Femke Halsema
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 abril 1966  (60 anys)Haarlem (Països Baixos) | ||
 Alcalde d'Amsterdam | |||
| 12 juliol 2018 – ← Jozias van Aartsen | |||
| Membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos | |||
| 19 maig 1998 – 12 gener 2011 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Amsterdam | ||
| Formació | Universitat d'Utrecht - ciències socials | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | columnista, criminòloga, sociòloga, escriptora, política, alcaldessa | ||
| Ocupador | Universitat de Tilburg | ||
| Partit | Esquerra Verda | ||
| Família | |||
| Parella | Robert Oey | ||
| Premis | |||
   | |||
Femke Halsema (Haarlem, 25 d'abril de 1966) és una política i cineasta neerlandesa que ocupa el càrrec d'alcaldessa d'Amsterdam des del 2018.[1][2] És la primera dona que ocupa el càrrec de manera no interina. Anteriorment havia estat membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos per l'Esquerra Verda del 1998 al 2011, i va ser la líder parlamentària del partit del 2002 al 2010.[1]
Trajectòria
[modifica]Halsema va néixer el 1966 a la ciutat de Haarlem, en una família socialdemòcrata. Es van traslladar a Enschede, una ciutat a l'est dels Països Baixos, a prop de la frontera amb Alemanya. El seu pare, W. Halsema, era professor d'educació física i director del servei municipal d'esports d'Enschede. Del 1982 al 1994, la seva mare, Olga Halsema-Fles, va ser regidora responsable d'afers socials i ocupació del Partit del Treball (PvdA) a Enschede.[3]
El 1995 va publicar el llibre Ontspoord. Opstellen over criminaliteit & rechtshandhaving per a la Wiardi Beckman Stichting (WBS), l'institut de recerca del PvdA. El 1996 es va convertir en editora de De Helling, la revista de l'institut de recerca de GroenLinks. El mateix any, va començar a combinar la seva feina a la WBS amb la de De Balie, un centre polític i cultural d'Amsterdam, on va conèixer Kees Vendrik, que abans treballava per a GroenLinks a la Cambra de Representants dels Països Baixos.[4]
A la tardor de 1997, Halsema va abandonar el PvdA i la WBS, descontenta amb la manera autoritària amb què la policia havia gestionat les protestes contra la cimera europea que s'ocupava del Tractat d'Amsterdam. L'alcalde socialdemòcrata Schelto Patijn havia mantingut detingudes preventivament 500 persones i la seva insatisfacció amb el rumb del PvdA havia crescut, atès que el partit era incapaç de renovar el seu manifest socialdemòcrata i aprofitar la creixent marea econòmica per a invertir en el sector públic.[5]
Carrera política
[modifica]Membre de la Cambra de Representants
[modifica]A les eleccions legislatives neerlandeses de 1998, Halsema va ser candidata de GroenLinks com a tercera de la llista. GroenLinks va augmentar els escons, de cinc a onze. En el seu primer període a la Cambra, Halsema va ser portaveu de justícia, sol·licitants d'asil i afers interns. Es va fer coneguda per la seva oposició a la llei antiimmigració proposada per Job Cohen.
A les eleccions legislatives neerlandeses de 2002 va obtenir el segon lloc de la llista però el partit va perdre un escó i Halsema va esdevenir vicepresidenta del grup parlamentari. El novembre d'aquell any, Paul Rosenmöller va anunciar inesperadament que deixaria la política. Va demanar a Halsema que el succeís, fet que ella va acceptar. Deu dies abans del congrés del partit, va ser anunciada com l'única candidata a la direcció del partit i es va convertir en la principal candidata per a les eleccions legislatives neerlandeses de 2003. El partit va perdre dos escons més. A més de la direcció del partit, va ser portaveu en les àrees de cultura i mitjans de comunicació, sanitat, planificació espacial i medi ambient. Com a líder del partit va tenir una posició més destacada i va presentar diversos projectes de llei, incloent-hi un sobre la revisió judicial i un altre que estableix un preu fix per als llibres (juntament amb el líder de Demòcrates 66 (D66) Boris Dittrich).
