1905
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1905 (mcmv) |
| Islàmic | 1323 – 1324 |
| Xinès | 4601 – 4602 |
| Hebreu | 5665 – 5666 |
| Calendaris hindús | 1960 – 1961 (Vikram Samvat) 1827 – 1828 (Shaka Samvat) 5006 – 5007 (Kali Yuga) |
| Persa | 1283 – 1284 |
| Armeni | 1354 |
| Rúnic | 2155 |
| Ab urbe condita | 2658 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1902 1903 1904 - 1905 - 1906 1907 1908 | |
1905 (MCMV) va ser un Any comú començat en diumenge del calendari gregorià i un any comú que començava en dissabte del calendari julià, l'any 1905 de les designacions Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), l'any 905 del segon mil·lenni, el cinquè any del segle XX i el sisè any de la dècada del 1900. A principis de 1905, el calendari gregorià anava 13 dies per davant del calendari julià, que es va mantenir en ús localitzat fins al 1923.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 19 de març, Reus: vinculat al Centre de Lectura, s'instal·la un escenari per a les representacions de la Secció Dramàtica, el que seria el primer teatre de l'entitat, creat per iniciativa d'un grup d'aficionats i per subscripció popular.[1]
- 20 d'abril, Barcelona: Es publica a la revista «Joventut» l'últim plec de la novel·la Solitud, de Caterina Albert.[2]
- 22 d'abril, Barcelona: S'inaugura al Paral·lel el Teatre Victòria, encara anomenat Teatro Pabellón Soriano, popularment "El Suri".[3]
- 23 d'abril, Barcelona: Es fa l'acte de col·locació de la primera pedra del Palau de la Música, que ha de ser la seu de l'Orfeó Català.[4]
- 25 de novembre, Barcelona: Fets del ¡Cu-Cut!, militars espanyols assalten el local del setmanari "¡Cu-Cut!" i del diari La Veu de Catalunya i el govern espanyol, suspèn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions. Francesc Macià abandona l'exèrcit arran d'aquests fets.[5]
- Barcelona: el director de cinema aragonès-català Segundo de Chomón roda la primera pel·lícula de la història que utilitza el sistema d'animació Stop-motion, fotograma a fotograma.
- Cotlliure, Rosselló: els pintors Matisse i Derain fan una estada al poble arran de la qual hi neix el fauvisme.
- Resta del món
- 11 d'abril, Berna, Suïssa: Albert Einstein publica un article sobre la relativitat especial.
- 25 d'octubre, imperi Rus: Revolució russa de 1905, els ferroviaris declaren la vaga general,
- 9 de desembre, Dresden, Alemanya: estrena de l'òpera Salomé de Richard Strauss a la Königliches Opernhaus.
- Batalla de Tushima
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 13 de gener - Vilafranca del Penedès: Anna Maria de Saavedra i de Macià, escriptora i mestra catalana (m. 2001).[6]
- 5 de febrer - Sabadell, Vallès: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
- 27 de febrer - Barcelona: Teresa Condeminas i Soler, pintora noucentista catalana (m. 2002).[7]
- 4 de març - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (m. 2000).
- 8 de març - Ripoll: Dolors Prat i Coll, la petita Montseny, líder anarcosindicalista catalana.[8]
- 21 de març - Barcelona: Joan Coromines i Vigneaux, lingüista especialitzat en etimologia i toponímia, autor del "Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana" i de l'"Onomasticon Cataloniae".[9]
- 10 d'abril - Benissanet: Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic.[10]
- 26 d'abril - Santa Coloma de Gramenet: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg català (m. 1990).[11]
- 23 de maig - Banyeres del Penedès: Josep Cañas i Cañas, escultor i dibuixant (m. 2001).[12]
- 3 d'agost - Barcelona: Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català (m. 1990).[13]
- 8 de novembre - Maials, Lleidaː Teresa Vilasetrú, mestra lleidatana exiliada a Mèxic.[14]
- 4 de desembre - Barcelona: Maria Soteras i Maurí, jurista catalana (m. 1976).[15]
- 8 de desembre - Calonge, Girona: Josep Maria Vilaseca Sabater, radiòleg.
