Amarillita
 Amarillita | |
|---|---|
| Fórmula química | NaFe³⁺(SO₄)₂(H₂O)₆ |
| Epònim | Tierra Amarilla  |
| Localitat tipus | Tierra Amarilla, Província de Copiapó, Regió d'Atacama, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.07 |
| Dana | 29.5.3.2 |
| Heys | 25.11.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,419(61) Å; b = 10,8409(40) Å; c = 12,4717(50) Å; β = 95,495° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc clar amb tint verdós |
| Exfoliació | diferent/bona en {110} difícil de desenvolupar |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,19 a 2,2 g/cm³ (mesurada); 2,22 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,532(2) nβ = 1,555(3) nγ = 1,591(2) |
| Birefringència | δ = 0,059 |
| Dispersió òptica | mitjana |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1933 |
| Símbol | Amr |
| Referències | [1] |
La amarillita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta, a Tierra Amarilla, Xile.
Característiques
[modifica]La amarillita és un sulfat de fórmula química NaFe³⁺(SO₄)₂(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en cristalls equants facetats complexament, tabulars i gruixos, poques vegades prismàtics paral·lels a [001], amb les formes comunes {001}, {100}, {110}, {101} i {111}. Es troba també com agrupacions individuals paral·leles, de fins a 2 mil·límetres.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amarillita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma a les zones d'oxidació dels dipòsits de sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com la coquimbita i altres sulfats.[3] Va ser descoberta l'any 1933 a Tierra Amarilla, a la província de Copiapó, a la regió d'Atacama (Xile). També ha estat descrita a una altra localitat xilena, a Cerros Pintados (Regió de Tarapacá), i a la Xina, a la mina Xitieshan (Qinghai).
Referències
[modifica]- ↑ «Amarillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 3 juliol 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «Amarillite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 juliol 2016].