Berthierita

Berthierita
Berthierita de la mina Herja (Romania).
Fórmula química	FeSb₂S₄
Epònim	Pierre Berthier
Localitat tipus	Chazelles, Mercoeur, Alvèrnia-Roine-Alps, França
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	02.HA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HA.20
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.02 – Anhang
Dana	3.7.9.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11.44Å, b = 14.12Å, c = 3.76Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris acer obscur a marronós, a vegades irisat
Exfoliació	prismàtica, indistinta
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris marronosa
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	4,64
Densitat	4,6
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Mn, Cu, Pb, Ag
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Btr
Referències

La berthierita és un mineral, una sulfosal de ferro i antimoni, que pertany i dona nom al grup de la berthierita. Va ser descoberta a Chazelles, Mercoeur, França, en 1827, i anomenada així pel químic francès, Pierre Berthier (1782-1861). En honor seu també es va nomenar el mineral berthierina amb la qual no s'ha de confondre. La berthierita també és coneguda amb els noms: anglarita, chazellita o martourita.

Característiques

La berthierita és de color gris acer amb una lluentor metàl·lica que pot ser recoberta per una capa iridescent. La seva fórmula química és FeSb₂S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 3.A causa del seu aspecte es pot confondre fàcilment amb l'estibina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berthierita pertany a «02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, garavel·lita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.

Formació i jaciments

Es forma en els filons hidrotermals a baixa temperatura, sempre que siguin enriquits en antimoni i deficients en sofre. Apareix associada a estibina, quars, pirita o barita. S'extreu a les mines com a mena d'antimoni i ferro.

A més de Chazelles, la berthierita també ha estat descrita en altres indrets de França i a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, Grècia, Hongria, Indonèsia, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Luxemburg, Macedònia del Nord, Mèxic, Noruega, Portugal, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Ucraïna, el Vietnam, la Xina i Zimbàbue. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Fecunda, a la Vall de Ribes i a la Collada Verda, a Abella-Pardines, ambdues situades a la comarca gironina del Ripollès.