1927
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1927 (mcmxxvii) |
| Islàmic | 1346 – 1347 |
| Xinès | 4623 – 4624 |
| Hebreu | 5687 – 5688 |
| Calendaris hindús | 1982 – 1983 (Vikram Samvat) 1849 – 1850 (Shaka Samvat) 5028 – 5029 (Kali Yuga) |
| Persa | 1305 – 1306 |
| Armeni | 1376 |
| Rúnic | 2177 |
| Ab urbe condita | 2680 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1924 1925 1926 - 1927 - 1928 1929 1930 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 26 de febrer, Barcelona: s'inaugura el Mercat Galvany, un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
- 25 de març, Barcelona: La Selecció Catalana de bàsquet juga el primer partit de bàsquet de la seva història.[2]
- 24 de juny, Barcelona: S'estrena al Teatre Goya Mariana Pineda, de García Lorca, interpretada per Margarida Xirgu i amb decorats de Dalí.[3]
- València: Fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
- Apareix Taula de Lletres Valencianes.[4]
- Resta del món
- 2 de maig, Hollywood, Califòrnia, EUA: s'hi funda l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
- 20 de maig, Jiddah, Aràbia Saudita: Abd-al-Aziz ibn Saüd hi signa amb el Regne Unit el Tractat de Jiddah segons el qual aquest estat reconeix la independència del seu regne (conegut com a regne d'Hijaz i Nejd),[5] que acabarà originant l'Aràbia Saudita el 1932.
- 28 de juny: es funda la companyia aèria Iberia.
- 25 d'octubre, oceà Atlàntic, prop de Rio de Janeiro, Brasil: s'hi enfonsa el transatlàntic italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.[6]
- 14 de desembre: la companyia Iberia fa el primer vol comercial entre Madrid i Barcelona.[7]
- Es funda l'Arxiu Nacional de Xile
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener, Madrid: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, historiadora, novel·lista i poetessa valenciana[8]
- 28 de febrer, Talteüll: Pierrette Prat i Galindo, monja i abadessa del Monestir de Pedralbes[9]
- 6 de març, Barcelona: Maria Teresa Codina i Mir, mestra i pedagoga.[10]
- 7 de març, Barcelona: Josep Maria Espinàs, periodista i escriptor català
- 11 de març, Barcelona: Josep Maria Subirachs i Sitjar, escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.[11]
- 15 de març, Barcelona: Joan Segarra, futbolista català, jugador del FC Barcelona, conegut com “el gran capità”
- 26 de març, Llers, Alt Empordà: Esther Boix i Pons, pintora i pedagoga catalana[12]
- 17 d'abril, Pego: Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular[13]
- 22 d'abril, Barcelona: Montserrat Albet i Vila, musicòloga i pianista catalana[14]
- 17 de maig:
- Sabadell: Lluïsa Forrellad i Miquel, escriptora catalana.[15]
- Sabadell: Francesca Forrellad i Miquel, escriptora catalana.
- 27 de maig, València: Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana[16]
- 19 de juny, Barcelona: Carmina Virgili i Rodon, geòloga, professora i política catalana.[17]
- 26 de juny, Carcaixent, Ribera Alta: José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià.
- 26 de juliol, Barcelona: Joan Reventós i Carner, advocat i polític català, president del Parlament de Catalunya.
- 2 d'agost, Barcelona: Renata Tarragó Fàbregas, guitarrista i professora de música catalana[18]
- 26 d'agost, Agullana: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa[19]
- 28 d'agost, Sant Pau de Fenollet, Occitània: Renada-Laura Portet, escriptora i lingüista rossellonesa.[20]
- 29 d'agost, Barcelona: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana[21]
- 8 d'octubre, Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català.
- 26 d'octubre, Palma: Jeroni Albertí i Picornell, polític mallorquí (n. 1927).[22]
- 15 de novembre, Barcelona: Concepció Carreras i Fontserè, bibliotecària catalana[23]
- 20 de novembre, Sabadell: Xavier Oriach i Soler, pintor català (m. 2024).