Entre octubre de 2003 i gener de 2004, Halsema va estar de baixa per maternitat. Va tenir bessons. Marijke Vos, la vicepresidenta del partit parlamentari, va assumir el lideratge del partit. Després del seu retorn a la Cambra de Representants, Halsema va iniciar un debat sobre el rumb de l'esquerra en general i de GroenLinks en particular. Va afirmar que el seu partit era l'últim «partit liberal d'esquerres als Països Baixos».[6] Va demanar una major cooperació amb el Partit Socialista, el Partit del Treball i GroenLinks amb l'objectiu d'un govern de majoria progressista després de les eleccions de 2007. Va demanar al líder del Partit del Treball, Wouter Bos, que es pronunciés a favor d'aquest gabinet, però ell s'hi va negar per a permetre una possible coalició del Partit del Treball i la Crida Demòcrata Cristiana. El juny de 2006 va ser l'única candidata per al primer lloc de la llista del seu partit. Durant la campanya, va publicar Linkse lente ('Primavera d'esquerres'), un llibre escrit en coautoria amb Michiel Zonneveld, que combina la seva visió política i la seva biografia personal. A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 el partit va perdre un altre escó.
Durant les eleccions legislatives neerlandeses de 2010 GroenLinks va passar de set a deu escons. El partit, sota el lideratge de Halsema, va negociar amb el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), el PvdA i D66 per arribar a un acord sobre un nou govern però les negociacions van fracassar. El 17 de desembre de 2010, Halsema va anunciar que deixaria el parlament i que Jolande Sap havia estat elegida com a nova líder de GroenLinks. Va deixar formalment el parlament el gener de 2011.
El 2016 va fer públic a les seves memòries polítiques, Pluche, que després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2012, Lodewijk Asscher, el líder del PvdA, li va demanar que considerés convertir-se en ministra de Cooperació al Desenvolupament, però el VVD ho va vetar.[1][7]
Alcaldia d'Amsterdam
[modifica]El 27 de juny de 2018, Halsema va ser nomenada alcaldessa d'Amsterdam i va començar a servir un mandat de sis anys el 12 de juliol de 2018. És la primera dona que ocupa el càrrec de manera completa, ja que Guusje ter Horst i Kajsa Ollongren van ocupar el càrrec anteriorment de manera interina (durant 14 dies el 2001 i 21 dies el 2017 respectivament).[8]
L'1 de juliol de 2021, Halsema es va disculpar per la implicació de la ciutat en el tràfic atlàntic d'esclaus.[9] El novembre de 2024 va expressar el seu malestar per haver qualificat prèviament els disturbis entre aficionats del Maccabi Tel Aviv FC i l'Amsterdamsche Football Club Ajax com a «pogrom».[10] Halsema va afirmar que els polítics neerlandesos utilitzen el terme pogrom com a propaganda per discriminar les persones musulmanes. El ministre d'Afers Exteriors israelià, Gideon Sa'ar, va criticar Halsema, dient que el seu comentari era «absolutament inacceptable».[11]
Treball fora de la política
[modifica]Després de deixar la política el gener de 2011, Halsema va treballar com a autònoma. Immediatament després de la seva carrera política, Halsema es va unir a De Volkskrant, per al qual va escriure diversos articles i columnes el 2011 i el 2012. El 2013 va participar a De Correspondent, per al qual també va escriure articles durant dos anys.[12] El 2016 va escriure les seves memòries polítiques Pluche. El 2017 va escriure l'assaig Nergensland. Nieuw Licht op migratie ('Enlloc. Una nova llum sobre la migració'), on proposava una alternativa a la qüestió internacional dels refugiats.[13] El 2018 va escriure l'assaig Macht en Verbeelding ('Poder i imaginació').[14]