- Vilassar de Mar, Maresme: Elvira Homs Ferrés, pintora catalana (m. 1954).[16]
- Barcelona: Enriqueta Pascual Benigani, pintora i lacadora catalana (m. 1969).[17]
- Resta del món
- 2 de gener, Londres, Anglaterra: Michael Tippett, compositor anglès (m.1998).[18]
- 3 de gener, Madrid, Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada a Mèxic.[19]
- 5 de gener, Portomaggiore, Ferrara: Mafalda Favero, soprano italiana (m. 1981).[20]
- 25 de gener, Caldwell, Texas: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (m. 1989).[21]
- 1 de febrer, Tívoli, Regne d'Itàlia: Emilio Gino Segrè, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1959
- 7 de febrer, Estocolm, Suècia: Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 1983).
- 12 de febrer, Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista espanyola.[22]
- 15 de febrer, Buffalo, EUA: Harold Arlen, compositor de cinema nord-americà. (m. 1986).[23]
- 15 de febrer, Valparaíso (Xile): Roberto Rey, actor xilè fill d'espanyols (m. 1972).[24]
- 17 de febrer, Budapest: Rózsa Politzer, més coneguda com a Rózsa Péter, matemàtica hongaresa (m. 1977).[25]
- 2 de març, Ciutat de Panamà: Roberto Francisco Chiari Remón, president panameny.
- 19 de març, Mannheim, Baden (Alemanya): Albert Speer arquitecte i ministre d'Armament de l'Alemanya nazi de 1942 a 1945 (m. 1981).[26]
- 22 de març, Kíev (Imperi Rus): Grigori Kózintsev, director de cinema soviètic (m. 1973).[27]
- 3 d'abril, Le Vieux-Marché: Anjela Duval, poeta bretona (m. 1981)[28]
- 9 d'abril, J. William Fulbright, polític estatunidenc.[29]
- 11 d'abril, Budapest, Hongria: Attila József, poeta hongarès (m. 1937).[30]
- 18 d'abril,
- Hoquiam, Washington (EUA): George Herbert Hitchings, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina de 1988 (m. 1998).[31]
- Corfú: Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (m. 1981).[32]
- 26 d'abril, París, França: Jean Vigo, director de cine
- 5 de maig, Nàpols: Maria Caniglia, soprano dramàtica italiana (m. 1979)[33]
- 8 de maig, Varsòvia, Polònia: Karol Borsuk, matemàtic i topòleg.
- 9 de maig, Roma: Lilí Álvarez, pluriesportista, escriptora i periodista espanyola (m. 1998).[34]
- 24 de maig, Krujilin, Rússia: Mikhaïl Xólokhov, novel·lista soviètic, Premi Nobel de Literatura del 1965 (m. 1984).[35]
- 4 de juny, Guanabacoa, Cuba: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units
- 13 de juny, Qingpu, Jiangsu (Xina): Chen Yun, nascut amb el nom de Liao Chenyun,polític xinès (m. 1995).[36]
- 19 de juny, Baltimore, Maryland: Mildred Natwick, actriu nord-americana d'escena, cinema i televisió (m. 1994).[37]
- 20 de juny, Nova Orleans: Lillian Hellman, dramaturga i guionista estatunidenca (m. 1984).[38]
- 21 de juny, París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès pare de l'existencialisme (m. 1980).[39]
- 10 de juliol, Vitòriaː Ernestina de Champourcín, poeta espanyola de la Generació del 27.[40]
- 15 de juliol, Allenhurst: Dorothy Fields, llibretista i lletrista americana (m. 1974).[41]
- 18 de juliol, Woods Hole, Massachusetts: Mary Sears, oceanògrafa pionera de l'oceanografia moderna (m. 1997).[42]
- 21 de juliol, Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
- 25 de juliol,
- Rusçuk, Imperi Austrohongarès: Elias Canetti, escriptor en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1981.[43]
- Union Hill, Nova Jersey: Lila Lee, estrella del cinema mut (m.1973).[44]
- 29 de juliol,
- Nova York: Clara Bow, actriu novaiorquesa del cinema mut (m. 1965).[45]
- Jönköping, Suècia: Dag Hammarskjöld, Secretari General de l'ONU i Premi Nobel de la Pau de 1961
- 6 d'agost, Cabestany: Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol (m. 1993).[46]
- 12 d'agost, Madrid: Juana Capdevielle, intel·lectual i bibliotecària espanyola assassinada pels revoltats en la Guerra Civil (m. 1936).[47]
- 16 d'agost, Tecalitlán, Jalisco: Sarah Stewart, viròloga mexicano-estatunidenca pionera en la recerca dels Polyomavirus (m. 1976).[48]
- 24 d'agost, Estocolm: Sven Stolpe, intel·lectual suec.