- 22 de novembre:
- Sarrià de Ter, Gironès: Emília Xargay i Pagès, pintora, ceramista i escultora catalana[24]
- Barcelona: Josep Espar i Ticó, empresari, política i activista cultural català
- Resta del món
- 1 de gener, Wichita, Kansas, EUA: Vernon Lomax Smith, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2002.
- 13 de gener, Germiston, Sud-àfrica: Sydney Brenner, biòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.
- 26 de gener, Madrid: María Jesús Valdés, actriu espanyola[25]
- 2 de febrer, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz[26]
- 7 de febrer, Montpeller, França: Juliette Gréco, cantant i actriu francesa.[27]
- 23 de febrer, Marsella: Régine Crespin, soprano francesa[28]
- 24 de febrer, Cheniménil, Vosges, França: Emmanuelle Riva, actriu de cinema i de teatre i poeta francesa[29]
- 1 de març, Hartford (Connecticut): Lucine Amara, soprano estatunidenca.[30]
- 6 de març, Colòmbia, Gabriel García Márquez, escriptor i periodista premi Nobel de literatura.[31]
- 8 de març, Londres: Selma Huxley, historiadora canadenca que estudià la història balenera del País Basc al Canadà al s. XVI[32]
- 9 de març, Madrid: Jaime de Armiñán, escriptor, novel·lista, autor teatral, director i guionista cinematogràfic i televisiu espanyol.[33]
- 12 de març:
- Würzburg, República de Weimar: Elmar Zeitler, físic alemany que ha centrat les seves activitats científiques en l'aplicació de la microscòpia electrònica.
- Chascomús (Argentina): Raúl Ricardo Alfonsín, advocat i polític argentí, President de la Nació Argentina entre 1983 i 1989[34]
- 21 de març, Reideburg, Saxònia-Anhalt (Alemanya): Hans-Dietrich Genscher, polític i advocat alemany. Fou ministre d'Afers estrangers de la RFAentre 1974 i 1992[34]
- 24 de març. Wasserburg: Martin Walser, escriptor alemany
- 27 de març:
- Bakú, República Democràtica de l'Azerbaidjan: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc considerat el millor de la seva generació. Premi Internacional Catalunya del 1992[35]
- Guarromán, Jaén, Miguel Picazo de Dios, cineasta espanyol, director, guionista i actor ocasional [33]
- 28 de març,
- Calcuta, Índia: Vina Mazumdar, acadèmica, feminista pionera en els estudis de les dones a l'Índia i figura destacada del moviment de dones en la post-independència
- Göteborg: Marianne Fredriksson, escriptora i periodista sueca[36]
- 29 de març, Tardebigg, Worcestershire, Regne Unit: John Robert Vane, químic i farmacòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1982[37]
- 2 d'abril, Bochnia, Segona República de Polònia: Jerzy Katlewicz, director d'orquestra i pianista.[38]
- 10 d'abril, Nova York, EUA: Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968[39]
- 16 d'abril, Marktl am Inn, Baviera, República de Weimar: Joseph Alois Ratzinger, que esdevindrà papa amb el nom de Benet XVI.[40]
- 17 d'abril,
- Halle an der Saale, República de Weimar: Margot Honecker, política alemanya, ministra d'educació de l'RDA.
- Torí, Itàlia: Graziella Sciutti, soprano italiana[41]
- 18 d'abril, Nova York, Estats Units: Samuel Phillips Huntington, politòleg i professor universitari estatunidenc[42]
- 24 d'abril, Maisons-Laffitte: Andrés Aubry, sociòleg i activista francés.
