MLP Pro Campus Press com el millor diari estudiantil d'Alemanya. El jurat, format per periodistes d'importants diaris, va elogiar la seva "actitud equilibrada, tot i que crítica" i el seu disseny "simplement fantàstic" que "satisfà les màximes exigències professionals". El Ruprecht es finança totalment amb ingressos publicitaris, mantenint així la independència de la direcció de la universitat. Alguns periodistes de renom van sorgir del consell editorial del ruprecht.[43]
Tanmateix, el diari digital crític d'estudiants UNiMUT, gestionat pel consell conjunt d'estudiants de les facultats, ha criticat sovint el Ruprecht per ser conformista i estar massa orientat al disseny.[44]
Heidelberg també és la seu de la revista jurídica estudiantil més antiga d'Alemanya, la Heidelberg Law Review (StudZR). La revista es publica trimestralment, a l'inici i al final de cada període de vacances semestrals, i es distribueix per tota Alemanya.[45]
Organitzacions estudiantils (Studentenverbindung)
[modifica]Heidelberg acull 34 Studentenverbindung (corporacions d'estudiants), fundades en gran part al segle XIX. Les corporacions són, en certa manera, comparables a les fraternitats dels Estats Units. Com a símbols tradicionals, els membres de la corporació porten gorres i cintes de colors en ocasions cerimonials (Kommers) i alguns encara practiquen l'esgrima acadèmica tradicional, una mena de duel, per "formar els seus membres per als reptes de la vida". Al segle XIX i principis del XX, les corporacions van tenir un paper important en la vida estudiantil d'Alemanya. Avui dia, però, les corporacions inclouen només un nombre relativament petit d'estudiants. La seva missió autodeclarada és mantenir vives les tradicions acadèmiques i crear amistats per a tota la vida. Les mansions de les corporacions, sovint representatives del segle XIX, són presents per tot el nucli antic.
Vida nocturna
[modifica]Heidelberg és famosa per la seva vida nocturna estudiantil.[46] A més de les diverses festes organitzades regularment pels consells d'estudiants de les facultats, les festes d'obertura i tancament de semestre de la universitat, les festes a les residències i les vetllades de les 34 confraries d'estudiants de Heidelberg, la ciutat ofereix vida nocturna per a tots els gustos i pressupostos.
Alumnes notables
[modifica]
Sir William Ramsay
.jpg)
_–_retouched_by_Carschten.jpg)
_cropped.jpg)
Entre els antics alumnes i el professorat de la universitat s'inclouen molts fundadors i pioners de disciplines acadèmiques, així com un gran nombre de filòsofs, poetes, jurisprudents, teòlegs i científics naturals i socials de renom internacional. 33 premis Nobel, almenys 18 guanyadors del Premi Gottfried Wilhelm Leibniz i dos guanyadors de l'Oscar han estat associats a la Universitat de Heidelberg. Nou premis Nobel van rebre el guardó durant el seu mandat a Heidelberg.[47]
A més de diversos ministres federals d'Alemanya i ministres presidents d'estats alemanys, cinc cancellers d'Alemanya han passat per la universitat, essent el darrer Helmut Kohl, el "canceller de la reunificació". També s'han format a Heidelberg caps d'estat o de govern de Bèlgica, Bulgària, Grècia, Nicaragua, Sèrbia i Tailàndia, un hereu presumpte britànic, un Secretari General de l'OTAN i un director de l'Oficina Internacional per la Pau; entre ells els guanyadors del Premi Nobel de la Pau Charles Albert Gobat i Auguste Beernaert.
En l'àmbit religiós, destaquen el papa Pius II, diversos cardenals i bisbes, i amb Philipp Melanchthon i Zacharias Ursinus, dos líders clau de la Reforma Protestant.
En el camp de la llei, hi figuren un president del Tribunal Internacional de Justícia, dos presidents del Tribunal Europeu de Drets Humans, un president del Tribunal Internacional del Dret del Mar, un vicepresident de la Cort Penal Internacional, un advocat general al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, almenys 16 jutges del Tribunal Constitucional Federal d'Alemanya, un president de la Cort Federal de Justícia d'Alemanya, un president del Tribunal Federal de Finances, un president del Tribunal Federal del Treball, dos fiscals generals d'Alemanya i un Lord del Dret britànic.
En el món dels negocis, alumnes i professors de Heidelberg van fundar, cofundar o presidir empreses com ABB, BASF, la BDA, Daimler AG, Deutsche Bank, EADS, Krupp, Siemens i Thyssen AG.
