Vés al contingut

IBM Research

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIBM Research
Dades
Tipuslaboratori
negoci Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballciències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1945
Governança corporativa
Persona rellevantJohn E. Kelly III (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuIBM Modifica el valor a Wikidata
Filial
IBM Research – Australia (en) Tradueix
IBM Research - United Kingdom (en) Tradueix
IBM India Research Laboratory (en) Tradueix
IBM China Research Laboratory (en) Tradueix
IBM Research – Tokyo (en) Tradueix
IBM Research – Brazil (en) Tradueix
Laboratori de recerca d'IBM Zuric Modifica el valor a Wikidata
Part deIBM Modifica el valor a Wikidata
Lloc webresearch.ibm.com Modifica el valor a Wikidata
X: IBMResearch Youtube: IBMResearch Modifica el valor a Wikidata
IBM Research té la seu al Thomas J. Watson Research Center, dissenyat per Eero Saarinen, a Yorktown Heights, Nova York .

IBM Research és la divisió de recerca i desenvolupament d'IBM, una empresa multinacional americana de tecnologia de la informació . IBM Research té la seu al Thomas J. Watson Research Center de Yorktown Heights, Nova York, a prop de la seu d'IBM a Armonk, Nova York. És l'organització de recerca industrial més gran del món. amb operacions a més de 170 països i dotze laboratoris en sis continents.[1]

Els empleats d'IBM han rebut sis premis Nobel, sis premis Turing, 20 membres del Saló de la Fama dels Inventors Nacionals dels EUA, 19 medalles nacionals de Tecnologia, cinc medalles nacionals de Ciència i tres premis Kavli.[2] A 2018, l'empresa ha generat més patents que qualsevol altra empresa en cadascun dels 25 anys consecutius, la qual cosa és un rècord.[3]

Història

[modifica]

Les arrels de l'actual IBM Research van començar amb la inauguració el 1945 del Laboratori de Computació Científica Watson a la Universitat de Colúmbia.[4] Aquest va ser el primer laboratori d'IBM dedicat a la ciència pura i posteriorment es va expandir a altres ubicacions d'IBM Research al comtat de Westchester, Nova York, a partir de la dècada de 1950,[5][6] inclòs el Thomas J. Watson Research Center el 1961.[5][6]

Entre els invents més destacats de l'empresa s'inclouen el disquet, la unitat de disc dur, la targeta de banda magnètica, la base de dades relacional, el codi universal de producte (UPC), el swap financer, el llenguatge de programació Fortran, el sistema de reserves de línies aèries SABRE, la DRAM, el cablejat de coure en semiconductors, el telèfon intel·ligent, l'ordinador portàtil, el caixer automàtic (ATM), el procés de fabricació de semiconductors de silici sobre aïllant (SOI), la intel·ligència artificial Watson[7] i l'experiència quàntica.

Els avenços en nanotecnologia inclouen IBM en àtoms, on es va utilitzar un microscopi d'efecte túnel per disposar 35 àtoms individuals de xenó sobre un substrat de cristall de níquel refredat per formar l' acrònim de tres lletres de l'empresa. Va ser la primera vegada que els àtoms es van posicionar amb precisió sobre una superfície plana.[8]

Entre les principals iniciatives d'IBM Research s'inclouen la invenció de materials i estructures innovadores, microprocessadors i ordinadors d'alt rendiment, mètodes i eines analítiques, algoritmes, arquitectures de programari, mètodes per gestionar, cercar i obtenir significat de les dades, i la conversió de les metodologies de serveis avançats d'IBM en actius reutilitzables.

Les nombroses contribucions d'IBM Research a les ciències físiques i informàtiques inclouen el microscopi d'efecte túnel i la superconductivitat d'alta temperatura, tots dos guardonats amb el Premi Nobel. IBM Research va ser la responsable de les invencions del sistema de reserves de viatges SABRE, la tecnologia de la cirurgia ocular làser, l'emmagatzematge magnètic, la base de dades relacional, els codis de barres UPC i Watson, el sistema informàtic de preguntes i respostes que va guanyar un partit contra campions humans al programa de concursos de televisió Jeopardy!. La tecnologia Watson s'està comercialitzant ara com a part d'un projecte amb l'empresa sanitària Anthem Inc. Altres desenvolupaments notables inclouen l'estàndard de xifratge de dades (DES), la transformada ràpida de Fourier (FFT), la introducció dels fractals per part de Benoît Mandelbrot, l'emmagatzematge en disc magnètic (discs durs), la puntuació de risc MELD-Plus, la memòria d'accés aleatori dinàmic d'un transistor (DRAM), l'arquitectura de l'ordinador amb conjunt d'instruccions reduït (RISC), les bases de dades relacionals i Deep Blue (ordinador que juga a escacs de nivell de gran mestre).