- 25 d'abril,
- Madrid: Irene Gutiérrez Caba, actriu espanyola[43]
- El Franco, Astúries: Corín Tellado, escriptora espanyola[44]
- Fismes, França: Albert Uderzo, autor de còmics francès[45]
- Coblença, Alemanya: Rosemarie Fendel, actriu alemanya[46]
- 27 d'abril,
- Basilea, Suïssa: Karl Alexander Müller, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1987.[47]
- Marion, Alabama: Coretta Scott King, activista estatunidenca, líder de la comunitat negra[48]
- 7 de maig,
- Estocolm (Suècia): Elisabeth Söderström, soprano i directora d'òpera sueca[49]
- Colònia: Ruth Prawer Jhabvala, novel·lista i guionista britànica d'origen alemany, guanyadora dels premis Bafta i Oscar[50]
- 9 de maig, Bochum, Alemanya: Manfred Eigen, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1967[51]
- 10 de maig, Milà: Miuccia Prada, dissenyadora italiana de moda i empresària de Prada i Miu Miu.[52]
- 22 de maig, Budapest, Hongria: George Andrew Olah, químic nord-americà d'origen hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 1994[53]
- 9 de juny, Verona (Itàlia): Franco Donatoni, compositor italià[54]
- 10 de juny, Budapest, Hongria: Ladislau Kubala Stecz, futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovaco-hongarès, considerat un dels millors jugadors de la història.[55]
- 15 de juny:
- Vílnius, Lituània: Andrzej Wróblewski, pintor figuratiu
- Rímini, Itàlia: Hugo Pratt, dibuixant de còmic italià, autor de la sèrie del Corto Maltès[56]
- 24 de juny, Nova York, EUA: Martin Lewis Perl, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1995[57]
- 28 de juny, Delaware, Ohio (EUA): Frank Sherwood Rowland, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1995[58]
- 30 de juny, Sussa, (Tunísia): Sleim Ammar, psiquiatra, psicoanalista i poeta tunisià
- 3 de juliol, Teuven, Valònia, Bèlgica: Charles Vandenhove, arquitecte való.
- 4 de juliol, Subiaco: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotogràfica italiana
- 6 de juliol, Merced, Califòrnia, EUA: Janet Leigh, actriu de cinema estatunidenca
- 9 de juliol, Alexandria, Estats Units: Alma Carlisle, arquitecta afroamericana.[59]
- 11 de juliol, Cúllar: Gregorio Salvador, filòleg i lingüista espanyol.
- 13 de juliol, Niça, França: Simone Veil, advocada i política francesa, ha estat ministra i presidenta del Parlament Europeu.[60]
- 19 de juliol, Montrove, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora gallega.[61]
- 20 de juliol, Dresden (Alemanya): Michael Gielen,compositor i director d'orquestra nacionalitzat austríac[62]
- 27 de juliol, La Goulette, Tunísia: Gisèle Halimi, advocada, activista feminista i política franco-tunisiana[63]
- 28 de juliol, Rochester, Nova York, Estats Units: John Ashbery, poeta estatunidenc destacat de la segona meitat del segle xx (m. 2017).[64]
- 31 de juliol, Mola di Bari, Pulla, Itàliaː Cecilia Mangini, fotògrafa i primera directora de cinema documental italiana[65]
- 9 d'agost, Westhougton, Lancashire, Anglaterra: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.[66]
- 23 d'agost, Atlantic City (Nova Jersey): Allan Kaprow, pintor estatunidenc, pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance[67]
- 24 d'agost, Chicago, Illinois, EUA: Harry Markowitz, economista Premi Nobel d'Economia de 1990.
- 28 d'agost, Nova York: Betty Twarog, bioquímica estatunidenca que trobà serotonina en el cervell dels mamífers[68]
- 2 de setembre, Lech am Arlberg, Àustria: Trude Beiser, esquiadora austríaca.[69]
- 4 de setembre, Boston, Massachusetts (EUA): John McCarthy, matemàtic estatunidenc[70]
- 16 de setembre, Tòquio: Sadako Ogata, diplomàtica japonesa, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats[71]
- 19 de setembre, París, França: Hélène Langevin-Joliot, física nuclear francesa, investigadora, de la família Curie.[72]
- 3 d'octubre, Illa de Baffin, Canadà: Kenojuak Ashevak, artista inuit[73]
- 8 d'octubre, Bahía Blanca, Argentina: César Milstein, bioquímic Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984
- 15 d'octubre, Cartagena: Teresa Arroniz i Bosch, escriptora i periodista espanyola[74]
- 16 d'octubre, Gdańsk, Polònia: Günter Grass, escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1999.[75]
- 18 d'octubre, Wise, Virgínia, (EUA): George C. Scott, actor, director de cinema i productor estatunidenc[76]
- 20 d'octubre, Encrucijada, Cuba: Abel Santamaría, líder del moviment revolucionari cubà[77]
- 23 d'octubre, Fairfield (Washington) (EUA): Edward Kienholz, artista estatunidenc especialitzat en instal·lacions.[78]
- 4 de desembre:
- Rafael Sánchez Ferlosio, escriptor espanyol.