En l'àmbit de les arts, destaquen el compositor clàssic Robert Schumann, els filòsofs Ludwig Feuerbach i Edmund Montgomery, el poeta Joseph von Eichendorff i escriptors com Christian Friedrich Hebbel, Gottfried Keller, Irene Frisch, Heinrich Hoffmann, Muhammad Iqbal, l'heroi nacional de les Filipines José Rizal, W. Somerset Maugham, Jean Paul, el premi Nobel de Literatura Carl Spitteler i la novel·lista Jagoda Marinić. En altres disciplines es troben el "pare de la psicologia" Wilhelm Wundt, el "pare de la química física" Josiah Willard Gibbs, el "pare de l'antropologia americana" Franz Boas, Dmitri Mendeléiev (creador de la taula periòdica), l'inventor del principi de la bicicleta Karl Drais, Alfred Wegener (descobridor de la deriva continental), així i com la teòrica política Hannah Arendt, la teòrica de gènere Judith Butler, el politòleg Carl Joachim Friedrich i els sociòlegs Karl Mannheim, Robert Ezra Park i Talcott Parsons. Els filòsofs Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Karl Jaspers, Hans-Georg Gadamer i Jürgen Habermas van exercir com a professors, igual que els científics pioners Hermann von Helmholtz, Robert Bunsen, Gustav Kirchhoff, Emil Kraepelin (fundador de la psiquiatria científica) i destacats científics socials com Max Weber, pare fundador de la sociologia moderna.
Entre el professorat actual s'inclouen els premis Nobel de Medicina Bert Sakmann (1991) i Harald zur Hausen (2008), el premi Nobel de Química Stefan Hell (2014), set guanyadors del premi Leibniz, l'antic jutge del Tribunal Constitucional Federal Paul Kirchhof i Rüdiger Wolfrum, expresident del Tribunal Internacional del Dret del Mar.
Referències
[modifica]- ↑ «https://www.spiegel.de/lebenundlernen/uni/elite-uni-heidelberg-der-stolz-der-alten-dame-a-512536.html Elite-Uni Heidelberg: Der Stolz der alten Dame». Der Spiegel, 20-10-2007.
- ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ La universitat no inclou departaments d'administració d'empreses, arts visuals ni enginyeria, a excepció de l'enginyeria informàtica. Per a una llista de les assignatures oferides, vegeu «Subjects offered at Heidelberg University» (en alemany). Heidelberg University. Arxivat de l'original el 27 September 2017. [Consulta: 2 octubre 2010].
- ↑ «List of courses on offer at Heidelberg University». Heidelberg University. Arxivat de l'original el 17 September 2017. [Consulta: 21 juliol 2016].
- ↑ «Über uns – HEIPAR e. V». Arxivat de l'original el 26 September 2020. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ Watzke, Christian. «Nobel Laureates affiliated with Heidelberg University – Heidelberg University» (en anglès). www.uni-heidelberg.de. Arxivat de l'original el 10 November 2012. [Consulta: 17 març 2018].
- ↑ Burgmair, Wolfgang. Emil Kraepelin. 7 vols.. V: Kraepelin in Heidelberg, 1891–1903 (2005). Munich: Belleville, 2000–2008. ISBN 978-3-933510-94-5.
- ↑ «Department of Physics and Astronomy». Heidelberg University. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 26 setembre 2010].
- ↑ Petersen, William. Against the Stream: Reflections of an Unconventional Demographer. Transaction Publishers, p. 24. ISBN 978-1-4128-1666-3.
- ↑ «Graduate Academy of the University of Heidelberg». Heidelberg University Homepage. Arxivat de l'original el 15 December 2007. [Consulta: 16 maig 2008].
- 1 2 «Interview with Rector Bernhard Eitel – Vorstoss in die internationale dimension». Rhein Neckar Zeitung online. Arxivat de l'original el 11 April 2008. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «Heidelberg Research Magazine Ruperto Carola 1/2004». Heidelberg University Homepage. Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 16 maig 2008].
- 1 2 Cser 2007
- 1 2 3 4 «University of Heidelberg - Catholic Encyclopedia». Catholic Online. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ Hermans, Jos. M. M.. Charters of Foundation and Early Documents of the Universities of the Coimbra Group. 2. Leuven University Press, 2005, p. 56–57. ISBN 978-90-5867-474-6.
- ↑ Cser 2007
- ↑ «Estudiar a Heidelberg» (en espanyol). Deutsche Welle 2003.03.17, 2003. Arxivat de l'original el 2007-11-24. [Consulta: 3 desembre 2007].
- ↑ Cser 2007, p. ?
- 1 2 3 4 «History of the University». Heidelberg University Homepage. Arxivat de l'original el 2007-12-19. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «A history of the Church of St. Peter». Heidelberg University Homepage. Arxivat de l'original el 2008-01-02. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ Cser 2007, p. ?
- ↑ Cser 2007, p. ?
- ↑ «When German Universities were Models for American Universities». atlanticreview.org. Arxivat de l'original el 2016-12-19. [Consulta: 10 gener 2010].
- ↑ Cser 2007, p. ?
- ↑ Cser 2007, p. 278
- ↑ Cser 2007, p. 256
- ↑ Remy 2002, pàg. 72–3, 107–10
- ↑ «History». Medizinische Fakultät Heidelberg. Arxivat de l'original el 2017-05-22. [Consulta: 28 octubre 2010].
- ↑ Remy 2002, pàg. 117–20
- ↑ Giles, Geoffrey J. «Self-Help in the Search of Democracy in Heidelberg». A: Hess, Jürgen C.. Heidelberg 1945. 5. Franz Steiner Verlag, 1996 (Transatlantische historische Studien). ISBN 978-3-515-06880-2.
