Principat de Romania
| |||||
|
| |||||
| |||||
| Lema nacional: Toti in unu (en romanès: «Tots en un») Nihil Sine Deo (en llatí: «Res sense déu») (des de 1866) | |||||
| Himne nacional: Marş triumfal şi primirea steagului şi a Măriei Sale Prinţul Domnitor (des de 1862) | |||||
 | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Bucarest i Iaşi Bucarest (des de 1862) | ||||
| Idioma oficial | Romanès | ||||
| Moneda | Ruble rus (1859-1867) Leu romanès (des de 1867) | ||||
| Període històric Segle XIX | |||||
| Elecció de Cuza | 24 de gener de 1859 | ||||
| Proclamació de Carles de Hohenzollern-Sigmaringen com a Príncep | 10 de maig de 1866 | ||||
| Guerra d'Independència | 24 d'abril de 1877 - 3 de març de 1878 | ||||
| Proclamació del Regne | 15 de març de 1881 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Monarquia parlamentària | ||||
| Príncep | |||||
| • 1859-1866: | Alexandru Ioan Cuza | ||||
| • 1866-1881: | Carles de Hohenzollern-Sigmaringen | ||||
| Primer Ministre | |||||
| • 1862: | Barbu Catargiu | ||||
| • 1876-1881: | Ion Brătianu | ||||
| Legislatura | Senatul i Adunarea Deputaţilor | ||||
.svg)
El Principat de Romania és el nom pel qual es coneix i identifica a Romania al llarg del període comprès entre la data d'elecció de Alexandru Ioan Cuza, com a príncep de Valàquia i Moldàvia (5 i 24 de gener de 1859), primer com a Principats Units de Moldàvia i Valàquia, autònoms però vassalls de l'Imperi Otomà, fins a la constitució oficial de Romania en un regne, l'any 1881, quan el príncep Carol va ser coronat com a Carol I, Rei de Romania.[1] Aquesta denominació va ser començada a utilitzar de forma oficial a partir de l'any 1862.
El Principat de Romania va tenir només dos prínceps, el primer Alexandru Ioan Cuza, que va abdicar el 1866,[2] i el príncep alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen, el futur rei Carles I de Romania. Al llarg de l'existència del Principat de Romania, el país centre europeu va declarar la seva independència l'any 1877, que va ser ratificada al tractat de pau entre Rússia i l'Imperi Otomà i al Tractat de Berlín de 1878 que va posar fi a la Guerra d'independència de Romania i la Guerra russoturca (1877-1878), quan es va crear el Principat de Bulgària i reconèixer la independència de Sèrbia, Montenegro i el Principat de Romania.[1] El principat de Romania estava integrat territorialment per Valàquia i Moldàvia, així com la Dobrudja meridional.
Referències
[modifica]- 1 2 «Treaty of San Stefano» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Hentea, Călin. Brief Romanian Military History (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 97. ISBN 9780810858206.