- Palazzolo dello Stella, Udine, Gae Aulenti, arquitecta italiana[79]
- 20 de desembre, Koje-gun, Kyongsang del Sud, Corea: Kim Young-sam, polític coreà, president de Corea del Sud[80]
- 25 de desembre: Ram Narayan, músic indi.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 8 de gener, Figueres: Enriqueta Paler i Trullol, poetessa catalana (n. 1842).[81]
- 31 de gener, Barcelona: Josep Pin i Soler, escriptor català (n. 1842).[82]
- 22 de febrer, Sabadell: Francesc de Paula Bedós i Arnal, metge, escriptor i bibliòfil català.
- 28 de maig, València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (51 anys).
- 22 de novembre, Barcelona: Francesc Gimeno i Arasa, pintor i dibuixant català (69 anys).
- 26 de desembre, Barcelona: Concepció Pallardó i Guillot, actriu catalana.[83]
- Resta del món
- 2 de març, Schmölen: Marie Lipsius, àlies La Mara, escriptora alemanya, historiadora de la música (n. 1837).[84]
- 5 de març, Viena, Àustria: Franz Mertens, matemàtic alemany (n. 1840).
- 17 de març, Colombes, Victorine Meurent va ser una pintora francesa i també una model de pintors (n. 1844).[85]
- 31 de març, Qingdao, Shandong (Xina): Kang Youwei (en xinès simplificat: 康有为),Intel·lectual, pensador, reformista i cal·lígraf que va viure durant els darrers anys de la dinastia Qing i els primers anys de la República (n. 1858).[86]
- 6 de març, Londres: Marie Spartali Stillman, pintora prerafelita britànica, per a molts la millor artista d'aquest moviment (n. 1844).[87]
- 9 de maig, Madrid: Lucrecia Arana, cantant espanyola (n. 1867).[88]
- 11 de maig, Boulogne-Sur-Seine, França: Juan Gris, pintor espanyol (40 anys).[89]
- 12 de maig, Neuilly-sur-Seine: Louise Catherine Breslau, pintora suïssa nascuda a Alemanya (n. 1856).[90]
- 29 de maig, Schaarbeek, Bèlgica: Georges Eekhoud, escriptor (n. 1854).[91]
- 9 de juny, Anglaterra: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.[92]
- 5 de juliol, Heidelberg, República de Weimar: Albrecht Kossel, metge i bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1910[93]
- 8 de juliol, Berlín: Rudolf von Milde, baríton alemany.
- 13 d'agost, Londres: Marianne Stokes, pintora austríaca, una de les principals artistes de l'Anglaterra victoriana i pre-rafaelita[94]
- 19 d'agost, Viena: Vilma Glücklich, activista feminista, promotora de reformes educatives i pacifista (n. 1872).[95]
- 12 de setembre:
- Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià[96]
- Wilbraham, Massachusetts: Sarah Frances Whiting, astrònoma i física americana, instructora de diversos astrònoms[97]
- 14 de setembre, Niça: Isadora Duncan, ballarina i coreògrafa estatunidenca, creadora de la dansa moderna[98]
- 29 de setembre, Leiden, Holanda del Sud: Willem Einthoven, metge neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1924[99]
- 2 d'octubre, Estocolm, Suècia: Svante August Arrhenius, químic suec, premi Nobel del 1903 (68 anys)[100]
- 5 de desembre, Berlín: Richard Eilenberg, compositor alemany.