El 2011 va fer de professora de la Universitat de Tilburg durant mig any.[15] El 2012 va esdevenir professora a la Universitat d'Utrecht on va investigar l'efecte de les xarxes socials per als drets humans i la democràcia.[16]
El 2014 Halsema va fer la sèrie documental de sis parts Seks en de Zonde ('Sexe i pecat') amb Hassnae Bouazza sobre les dones al món islàmic. Per a això va entrevistar les activistes Veena Malik i Souad al-Shammary. Juntament amb Gijs van de Westelaken, va desenvolupar i produir la sèrie de televisió De Fractie sobre política a la Haia. A la primavera del 2017 va fer una gira amb la seva conferència-teatre Een Vrij Land ('Un país lliure').[17]
Pensament
[modifica]Halsema es considera una liberal d'esquerres. El 2004, va iniciar un debat dins del seu partit sobre un nou rumb polític que emfatitzava dos conceptes: llibertat i pragmatisme. Com Isaiah Berlin, Halsema discerneix dues tradicions de llibertat: la llibertat negativa i la positiva.[18] Per a Halsema, la llibertat negativa és la llibertat dels ciutadans de la interferència del govern, concepte que s'aplica especialment a la societat multicultural i a l'estat de dret. La llibertat positiva és, segons Halsema, l'emancipació dels ciutadans de la pobresa, i aplica aquest concepte especialment a l'economia, l'estat del benestar i el medi ambient, on el govern hauria d'intervenir.
Per a garantir-ho proposa un nou model d'estat del benestar, que s'inspira en l'estat del benestar danès. Segons la seva percepció de l'estat del benestar, el govern hauria d'esforçar-se per a garantir la plena ocupació reduint els impostos sobre la mà d'obra, augmentant la flexibilitat laboral i creant més llocs de treball públics. Si hi ha més feina, segons aquesta teoria, tothom pot aconseguir una feina, després d'un màxim d'un any d'atur. També va demanar la implementació d'una renda bàsica parcial.
Referències
[modifica]- 1 2 3 Ortiz de Zárate Arce, Roberto. «Femke Halsema» (en castellà). CIDOB, 12-07-2018. [Consulta: 19 febrer 2026].
- ↑ «Amsterdamm es un sentimiento» (en castellà), 26-06-2025. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Femke Halsema». CIDOB, 12-07-2018. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Opnieuw lijnrecht tegenover elkaar» (en neerlandès), 28-04-2010. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ "Femke Halsema deelt nu groene rozen uit" in Vrij Nederland, 6 December 1997
- ↑ "Halsema kiest voor liberalisme" in NRC Handelsblad, 11 oktober 2005
- ↑ «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2026].
- ↑ «Amsterdam to have first woman mayor Halsema» (en anglès). BBC, 28-06-2018.
- ↑ «Amsterdam mayor apologises for city’s past role in slave trade» (en anglès). The Guardian, 01-07-2021. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «La alcaldesa de Ámsterdam lamenta el uso de la palabra 'pogromo'» (en castellà), 19-11-2024. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Amsterdam mayor regrets use of word ‘pogrom’ to describe attacks on Israelis» (en anglès). The Times of Israel, 18-11-2024. ISSN: 0040-7909.
- ↑ https://decorrespondent.nl/femkehalsema
- ↑ «Ambo|Anthos uitgevers - Nergensland» (en neerlandès). [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Macht en Verbeelding – Essay Optredens | Femke Halsema» (en neerlandès). Arxivat de l'original el 2018-04-08. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Persbericht Tilburg University 20 oktober 2010». Arxivat de l'original el 2018-04-08. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Femke Halsema gasthoogleraar aan Universiteit Utrecht». [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «Een vrij land» (en neerlandès). [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «archive.ph». Arxivat de l'original el 2022-05-06. [Consulta: 7 gener 2026].