Felis
Apariencia
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Felis | ||
|---|---|---|
| Rangu temporal: Miocenu-Recién | ||
|
| ||
| Clasificación científica | ||
| Dominiu: | Eukaryota | |
| Reinu: | Animalia | |
| Filu: | Chordata | |
| Subfilu: | Vertebrata | |
| Clas: | Mammalia | |
| Orde: | Carnivora | |
| Familia: | Felidae | |
| Subfamilia: | Felinae | |
| Xéneru: |
Felis Linneo, 1758 | |
| Especie tipu | ||
|
Felis catus Linnaeus, 1758 | ||
| Distribución | ||
|
| ||
| Especies | ||
| Consultes | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Felis ye un xéneru de mamíferos carnívoros de la familia Felidae. Tradicionalmente incluyía a toles especies de félidos vivientes, pero na actualidá acutase a cinco especies, ente les que s'inclúi'l gatu montés euroasiático (Felis silvestris), qu'habita en gran parte d'Eurasia y África. El conocíu gatu domésticu (Felis silvestris catus) ye una subespecie d'esta postrera.
Los miembros del xéneru Felis son de tamañu pequeñu, tienen coles llargues y tán afechos a la caza de pequeños animales, como rucadores, aves y reptiles. A pesar de la so escasa especialización, la suya ye una de les cañes más derivaes dientro del árbol evolutivu de los felinos.
Especies
[editar | editar la fonte]- Felis chaus - gatu de la xungla o gatu de los banzaos.
- Felis margarita - gato de los sables.
- Felis nigripes - gatu patinegro.
- Felis silvestris - gatu montés euroasiático (qu'inclúi les subespecies Felis silvestris catus o gatu domésticu, y Felis silvestris bieti o gatu chinu del desiertu).
- †Felis attica (Wagner, 1857).
- †Felis lunensis - gatu de Martelli (Martelli, 1906).
Referencies
[editar | editar la fonte]
| Wikispecies tien un artículu sobre Felis. |