- 15 de desembre, París, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista[101]
- EUA: Edwin Litchfield Turnbull, compositor.
Referències
[modifica]- ↑ Anglès-Minguell, Albert. «El mercat del Galvany». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 23-03-2015. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ Guiu i Torras, Joan; Gasulla, Albert. Selecció catalana - Hindú Club de Buenos Aires: 80 anys : primer partit internacional de Catalunya, 25 de març de 1927. Fundació del Bàsquet Català, 2007.
- ↑ «Teatro Goya» p. 13. La Vanguardia, 25-06-1927. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Aznar i Soler, Manuel «Redreçament i ruptura de la cultura valenciana (1927-1936)». Els Marges, 12, 1978, p. 24-33.
- ↑ Hurewitz, J. C.. The Middle East and North Africa in World Politics: A Documentary Record - British-French Supremacy, 1914-1945 (en castellà). Yale University Press, 1979, p. 383. ISBN 9780300022032.
- ↑ Di Genova, Facundo. «La premonición del capitán y el misterio del oro: el trágico final del SS Principessa Mafalda, el “Titanic de Sudamérica”» (en castellà). La Nacion, 02-07-2021. [Consulta: 31 gener 2022].
- ↑ Ferret i Pujol, Joan Lluís. L'Aviació i El Prat de Llobregat. Joan Lluís Ferret Pujol, 2010, p. 27. ISBN 9788461367696.
- ↑ «Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Pierrette Prat i Galindo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Bisquerra i Alzina, R. Maria Teresa Codina i Mir. Una aproximació biobibliogràfica. Temps d'Educació, (1997). 17, 293-323
- ↑ «Josep Maria Subirachs i Sitjar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Esther Boix i Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Lacruz, Raquel. «Dolores Sendra Bordes. Una pegolina a Nova York». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 30.
- ↑ «Montserrat Albet i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Lluïsa Forrellad i Miquel». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Concepció Alòs i Domingo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Barrera Morate, José Luis. «Carmina Virgili Rodón (Barcelona, 1927-2014)» (en castellà). Tierra y Tecnología. Colegio Oficial de Geólogos de España, 10-03-2015. [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «Renata Tarragó i Fàbrega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Velaz Sicart, Anna Maria «Entrevista Maria Perxés». Revista de Girona, 4-2015, p. 130-137.
- ↑ «Homenatge a l'escriptora i lingüista Renada-Laura Portet». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC), 20-06-2017. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Soria, Antonio. «Un ángel del piano admirada mundialmente» (en castellà). La Tribuna de Albacete, 29-08-2021. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «IB3N | Ha mort Jeroni Albertí, l'històric líder fundador d’Unió Mallorquina». [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Llista d'honor de la literatura infantil i juvenil catalana. Concepció Carreras Fontserè» p. 20. Institució de les Lletres Catalanes. Arxivat de l'original el 2023-03-23. [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ «Emília Xargay i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ «María Jesús Valdés Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Stan Getz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Mortaigne, Véronique «La chanteuse Juliette Gréco est morte» (en francès). Le Monde.fr, 23-09-2020.
- ↑ «Régine Crespin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Jacques Mandelbaum, « L'actrice Emmanuelle Riva est morte » a Le Monde, 28 gener 2017
- ↑ «Lucine Amara». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «Gabriel García Márquez. Biografía». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Huxley Barkham, Selma» (en basc). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 23 gener 2022].
- 1 2 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Mstislav Rostropovich (Russian musician)» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Larsson, Lisbeth. «Lillemor Marianne Fredriksson» (en suec). Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «John R. Vane. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Zmarł Jerzy Katlewicz» (en polonès). muzyka.onet.pl, 17 novembre [Consulta: 17 novembre 2016]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ «Marshall W. Nirenberg. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Benedetto XVI papa nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Graziella Sciutti (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Samuel P. Huntington | American political scientist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Caba, Emilio Gutiérrez. El tiempo heredado (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2019-11-07. ISBN 978-84-03-52111-7.
