Andremeyerita

Andremeyerita
Fórmula química	BaFe2+ 2(Si₂O₇)
Epònim	André Marie Meyer (en)
Nom IUPAC	disilicat de bari i diferro
Localitat tipus	mont Nyiragongo, Goma, Kivu Nord, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BB.20
Dana	56.2.6c.6
Heys	14.7.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,48Å; b = 13,78Å; c = 7,08Å; β = 118,23°
Grup espacial	grup espacial P2₁/c
Color	verd maragda clar
Macles	múltiples en {100}
Exfoliació	perfecta en {100} i {010}
Duresa (Mohs)	5,5
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,740 nβ = 1,740 nγ = 1,760
Birefringència	δ = 0,020
Dispersió òptica	r > v moderada
Impureses comunes	Al, Mn, Mg, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1972-005
Any d'aprovació	1972
Símbol	Amy
Referències

L'andremeyerita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor d'André Marie Meyer (1890-1965), geòleg belga del Servei Geològic del Congo Belga, la primera persona que va recollir el mineral.

Característiques

L'andremeyerita és un silicat de fórmula química BaFe2+
2(Si₂O₇). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1972. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l' pertany a «09.BB - Estructures de sorosilicats, grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: åkermanita, cebollita, gehlenita, gugiaïta, hardystonita, jeffreyita, okayamalita, alumoåkermanita, barylita i clinobarylita.

Formació i jaciments

Es troba en vesícules de mel·lilita-leucita-nefelina; pot representar la cristal·lització d'un vidre verd associat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: troilita, nefelina, minerals del grup de la mel·lilita, magnetita, leucita, kirschsteinita, vidre, apatita i minerals del subgrup dels clinopiroxens. Va ser descoberta l'any 1972 al mont Nyiragongo, a Goma (Kivu Nord, República Democràtica del Congo). També ha estat trobada a Waitschach, Hüttenberg (Caríntia, Àustria).