- 25 d'agost, Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, actriu de revista i opereta argentina (m. 1992).[49]
- 3 de setembre, Nova York, EUA: Carl David Anderson, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1936 (m. 1991).[50]
- 4 de setembre, Londres, Anglaterra: Mary Renault, escriptora anglesa (m. 1983).[51]
- 18 de setembre, Estocolm, Suècia: Greta Garbo, actriu sueca.[52]
- 24 de setembre, Ḷḷuarca, Espanya: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la replicació de l'ADN.
- 30 de setembre, Leeds, Anglaterra: Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1977 (m. 1996).[53]
- 8 d'octubre, Buenos Aires, República Argentina: Rodolfo Sciammarella, compositor argentí.
- 14 d'octubre, Berlín: Ruth Bernhard, fotògrafa americana, alemanya de naixement, que es donà a conèixer amb els seus nus (m.2006).[54]
- 23 d'octubre, Nova York, Estats Units: Gertrude Ederle, nedadora estatunidenca (m. 2003).[55]
- 21 de desembre, Londres (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (m. 2000).
- Roubaix, Flandes: Maurice Nédoncelle, filòsof francès.
- John Gutmann, fotògraf alemany.
- Joseph Heinz Eibl, jurista i músic
- Garrapinillos, Saragossa: José Ramón Arana, escriptor espanyol considerat un dels millors narradors de l'exili en llengua espanyola
- La Ribera: Octavio Montserrat Chapa-Luna, músic.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 13 de juliol - València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià (n. 1849).
- 3 d'agost - Sarrià: Francesc Mora Borrell, arquebisbe de Monterey - Los Angeles (n. 1827).
- 16 d'agost - Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català (n. 1840)
- 4 de desembre - Maó, Menorca: Maria Elena Maseras i Ribera, metgessa i pedagoga catalana (n. 1853).[56]
- Madrid: Salvador Escolá Arimany, pintor.
- Resta del món
- 9 de gener - Marsella: Louise Michel, destacada anarquista francesa i una de les principals figures de la Comuna de París.[57]
- 18 de febrer - Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 24 de març - Amiens, França: Jules Verne, escriptor.[58]
- 18 d'abril - Madrid, Espanya: Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor andalús.
- 29 d'abril: Edmund Beckett, advocat, rellotger i arquitecte
- 12 de maig - Neuwaldegg: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.
- 23 de maig - Melroseː Mary Livermore, infermera, periodista, sufragista i reformista nord-americana (n. 1820).[59]
- 25 d'agost - Múnic: Felix vom Rath, compositor alemany.
- 28 d'octubre - París: Alphonse Allais, humorista i escriptor francès (n. 1854).[60]
- 2 de novembre - Würzburg, Suïssa: Albert von Kölliker, anatomista, embriòleg, fisiòleg, zoòleg i botànic suís.
- 7 de novembre - Londres, Florence Dixie, viatgera i escriptora escocesa, corresponsal de guerra i feminista (n. 1855).[61]
- 23 de novembre - Innsbruck, Àustria: Otto Stolz, matemàtic.
Referències
[modifica]- ↑ «Història». Ajuntament de Reus. Teatre Bartrina, 13-08-2020. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Chalamanch, Montserrat Villas i. La morfologia del lèxic de "Solitud", de Víctor Català. L'Abadia de Montserrat, 1999, pàg. 223. ISBN 978-84-8415-102-9.
