Rin anterior
| ||||
| Tipus | riu curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Grisons (Suïssa) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Grisons (Suïssa) | |||
| Lloc | Rin i Alpenrhein | |||
| Desembocadura | Rin | |||
| ||||
| Afluents | Rabiusa (en)  , Glogn (en) , Rein da Tuma (en) , Rein da Curnera (en) , Flem (en) , Ual da Mulin (en) , Rein da Medel (en) , Rein da Sumvitg (en)
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del Rin | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 586 m | |||
| Dimensió | 76 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.512 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 58,3 m³/s | |||
El Rin anterior (alemany: Vorderrhein; francès: Rhin antérieur; dialectes romanxes de sobreselvà: 
Rein Anteriur (?·pàg.); sotaselvà: Ragn Anteriur; grisó, engiadinès i putèr: Rain Anteriur; surmiran: Ragn anteriour) és una de les dues fonts del Rin. La seva àrea de captació té 1.512 km² i es troba predominantment al cantó dels Grisons (Suïssa). El Rin anterior o Vorderrhein té aproximadament 76 km de llarg, per tant, més del 5% més llarg que el Hinterrhein/Rin posterior (cadascun mesurat fins a la font més llunyana). El Rin anterior, però, té un cabal mitjà de 53,8 m3/s, que és inferior al cabal del Hinterrhein. Segons l'Atlas de Suïssa de l'Oficina Federal de Topografia de Suïssa,[1] la font del Rin anterior, i per tant del Rin, es troba al nord del Rein da Tuma i del llac de Toma.
Vorderrhein també va ser el nom d'un districte judicial que es va crear el 1851 amb la reorganització del poder judicial dels Grisons. El 2001, va ser incorporat al Districte Surselva.
Les comunitats més grans al llarg del Vorderrhein són Disentis i Ilanz.
Curs
[modifica]
El Rin anterior flueix principalment en direcció est-nord-est, a través de Surselva, una gran vall longitudinal. El seu vessant septentrional és costerut, amb valls curtes; el costat meridional, però, està dividit per algunes valls llargues (semblant a la situació al cantó de Valais més a l'oest). En conseqüència, els seus principals afluents, el Rein da Sumvitg, el Glenner i el Rabiusa arriben tots del sud. Al seu curs inferior, el Vorderrhein flueix a través del despreniment de roques de Flims, donant lloc a la zona de canons de Reichenau, s'uneix al Hinterrhein per formar el Rin Alpí.
Capçaleres
[modifica]Alguns dels afluents del Vorderrhein són gairebé tan llargs com el curs principal. A ordre descendent, són (mesurant la seva longitud des de les seves respectives fonts fins a la confluència amb el Hinterrhein a Reichenau):
- Dos rierols sense nom que s'originen a les àrees de Puozas i Milez, prop de Oberalppass;
- Rein da Tuma, inclòs el Lai da Tuma i la capçalera principal del llac, uns 71 km;
- L′Aua da Val des de la vall Val (70 km);
- Rein da Maighels (75 km) (afluent del Rein da Curnera);
- Rein da Curnera (74 km);
- Rein da Nalps (prop de 71 km);
- Rein da Medel,
els trams superiors al cantó de Ticino es coneixen com Reno di Medel, i també com a Froda (prop de 76 km).
Així que els braços més llargs no són la font a Oberalppass, sinó més al sud-est. El front de capçalera més llarg del Rin anterior (i, per tant, del Rin en conjunt, vegeu les fonts del Rin), és el Reno di Medel, que neix a la frontera del municipi Quinto al Ticino. A la part més alta del seu curs, discorre pel Val Cadlimo, al sud de la serralada alpina principal, a l'oest del pas de Lukmanier. El punt culminant de la conca hidrogràfica del Rin anterior és el Piz Russein, al massís Tödi dels Alps de Glaris, a 3.613 m sobre el nivell del mar. Comença amb el rierol Aua da Russein (lit.: 'aigua del Russein').[2]
Desembocadura del Rein da Nalps al Rin anterior prop de Cavorgia
Desembocadura de l′Aua Russein al Rin anterior entre Cumpadials i Disentis
Desembocadura del Glenner al Rin anterior prop de Ilanz/Glion
Turisme
[modifica]Gràcies al seu atractiu paisatge hi ha alguns passatges interessants, el Rin anterior és un riu popular per remar i fer ràfting, especialment al tram entre les localitats d'Ilanz i Versam.
Al llarg de tota la longitud del Rin anterior la vall és aprofitada per una línia de ferrocarril de via estreta: des de Chur a Disentis hi ha una línea de Rhätische Bahn; i des de Disentis, la línea Furka-Oberalp del Matterhorn Gotthard Bahn va fins al pas de Oberalp i després fins Andermatt. En l'àrea de Ruinaulta, la carretera principal corre fins el nord del riu, i al punt més alt, a Flims, es troba a uns 480 metres sobre el Rin. La Senda Sursilvana, una ruta de senderisme al llarg del jove riu Rin, condueix des del pas d'Oberalp al llarg del Vorderrhein en direcció a Chur.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Trial version of the Atlas of Switzerland with flashing rivers». Arxivat de l'original el 2011-05-04. [Consulta: 23 abril 2011].
- ↑ «Piz Russein 1193 - Tödi», 2013. Arxivat de l'original el 2018-02-28.
- ↑ «Hiking Switzerland on the Senda Sursilvana in Graubünden». Arxivat de l'original el 05-06-2011.