- ↑ Álvarez Rico, Gustavo. «María del Socorro Tellado López». Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Uderzo» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Rosemarie Fendel» (en alemany). Deutsche Synchronkartei. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1987» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Coretta Scott King | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «(Anna) Elisabeth Söderström | Swedish soprano» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Ruth Prawer Jhabvala» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Iconos de la moda: Miuccia Prada, la mujer que reinventó la idea de feminidad» (en castellà). El Economista. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1994» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «DONATONI, Franco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Ladislau Kubala Stecz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «PRATT, Hugo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1995» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1995» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Wilson, Dreck Spurlock. African American Architects: A Biographical Dictionary, 1865-1945 (en anglès). Routledge, 2004-03, pàg. 123-125. ISBN 978-1-135-95629-5.
- ↑ «Simone Veil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «María Josefa Wonenburger Planells». Muller e Ciencia de Galiza. [Consulta: abril 2024].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Linares, Vicenta. «Falleció Gisèle Halimi, gran feminista y "abogada irreverente"». RFI. Radio Francia Internacional, 28-07-2020. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «John Ashbery | American poet» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Addio a Cecilia Mangini, la prima documentarista d'Italia: aveva 93 anni. "Era la donna rock del cinema"» (en italià). la Repubblica, 22-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Robert Shaw, British actor, novelist and playwright». Encyclopædia Britannica [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Macho Stadler, Marta «Betty Twarog, bioquímica | Efemérides | Mujeres con ciencia» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ «Trude Jochum-Beiser Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «John McCarthy | American mathematician and computer scientist» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ «Fallecimiento de la Sra. Sadako Ogata, ex Presidenta de JICA». Agencia de Cooperación Internacional del Japón (JICA), 29-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Fills i néts de quatre premis Nobel». RAED. Reial Acadèmia Europea de Doctors, 17-04-2019. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ «http://www.steinbruecknativegallery.com/469380/», 16-02-2013. Arxivat de l'original el 2013-02-16. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ Ayala Aracil, María de los Ángeles «El testamento de D. Juan I, novela histórica de una escritora olvidada: Teresa Arróniz y Bosch». Anales de Literatura Española. Universidad de Alicante, 23, 2011, pàg. 363-379. ISSN: 0212-5889.
- ↑ «Günter Grass | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «George C. Scott | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ «El alma del Movimiento» (en castellà). Prensa Latina. Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Edward Kienholz | American sculptor» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Samassa, Francesco. «AULENTI, Gaetana Emilia». Institut Giovanni Treccani. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. PALER TRULLOL, Enriqueta. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 588. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Josep Pin i Soler, 1842-1927. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Ha mort l'actriu Concepció Pallardó». La Publicitat, 27-12-1927. Arxivat de l'original el 2022-10-24 [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Lipsius, Marie» (en anglès). Deutsche Biographische Enzyklopädie. De Gruyter, 2011. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Abdala, Verónica. «¿Prostituta o artista influyente? Victorine Meurent, la enigmática modelo y musa de Edouard Manet» (en castellà), 01-11-2021. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Mujeres Pintoras: La Prerrafaelita Marie Spartali Stillman». Trianarts, 10-03-2019. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ «El 9 de mayo de 1927 fallecía la cantante de zarzuela Lucrecia Arana» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Juan Gris» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Gaze, Delia; Mihajlovic, Maja; Shrimpton, Leanda. Dictionary of Women Artists: Introductory surveys ; Artists, A-I (en anglès). Taylor & Francis, 1997, p. 315. ISBN 978-1-884964-21-3.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Eekhoud» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Kunstdrucke von Marianne Stokes». Meisterdrucke. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 162-164. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «PAPINI, Guido in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ Petino Zappala, M. Alejandra. «Sarah Frances Whiting, con los pies en la tierra y la vista en las estrellas». EsparCiencia - La ciencia es de todxs, 23-08-2020. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ Stokes, Sewell. «Isadora Duncan» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1924» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1903» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «La crítica Victòria Combalia ens parla de l'artista dadaista Elsa Von Freytag-Loringhoven». Art neutre? Fundació Antoni Tàpies, 17-09-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1927