Vés al contingut

Heliconia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHeliconia Modifica el valor a Wikidata

Heliconia latispatha Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreZingiberales
FamíliaHeliconiaceae
GènereHeliconia Modifica el valor a Wikidata
L., 1771 Heliconia Modifica el valor a Wikidata

Heliconia és l'únic gènere de plantes angiospermes de la família monotípica de les heliconiàcies (Heliconiaceae), que forma part de l'ordre de les zingiberals (Zingiberales),[1] dins del clade de les commelínides, un subclade de les monocotiledònies.[2] Comprèn unes 200 espècies, la gran majoria originàries d'Amèrica, especialment de les zones tropicals, amb algunes espècies natives de Malèsia i el Pacífic occidental.[3]

Descripció

[modifica]

Són plantes herbàcies perennes amb rizoma que poden ser força grans. Tenen falses tiges formades per les beines basals de les fulles. Les fulles acostumen a ser grans, dístiques, en dues fileres verticals oposades. Les flors s'agrupen en inflorescències terminals formades per un peduncle, un raquis i bràctees dístiques que poden ser unes poques o més de 30, cada bràctea és un cincí que conté entre 3 i 40 flors, cadascuna amb una bràctea acolorida. Les flors són hermafrodites, el periant és zigomorf, format per un calze amb dos sèpals units i un altre de lliure, i una corol·la amb tres pètals parcialment connats. Al gineceu hi ha un estaminodi i cinc estams amb anteres amb dues teques i quatre esporangis. Al gineceu l'ovari és ínfer, trilocular, placentació axil·lar i amb un estil. El fruit és una drupa amb poques llavors, entre una i tres.[4][5]

Taxonomia

[modifica]

La família de les Heliconiaceae va ser publicada per primer cop l'any 1895 a la segona part de l'obra A Student's Text-book of Botany, pel botànic anglès Sydney Howard Vines (1849-1934).[6][3] Per la seva banda, el gènere Heliconia havia estat publicat molt abans, l'any 1771 al segon volum de l'obra Mantissa Plantarum Altera del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[7][8] El nom fa referència a la muntanya grega, Helicó, lloc sagrat on es reunien les muses.[9]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Heliconia es reconeixen les 199 espècies següents:[6]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[6]

  • Heliconia × flabellata Abalo & G.Morales
  • Heliconia × mantenensis B.R.Silva, Senna V. & Emygdio
  • Heliconia × nickeriensis Maas & de Rooij
  • Heliconia × plagiotropa Abalo & G.Morales
  • Heliconia × rauliniana Barreiros

Referències

[modifica]
  1. ↑ Byng et alii., 2016, p. 15.
  2. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. 1 2 «HELICONIACEAE Vines» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 2 juny 2025].
  4. ↑ Stevens et alii, 2001, p. 1132.
  5. ↑ Larsen, 1998, p. 230.
  6. 1 2 3 «Heliconia L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 juny 2025].
  7. ↑ «Heliconia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 5 juny 2025].
  8. ↑ Linné, 1771, p. 147, 211.
  9. ↑ Bayton, 2020, p. 152.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heliconia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heliconia&oldid=37128627»