Investigadors destacats d'IBM

[modifica]

Hi ha diversos informàtics "que van fer famosa IBM Research".[9] Aquests inclouen Frances E. Allen,[10] Marc Auslander, John Backus,[11][12][13][14][15] Charles H. Bennett, Erich Bloch,[16] Grady Booch,[17][18][19][20][21] Fred Brooks (conegut pel seu llibre The Mythical Man-Month ),[22][23][24] Peter Brown,[25] Larry Carter,[26][27] Gregory Chaitin, John Cocke, Alan Cobham,[28] Edgar F. Codd, Don Coppersmith, Wallace Eckert, Ronald Fagin, Horst Feistel, Jeanne Ferrante, Zvi Galil, Ralph E. Gomory, Jim Gray, Joseph Halpern, Kenneth E. Iverson, Frederick Jelinek, Reynold B. Johnson, Benoit Mandelbrot, Robert Mercer, C. Mohan, Kirsten Moselund, Michael O. Rabin, Arthur Samuel, Barbara Simons, Alfred Spector, Gardiner Tucker, [29] Moshe Vardi, John Vlissides, Mark N. Wegman i Shmuel Winograd .

Laboratoris

[modifica]

IBM actualment té 19 centres de recerca repartits en 12 laboratoris de sis continents:[30]

  • Àfrica (Nairobi, Kenya i Johannesburg, Sud-àfrica)
  • Almaden (San José, Califòrnia, EUA)
  • Austràlia (Melbourne)
  • Brasil (São Paulo i Rio de Janeiro)
  • Cambridge – IBM Research i MIT-IBM Watson AI Lab (Cambridge, Massachusetts, EUA)
  • Xina (Pequín)
  • Israel (Haifa)
  • Irlanda (Dublín)
  • Índia (Delhi i Bangalore)
  • Japó (Tòquio i Shin-Kawasaki)
  • Suïssa (Zurich)
  • Centre de Recerca IBM Thomas J. Watson (Yorktown Heights i Albany, Nova York, EUA)

Els centres de recerca històrics d'IBM també inclouen IBM La Gaude (Niça), el Cambridge Scientific Center, l'IBM New York Scientific Center, 330 North Wabash (Chicago), IBM Austin Research Laboratory i IBM Laboratory Vienna.[31]

