Fruita tropical

Una fruita tropical es defineix com una fruita de les zones de clima tropical o subtropical. Les fruites tropicals tenen en comú el fet de no suportar el fred i poder rebre danys o trastorns en el desenvolupament quan la temperatura cau per sota de 4 °C.^[1]^[2]

Els països exportadors de fruites tropicals són a l'Extrem Orient, Amèrica Llatina i Carib o en menor mesura a l'Àfrica. Les quatre principals fruites per volum d'exportació són el mango, el pinya d'Amèrica, la papaia i l'alvocat.

Les fruites tropicals sovint són anomenades «fruites exòtiques» als països on són importades i consumides, encara que aquest terme no fa referència a cap realitat biològica i no designa cap hàbitat de procedència en particular.^[3]^[4]^[5]^[6]

Hàbitat

Per definició, el clima tropical és un tipus de clima present a les regions entre els tròpics, des de les latituds 15 a 25° Nord i Sud, nogensmenys les fruites tropicals no es limiten a aquestes àrees. Hi ha regions en latituds més altes, on les condicions climàtiques són similars a les dels tròpics. Per aquestes raons, s'accepta que el clima tropical s'estén fins al paral·lel trentè.^[7]

El que caracteritza a les fruites tropicals no és l'àrea geogràfica on creixen sinó el clima circumdant. Moltes fruites tropicals es conreen en zones que no estan classificades com a tropicals o subtropicals, encara que gaudeixen d'un ambient càlid, temperatura constant i una temperatura mitjana de 27 °C.

Mercat de fruites tropicals

La unió Europea és un mercat amb un nivell de vida elevat, que exigeix qualitat en els productes que adquireix i és obert per a les fruites tropicals.

El mercat Europeu és dominat en el comerç al detall per la distribució moderna sota les formes de supermercats i d'hipermercats. Aquests modes de distribució controlen, segons els països, entre 50 i 75% de les vendes al detall (Secretaria General de la Comunitat Andina, 2000).^[8]

El mateix document^[8] esmenta que la qualitat a Europa es declina en quatre aspectes fonamentals:

La normalització dels productes.
La qualitat gustativa.
La qualitat sanitària i l'estricta limitació de residus sobre els productes alimentaris.
El reciclatge dels empaquetatges així com el seu tractament a base de productes químics.

És important de mencionar que Europa té formats de presentació per als productes que importa: un dels principals és que els productes que venen empacats i estivats en palets han de tenir les següents mesures : palets de 0.8 metres d'amplada amb una alçària d'1.20 metres o palets d'1 metre d'amplària amb 1.20 metres d'alçària.

A Europa la comercialització de fruites tropicals és principalment feta per les grans xarxes de distribució, les quals estan ben organitzades i disposen d'infraestructures gegantesques d'emmagatzematge i mitjans de distribució ràpids al detallista. Això les fa molt competitives i poderoses per a fer pressió en la qualitat, presentació i els preus dels productes importats.

Cal destacar que la Unió Europea al gener del 2002 estrenà l'Euro com a moneda única de negociació internacional, la qual cosa feu adquirir ràpidament un fort valor al mercat, en el qual totes les transaccions comercials es fan en euros.

L'entrada de les fruites tropicals al mercat europeu es fa per via marítima i aèria, tanmateix per raons de logística i costs la primera és la més utilitzada. La via aèria és més utilitzada per al transport de fruites peribles i als països que no disposen de la logística marítima.

A Europa les fruites tropicals que utilitzen el transport marítim en la majoria arriben als principals ports Europeus de països com França, Holanda, Alemanya, Itàlia i el Reialme Unit, els quals tenen una logística molt bé desenvolupada.

És important d'esmentar que de les importacions de fruites que fan els països abans citats, una part són reexportades a la resta d'Europa, la qual cosa explica molt bé ell el perquè de les importants exportacions que reflecteixen aquests països en les estatístiques recopilades (veure annexos).

