Brama
 |
Per a altres significats, vegeu «Brama (desambiguació)». |
𑖤𑖿𑖨𑖮𑖿𑖦𑖯  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | divinitat de l'Índia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Saràsvati |
| Fills | Atri, Pulastya (en)  , Marichi (en) , Vashista, Narada (en) , Four Kumaras (en) , Chitragupta (en) , Manu i Dakxa |
| Altres | |
| Part de | Trimurti |
| Arma | Brahmastra (en) i Brahmashirsha astra (en) |
Brama o Brahma (en devanagari ब्रह्मा, Brahmā) és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix, personificació del braman suprem o principi expansiu universal.[1]
Segons la tradició, va nàixer d'un ou d'or que flotava a l'oceà caòtic de l'univers.[2] Encara que diversos déus van participar en la creació en el període vèdic ulterior, en l'etapa dels Brahmana el déu pare, Prajapati o Brama, és presentat com el creador únic. Els Brahmana són un conjunt de texts vèdics consagrats al dogma i als rituals, però que també contenen llegendes i especulacions abstractes.
És el primer membre de la trinitat hindú, la trimurti, que comprèn també Vixnú i Xiva,[1] però aquesta unió és d'origen més tardà en el desenvolupament del pensament hindú.
En l'hinduisme actual Brama no hi té gairebé cap paper; com que el món ja està acabat, la seva aportació ja s'ha realitzat i, per tant, aquesta divinitat no té seguidors ni rep cap mena de culte. Els fidels prefereixen Vixnú i Xiva, déus menys abstractes. A l'Índia hi ha molt pocs temples dedicats a Brama. El més important é el de Pushkura, al Rajputana.[3] No obstant això, la majoria de temples dedicats a Shiva o Vishnu contenen una imatge de Brahma.[2]
Representacions de Brama
[modifica]Brama és representat en general amb quatre caps sovint amb barba i quatre braços.[2] De vegades només en té tres, segons la llegenda un dels caps va ser destruït per Xiva. Cadascun dels caps recita els quatre Veda, i amb els quatre braços sosté, en general, un bol d'aigua per a crear la vida, un rosari per a comptar el temps de l'univers, el text dels Vedes i una flor de lotus. A vegades també du un arc i un ceptre. Se'l sol mostrar de color vermell i es desplaça sobre un cigne o un paó reial, símbols del coneixement.[4] El seu símbol és l'esvàstica.[5]
L'existència de Brama dura 100 dels seus anys, que equivalen a 311.040.000.000.000 anys terrenals. Al final de la seva vida hi ha un buit de cent anys bramànics després dels quals un altre Brama recomença la creació en un procés que es repeteix eternament.
La seva consort és Sarasvatí, deessa de la saviesa i de l'aprenentatge, representada com una jove de pell blanca. Porta un instrument musical, símbol de l'art, i un rosari amb les lletres de l'alfabet sànscrit, símbol de les ciències.
En el Manu Smriti o Codi de Manu (200 aC), Brama és presentat com qui ha desenvolupat el món a partir d'un ou.
Una altra representació tradicional més tardana (la dels Purana, començats a escriure vers l'any 400) el mostra naixent d'un lotus procedent del melic de Vixnú.
Brama en el budisme
[modifica]En el budisme, Brama no és considerat com el creador del món sinó com el rei dels déus i està sotmès al cicle del samsara, com tota criatura fora dels budes i dels arhat. D'altra banda, en els textos primitius del budisme, s'anomenen "Brama" diverses divinitats, totes relacionades amb la creació del món.[6]
En les arts
[modifica]- «O Dieu Brahma! O maître souverain du monde!» ària i coral de l'òpera Les Pêcheurs de perles de Georges Bizet[7]
Referències
[modifica]- 1 2 «Brahma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 Lotha, Gloria; Steffon, Matt; Doniger, Wendy [et al.].. «Brahma». A: Encyclopædia Britannica (en anglès), 1998-2025.
- ↑ Prakash Gupta, Hari. Incredible Temples and Sanatan Sanskriti (en anglès). volum 3. New Delhi & Londres: BlueRose Publishers Pvt Ltd, 2025, p. 87. ISBN 978-93-6452-018-8.
- ↑ «Manifestations of the Divine - the Trimurti - Nature of Ultimate Reality in Hinduism» (en anglès). GCSE Religious Studies Revision. BBC. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ «esvàstica». La Paraula del Dia. Acadèmia valenciana de la llengua, 07-07-2020. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Wimalaratana Thera, Bellanwila. «Buddhism and the Brahma concept» (en anglès). Buddhist Spectrum. Sri Lanka Daily News, 31-08-2005. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ «Oh gran Déu Brahma! Oh mestre sobirà del món! [Oh gran Déu Brahma! Oh mestre sobirà del món!]». Lied.cat, 22-04-2024. [Consulta: 8 desembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Mishra, Rajani. Brahmā-worship, Tradition and Iconography [La veneració de Brahma, tradició i iconografia] (en anglès). Kanishka Publishing House, 1989, p. 73. ISBN 978-81-85475-21-9.
| déus |  | |
|---|---|---|
| deesses | ||
| altres | ||
