1851
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1851 (mdcccli) |
| Islàmic | 1267 – 1268 |
| Xinès | 4547 – 4548 |
| Hebreu | 5611 – 5612 |
| Calendaris hindús | 1906 – 1907 (Vikram Samvat) 1773 – 1774 (Shaka Samvat) 4952 – 4953 (Kali Yuga) |
| Persa | 1229 – 1230 |
| Armeni | 1300 |
| Rúnic | 2101 |
| Ab urbe condita | 2604 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1848 1849 1850 - 1851 - 1852 1853 1854 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 11 de març - Venècia: S'estrena al teatre de La Fenice Rigoletto, de Verdi, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse, de Victor Hugo.[1]
- Rebel·lió dels Taiping.
- Fundació del The New York Times.
- Publicació de Moby Dick.
- Fi de la Segona República Francesa.
- Léon Foucault demostra la rotació de la Terra amb un pèndol.
- Prohibició de l'esclavitud a l'Equador i Colòmbia.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de febrer, Barcelona: Jaume Ferran i Clua —més conegut com el Dr. Ferran—, metge i bacteriòleg, inventor d'un vaccí contra el còlera (m. 1929).
- 10 d'abril - Barcelona: Pauleta Pàmies, cèlebre ballarina de dansa clàssica i de dansa espanyola (m. 1937).[2]
- 27 de maig, Barcelona: Joan Isern i Solé, actor de teatre català de l'últim terç del segle xix (m. 1890).[3]
- 5 de juliol, Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.[4]
- 1 d'agost, Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.
- 9 d'octubre, Sabadell: Pau Colomer i Oliver, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana.
- Figueres (Alt Empordà): Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.
- Barcelona: la Monyos, personatge icònic barceloní.
- Resta del món
- 10 de febrer, Amsterdam, Països Baixos: Clasine Neuman, pintora i dibuixant holandesa (m. 1908).[5]
- 15 de març, Berlín (aleshores Prússia): Carolina Michaëlis de Vasconcelos, romanista germano-portuguesa (m. 1925).[6]
- 4 d'abril, Saitama: Ginko Ogino, la primera metgessa japonesa (m.1913).[7]
- 13 d'abril: Hermenegildo Estevan y Fernando, pintor
- 15 de maig, Hamburg, Alemanya: Marie Lehmann, soprano operística alemanya (m. 1931).[8]
- 21 de maig, París, França: Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (m. 1925)[9]
- 29 de juny, Grycksbo, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca (m. 1913).[10]
- 8 de juliol, Nash Mills,(Anglaterra): Sir Arthur Evans, arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos (m. 1941).[11]
- 27 de juliol, Torsång: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
- 15 de setembre, la Corunya: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
- 20 de setembre: Henry Stephens Salt, escriptor anglès.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Vic: Gervasi Costa i Llobateras, divulgador científic i sacerdot (n. 1810).
- Resta del món
- 6 de març, Copenhaguen: Emma Hartmann, compositora danesa que va fer servir el pseudònim Frederick H. Palmer (n. 1807).[12]
- 21 de maig, París (França): Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (m. 1925).
- 1 de febrer: Mary Shelley, escriptora anglesa (n. 1797).
- 10 de juliol, Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, França: Louis-Jacques-Mandé Daguerre, més conegut com a Louis Daguerre, va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerreotip (n. 1787).[13][14]
- 7 de setembre, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (n. 1768).[15]
- 14 de setembre, Cooperstown, Nova York (EUA): James Fenimore Cooper, novel·lista estatunidenc del Romanticisme (n. 1789).[16]
- 4 d'octubre, París, França: Manuel Godoy, gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial. Fou Primer Ministre o 'Ministre Universal' durant el regnat de Carles IV (n. 1767).[17]
- 25 de desembre, Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ «Rigoletto». Liceu Opera Barcelona. Arxivat de l'original el 2019-10-24. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Pauleta Pámies». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Joan Isern i Solé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Cèsar August Torras i Ferreri | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Klarenbeek, H. (2012) Penseelprinsessen & broodschilderessen: vrouwen in de beeldende kunst 1808-1913. Bussum: Uitgeverij Thoth. p. 145.
- ↑ Dotras Bravo, Alexia «La biblioteca cervantina de Carolina Michaëlis de Vasconcelos en la Universidade de Coimbra». Rumbos del hispanismo en el umbral del Cincuentenario de la AIH. Bagatto Libri, 2012, pàg. 167–173.
- ↑ «Ginko Ogino» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). Walter de Gruyter, 2012-02-22, p. 2667. ISBN 978-3-598-44088-5.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1920» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Emma Sparre» (en suec). Nationalmuseum Stockholm. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Sir Arthur Evans | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Jensen, Lisbeth Ahlgren. «Emma Hartmann». MUGI - Musik und Gender im internet. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Jacques Mandé Daguerre» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Daguerre, la Seine aux Tuileries» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Paula Jaraquemada (1768-1851)» (en castellà). Memoria chilena. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ «James Fenimore Cooper | American author» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Manuel Godoy Álvarez de Faria» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1851