Una vegada arribats els productes als ports o aeroports, són portats cap als centres de distribució que tenen els països importadors. A Espanya hi ha la xarxa COMPRA que funciona com a centre d'apilament i distribució als detallistes com també als supermercats i hipermercats.

En les fruites tropicals algunes són més conegudes que les altres i ocupen diferents percentatges de quotes al mercat.

Producció

El 98% dels països productors de fruites tropicals són països en desenvolupament mentre que els països desenvolupats representen vora 80% dels països importadors d'aquestes fruites.^[9] La participació dels països en desenvolupament va ser de 96% el 1988-90 i s'esperava que augmentés a 99% el 2010. Les fruites tropicals, incloent-hi les més conreades, la pinya, el mango, l'alvocat i la papaia, representen aproximadament 75% de les exportacions de productes frescos tropicals.^[10]

El 2004, la producció mundial de fruites tropicals s'ha estimat a 67,7 milions de tones, entre les quals les quatre fruites dites "fruites tropicals majors, representen la major part:

el mango 24,3 milions de tones, 36% de la de la producció);
el pinya d'Amèrica (15,5 milions de tones i 23%);
la papaia (8,5 milions de tones i 12,6%);
l'alvocat (3,3 milions de tones i 4,8%).^[11]

Aquestes quatre fruites representen 75% de la producció mundial de fruites tropicals i 90% de les exportacions.^[12] La resta de la producció, dita "productes tropicals menors", inclou el rambutan litxi, dúrio, la guaiaba i fruita de la passió per un total de 16 milions de tones.^[11]

**Producció de fruites tropicals** (milers de tones)^[11]
Anys
Grup de fruites	Fruites	1999-2001	2002	2003	2004
FRUITES PRINCIPALS	Mango	22 254	24 554	23 864	24 337
	Índia	10 184	11 345	10 800	10 800
	Tailàndia	1598	1750	1750	1750
	Mèxic	1548	1413	1362	1655
	Pinya d'Amèrica	14 540	15 144	15 053	15 480
	Filipines	1581	1636	1696	1700
	Tailàndia	2035	1700	1700
	Xina	1234	1348	1475
	Alvocat	2998	3106	3276
	Mèxic	909	897	905	1040
	Indonèsia	138	238	256	270
	Estats Units	192	181	213	200
	Papaia	7029	8232	8401	8505
	Índia	1670	2590	2600	2600
	Brasil	1444	1598	1600	1600
	Mèxic	705	689	791
	Total fruites principals	46 457	50 899	50 425	51 599
FRUITES MENORS	Filipines	2978	3200	3300	3300
	Indonèsia	1353	2210	2832	3200
	Índia	2850	2800	2900	2900
	Total fruites menors	13 370	14 913	15 612	16 102
Producció total	59 827	65 812	66 037	67 701

Exportacions

Les fruites tropicals són una font d'alimentació en els països productors, però la seva exportació és una font important d'ingressos. El 90% de la producció es consumeix localment, el 5% s'exporta com a fruita fresca i el 5% en forma de productes transformats. El 2003, el valor d'exportació de les fruites tropicals (fresques i transformades) va ascendir a 3,9 miliards de dòlars. El 2004, Amèrica Llatina i el Carib van representar el 61% de les exportacions de fruites tropicals fresques, l'Extrem Orient 22% i Àfrica el 10%. Al mercat de les fruites, l'Extrem Orient representa el 75% de les exportacions (xifres de 2003).^[11]

Importacions

Els principals mercats importadors de fruites tropicals són els Estats Units, la Unió Europea i Japó i, en menor mesura, Canadà i alguns països asiàtics (Singapur, Corea del Sud, Xina, Hong Kong, etc.). El 81% (41% per als Estats Units i 32% per a la UE) de les principals fruites tropicals han estat exportades a països desenvolupats.^[11]