El 2017, IBM va invertir 240 milions de dòlars per crear el MIT-IBM Watson AI Lab. Amb seu a Cambridge, Massachusetts, el Lab és una empresa conjunta de recerca única en intel·ligència artificial establerta per IBM i el MIT i reuneix investigadors del món acadèmic i la indústria per fer avançar la IA que tingui un impacte real per a les empreses, el món acadèmic i la societat. El Lab finança aproximadament 50 projectes a l'any, que són codirigits per investigadors principals del MIT i IBM Research, amb resultats publicats regularment a les principals revistes i conferències revisades per experts. Els projectes van des de la visió per computador, el processament del llenguatge natural i l'aprenentatge per reforç fins a la creació de noves maneres de garantir que els sistemes d'IA siguin justos, fiables i segurs.[32]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Labs and locations» (en anglès). IBM Research, 09-02-2021. Arxivat de l'original el 21 December 2022. [Consulta: 28 desembre 2022].
  2. ↑ «Awards & Achievements» (en anglès). IBM, 06-02-2007. Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 23 maig 2012].
  3. ↑ (9 January 2018). "IBM Breaks Records to Top U.S. Patent List for 25th Consecutive Year". Nota de premsa.
  4. ↑ «IBM Watson Laboratory at Columbia University» (en anglès). Columbia.edu. Arxivat de l'original el 2006-09-09. [Consulta: 5 maig 2010].
  5. ↑ 5,0 5,1 Beatty, Jack, (editor) Colussus: how the corporation changed America, New York : Random House, 2001. ISBN 978-0-7679-0352-3. Cf. chapter "Making the 'R' Yield 'D': The IBM Labs" by Robert Buderi.
  6. ↑ 6,0 6,1 IBM, "Watson Research Center: Watson Facility History" Arxivat 2012-02-19 a Wayback Machine.
  7. ↑ «History of progress» (en anglès). IBM Research. Arxivat de l'original el 26 January 2017. [Consulta: 28 desembre 2016].
  8. ↑ New York Times «2 Researchers Spell 'I.B.M.,' Atom by Atom». The New York Times. New York Times, 05-04-1990.
  9. ↑ Computer scientists who made IBM Research famous, 17 December 2012, <http://researcher.watson.ibm.com/researcher/view_group.php?id=1886>. Consulta: 16 gener 2016
  10. ↑ «IBM Archives: IBM Women in technology IBM Women in WITI Hall of Fame profile for Frances Allen» (en anglès). www.ibm.com, 23-01-2003. Arxivat de l'original el April 5, 2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
  11. ↑ «IBM Archives: John Backus» (en anglès). www.ibm.com, 23-01-2003. Arxivat de l'original el February 7, 2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
  12. ↑ «John Backus Archive Home Page» (en anglès). ccrma.stanford.edu. Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 16 gener 2016].
  13. ↑ «John Backus» (en anglès). www.nndb.com. Arxivat de l'original el 2019-07-03. [Consulta: 9 febrer 2020].
  14. ↑ «John Backus» (en anglès). www.columbia.edu. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 9 febrer 2020].
  15. ↑ «John Backus Memorial» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-17. [Consulta: 29 desembre 2016].
  16. ↑ «IBM Archives: Erich Bloch» (en anglès). www.ibm.com, 23-01-2003. Arxivat de l'original el May 30, 2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
  17. ↑ «Grady Booch | IBM Research Profile» (en anglès). IBM Research, 09-02-2021. Arxivat de l'original el 28 December 2022. [Consulta: 28 desembre 2022].
  18. ↑ «IBM Community - IBM Community Home» (en anglès). community.ibm.com. Arxivat de l'original el December 13, 2015.
  19. ↑ «Handbook of software architecture» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-01-07. [Consulta: 16 gener 2016].
  20. ↑ «IEEE Software: On Architecture» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-08-03. [Consulta: 16 gener 2016].
  21. ↑ «The Promise, The Limits, The Beauty of Software» (en anglès). Arxivat de l'original el March 28, 2011.
  22. ↑ «Fred Brooks» (en anglès). www.nndb.com. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 9 febrer 2020].
  23. ↑ «Innovator: Fred Brooks» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-04-16. [Consulta: 16 gener 2016].
  24. ↑ Fitzgerald, Michael. «The Grill: Fred Brooks» (en anglès). Computerworld, 07-06-2010. Arxivat de l'original el September 19, 2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
  25. ↑ Comstock, Courtney. «Renaissance Tech, Meet The Two Crazy New Bosses Who Might Close Two Of Your Funds» (en anglès). Business Insider. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 9 febrer 2020].
  26. ↑ «Larry Carter's Home Page» (en anglès). cseweb.ucsd.edu. Arxivat de l'original el 2016-03-16. [Consulta: 16 gener 2016].
  27. ↑ «SIAM short course» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-12-29. [Consulta: 29 desembre 2016].
  28. ↑ Shallit, Jeffrey. «Recursivity: Alan Cobham» (en anglès), 31-03-2010. Arxivat de l'original el March 15, 2016. [Consulta: 16 gener 2016].
  29. ↑ «IBM100 - The First Corporate Pure Science Research Laboratory» (en anglès americà). www-03.ibm.com, 07-03-2012. Arxivat de l'original el 2017-09-07. [Consulta: 30 juliol 2021].
  30. ↑ «Our labs» (en anglès). IBM Research. IBM, 09-02-2021. Arxivat de l'original el 21 December 2022. [Consulta: 28 desembre 2022].
  31. ↑ IBM Corporation. «Some key dates in IBM's operations in Europe, the Middle East, and Africa (EMEA)» (en anglès). IBM History. Arxivat de l'original el October 10, 2022. [Consulta: 24 juliol 2016].
  32. ↑ «Inside the Lab» (en anglès), 01-09-2017. Arxivat de l'original el October 23, 2020. [Consulta: 6 octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=IBM_Research&oldid=36508590»