Vés al contingut

Fulvio Bernardini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFulvio Bernardini
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 desembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1984 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri Flaminio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1945), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1923–1926 SS Lazio
1926–1928 FC Inter de Milà 67(27)
1928–1939 AS Roma 286(47)
1939–1943 M.A.T.E.R.
1944–1944 Maccabi Netanya FC
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1925–1932   Itàlia 26(3)
Participà en
28 juliol 1928Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 4802575
BDFutbol: 74360 Find a Grave: 202247772Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa:  Itàlia
Jocs Olímpics Anells olímpics
Futbol
Bronze Amsterdam 1928 futbol masculí

Fulvio Bernardini (Roma, 28 de desembre de 1905 - Roma, 13 de gener de 1984) fou un futbolista italià, que jugava com a migcampista. Competí durant les dècades de 1920 i 1930 i, en retirar-se, exercí d'entrenador, sent considerat un dels millors tècnics italians.[1]

A nivell de clubs jugà a la SS Lazio, l'Inter de Milà, l'AS Roma i el M.A.T.E.R..[2] Amb la selecció nacional jugà 26 partits entre 1925 i 1932, en què marcà tres gols.[1] El 1928 va ser seleccionat per disputar els Jocs Olímpics d'Amsterdam, on l'equip italià guanyà la medalla de bronze en la competició de futbol.[3] També guanyà la Copa Internacional d'Europa Central de 1927-1930.

Un cop retirat fou entrenador de l'AS Roma, el Vicenza Calcio, l'ACF Fiorentina (club amb el qual guanyà la lliga italiana de 1955-56 i va arribar a la final de la Copa d'Europa de 1957,[4] que va perdre contra el Reial Madrid), la SS Lazio (amb qui guanyà la Copa italiana de futbol de la temporada 1957-58), el Bologna FC 1909 (amb qui guanyà la lliga 1963-64), i la UC Sampdoria, abans de passar a entrenar la selecció nacional de 1974 a 1975.[1]

Forma part del Saló de la Fama d'Itàlia,[5] la Roma[6] i la Fiorentina.[7]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fulvio Bernardini
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fulvio Bernardi» (en italià). Storie di Calcio. [Consulta: 24 agost 2015].
  2. ↑ «Bernardini». Arxivat de l'original el 21 novembre 2008. [Consulta: 5 juny 2009].
  3. ↑ «Fulvio Bernardini». Olympedia. [Consulta: 19 setembre 2024].
  4. ↑ «Copa d'Europa de 1957». rsssf.org. [Consulta: 21 juny 2025].
  5. ↑ «Hall of fame, 10 new entry: con Vialli e Mancini anche Facchetti e Ronaldo» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 27-10-2015. [Consulta: 27 octubre 2015].
  6. ↑ «A.S. Roma Hall of Fame: 2013». A.S. Roma, 22-07-2013. [Consulta: 4 juny 2015].
  7. ↑ «IV Hall of Fame Viola: Toldo, Chiarugi e non solo entrano nella galleria degli onori» (en italià). violanews.com, 08-12-2015. [Consulta: 30 agost 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fulvio_Bernardini&oldid=36059778»