- ↑ «Teatre Pabellón Soriano. Paral·lel (1905-1916)». Barcelofília, diumenge, 28 octubre 2012. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Frigola, Joan Àngel. «El Palau de la Música Catalana». Sortides amb gràcia, 20-09-2013. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Anna Maria de Saavedra i Macià (1905 ·2001)». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Nord-est Llibertari: MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 8 de març de 1905 neix a Ripoll la militant anarcosindicalista Dolors Prat Col», dissabte, 8 març 2014. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «Joan Coromines i Vigneaux | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Ruiz-Berdún, Dolores; Bladé i Font, Artur «Una matrona en el exilio republicano: Cinta Font Margalef» (en castellà). Medicina e historia, revista de estudios históricos de las ciencias de la salud, 3, 2016, pàg. 16-26.
- ↑ «Antoni Puigvert i Gorro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Biografia de Josep Cañas». Fundació Josep Cañas. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ «Xavier Benguerel i Llobet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Vilasetru Teixido, Teresa» (en castellà). Fundació Pablo Iglesias, 18-07-2023. [Consulta: 23 juny 2025].
- ↑ «Maria Soteras Mauri». Diccionari biogràfic de dones. [Consulta: 14 juliol 2018].
- ↑ «Elvira Homs i Ferrés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «1905». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Clarke, David. «Tippett, Sir Michael (Kemp)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.28005 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ del Álamo Corbacho, Elena. «Luisa Carnés: feminismo republicano» (en castellà). Revista Contrapunto, 14-03-2019. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «FAVERO, Giuseppina, detta Mafalda» (en italià). TRECANNI. Institut Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Buehner, Katie; Feustle, Maristella. «Julia Smith Collection (Music), 1920-1989. Biographical Note» (en anglès). UNT. University Libraries. Arxivat de l'original el 2020-12-01. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Frederica Montseny i Mañé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 530. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Pérez, Teresa E.; Raya Prida, Rocío; Santos Aláez, Evangelina. «Rózsa Péter (1905-1977): jugando con el infinito | Vidas científicas» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-12-2017. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 144. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie-Angèle dite Anjela Duval» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Lynn, Naomi B.; McClure, Arthur F. The Fulbright premise: Senator J. William Fulbright's views on Presidential power (en anglès). Cranbury, NJ: Associated University Presses, 1973, p.53. ISBN 0838713580.
- ↑ «Attila József». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «George Herbert Hitchings» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-02-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Makcimovich, Ivan. «Monarquías de Europa y del mundo: PRINCESA MARGARITA DE GRECIA Y DINAMARCA», 18-11-2011. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «CANIGLIA, Maria in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ González, Laura. «Con ella empezó todo: Lilí Álvarez, la pionera del deporte femenino español» (en castellà). El Correo, 16-12-2019. [Consulta: 1r abril 2025].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1965» (en anglès americà). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Spence, Jonathan D. The search for modern China. First Norton Paperback edition, 1991. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ «Mildred Natwick» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Lillian Hellman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Fernández Urtasun, Rosa. «Ernestina de Michels de Champourcin y Morán de Loredo» (en castellà). RAH. Historia Hispánica. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ «Dorothy Fields | The Stars | Broadway: The American Musical | PBS» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ «Sears Medal Bio». The Oceanography Society. Arxivat de l'original el 2020-07-09. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Elias Canetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Lila Lee (1905-1973) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Clara Bow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Núñez Valdés, Juan; Arroyo Castilleja, Maria; Rodríguez Arévalo, María Luísa «Historias de Matemáticas. María Capdevila D'oriola, pionera de la Matemática española». Revista Pensamiento Matemático, núm 2, 01-04-2012. ISSN: 2174-0410.
- ↑ «Juana Capdevielle San Martín». Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Utz, John P. «Obituary. Sarah Elizabeth Stewart». Cancer Research, 37, 1977, pàg. 4674-4675.
- ↑ «Celia Gámez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1936» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Mary Renault | British author» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «Greta Garbo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1977» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Ruth Bernhard». Historic Camera. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Olympedia – Trudy Ederle». [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ «Elena Maseras i Ribera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Louise Michel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ «Jules Verne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Mary Ashton Rice Livermore». Encyclopædia Britannica, 15-12-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alphonse Allais» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Anderson, Monica. Women and the Politics of Travel, 1870–1914. Madison, New Jersey: Fairleigh Dickinson University Press, 2006, p. 121. ISBN 9781611473261.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1905