- ↑ Cser 2007, pàg. 338–9
- ↑ «Heidelberg: romanticisme a la vora del Neckar» (en espanyol). Deutsche Welle 2006.04.17, 2006. [Consulta: 3 desembre 2007].
- ↑ «L'elit de les universitats» (en espanyol). Deutsche Welle 2007.10.19, 2007. [Consulta: 3 desembre 2007].
- ↑ «Press Releases - Rector Prof. Eitel: "An invaluable opportunity to aim at goals that would otherwise have been unattainable"». Heidelberg University Homepage. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «Diversos ferits en un tiroteig a la Universitat de Heidelberg». [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ «Germany: 1 killed, 3 injured in shooting at Heidelberg University 24.01.2022» (en anglès britànic). Dw.com. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ «Junge Frau stirbt nach Amoklauf in Heidelberg» (en alemany). Tagesschau.de. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ Ash, Sebastien; Fitzpatrick, Michelle. «One killed, three seriously wounded in German campus shooting; gunman dead» (en anglès americà). Times of Israel. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ «QS - Heidelberg University statistics». QS - Top Universities. Arxivat de l'original el 2010-10-05. [Consulta: 2 octubre 2010].
- ↑ «Hochschulsport der Universität Heidelberg». Heidelberg University Homepage. Arxivat de l'original el 15 July 2013. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «USC Heidelberg». University Sports Club Heidelberg. Arxivat de l'original el 2 May 2010. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «Erasmus – Incoming students – Student Life». Heidelberg University. Arxivat de l'original el 6 October 2010. [Consulta: 2 octubre 2010].
- ↑ «Der "ruprecht" ist Deutschlands beste Studentenzeitung». Rhein Neckar Zeitung online. Arxivat de l'original el 30 May 2008. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «UniMUT – Der Kampf geht weiter!». Ruprecht online. Arxivat de l'original el 21 February 2009. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «StudZR – About us». StudZR Homepage. Arxivat de l'original el 24 February 2008. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «Heidelberg night life». Rhein-Neckar guide. Arxivat de l'original el 9 July 2008. [Consulta: 16 maig 2008].
- ↑ «Nobel Prizes and Universities». Nobel Foundation Homepage. Arxivat de l'original el 10 April 2008. [Consulta: 16 maig 2008].
- Bibliografia
- Cser, Andreas. Kleine Geschichte der Stadt Heidelberg und ihrer Universität (en german). Karlsruhe: Verlag G. Braun, 2007. ISBN 978-3-7650-8337-2.
- Dunphy, Graeme. «The Medieval University». A: Classen, Albrecht. Handbook of Medieval Culture. 1. Berlin & New York: Walter de Gruyter, 2015, p. 1706–1734. ISBN 9783110267303. See especially pp. 1728-1733 on Heidelberg.
- Pedersen, Olaf. The First Universities: Studium Generale and the Origins of University Education in Europe. Translated by Richard North. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0-521-59431-6.
- Remy, Steven P. The Heidelberg Myth: The Nazification and Denazification of a German University. Cambridge: Harvard University Press, 2002. ISBN 0-674-00933-9.
- de Ridder-Symoens, Hilde. Universities in the Middle Ages. 1. Cambridge University Press, 1992 (A History of the University in Europe). ISBN 0-521-36105-2.
- Schlusemann, Rita. «Power and creativity at the court of heidelberg». A: Martin Gosman. Princes and princely culture, 1450-1650. 1. Brill Academic publishers, 2003, p. 279–294. ISBN 978-90-04-14398-2.
Enllaços externs
[modifica]
- University of Heidelberg
- Heidelberg Alumni International Arxivat 2009-07-04 a Wayback Machine.
- Photo Gallery #1
- Photo Gallery #2 Arxivat 2012-02-11 a Wayback Machine.
- Photo Gallery #3 Arxivat 2013-11-07 a Wayback Machine.
| Membres | Alemanya: Friburg · Heidelberg · Munic (LMU) · Bèlgica: Leuven · Espanya: Barcelona · Finlàndia: Hèlsinki · França: París VI · París-Sud XI · Estrasburg I · Itàlia: Milà · Països Baixos: Amsterdam · Leiden · Utrecht · Regne Unit: Cambridge · Edimburg · Londres (UCL) · Oxford · Suècia: Karolinska (Estocolm) · Lund · Suïssa: Ginebra · Zúric |  |
|---|---|---|
Grup Coïmbra d'universitats de recerca europees | |
|---|---|
| Membres | Aarhus · Barcelona · Bergen · Bolonya · Bristol · Budapest · Cambridge · Coïmbra · Dublin · Edinburgh · Galway · Ginebra · Göttingen · Granada · Graz · Groninga · Heidelberg · Jena · Cracòvia · Leiden · Leuven · Lovaina · Lió · Montpeller · Oxford · Pàdua · Pavia · Poitiers · Praga · Salamanca · Siena · Tartu · Tessalònica · Turku I · Turku II · Uppsala · Würzburg |