Darreres activitats de desembre

Arribats al mes de desembre, sota un clima força nadalenc i a pocs dies d’acabar l’any 2025 farem un breu repàs de quines han estat les activitats que s’han desenvolupat. El passat dijous dia 4 a les 19.00 h a la sala sota coberta de la Societat Cultural i Esportiva La Lira de Sant Andreu (C/ Coroleu, 15) va tenir lloc la taula rodona “Veïnes, andreuenques que han deixat petjada”. L’activitat, emmarcada dins la Festa Major de Sant Andreu 2025, forma part del projecte de recerca i difusió que pretén donar veu a aquelles dones que han format part de la història de Sant Andreu de Palomar i a les que conformen la nostra realitat. Aquesta iniciativa, que ha arribat a la tercera edició, vol aportar en pocs anys una sèrie de referents femenins per al passat i el present del barri, reduint així el biaix de gènere existent.

Organitzada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, va tenir la participació de la nostra companya Montse Argente, l’historiador i president del CEII Jordi Petit i la professora de l’UAB especialitzada en antropologia biològica Gemma Armengol. Enguany es va dedicar a recordar a dues figures. La primera és la Paula Oriol i Umbert (169?-1774), dona de Miquel Oriol i Pagès, ambdós propietaris de terrenys. La segona, la Trinidad Gallego i Prieto (1918-2011) va ser una infermera i llevadora titulada universitària, militant comunista i republicana, durament perseguida durant la dictadura franquista. Per tal de transmetre la seva experiència a les noves generacions i contribuir a la memòria històrica va constituir el 1997, juntament amb altres dones, l'Associació Les Dones del 36. De la primera en va parlar el Jordi Petit i de la segona la Montse Argente.

El dijous dia 11 a les 18.30 h a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) va tenir lloc la presentació del llibre que porta per títol “Més enllà del 47, de l’heroi a les lluites col·lectives”. L’activitat va anar a càrrec dels ponents Miquel Bonilla (fundador de CC.OO. d'autobusos i company de Manuel Vital), Lluís Filella (mestre i antic director de l'escola Font dels Eucaliptus), l'Adela E. Alós (coautora del llibre, neta de Ramón d'Alos-Moner, erudit i bibliotecari, historiador de la cultura qui dona nom a la biblioteca del barri del Besós-Maresme) i l’Albert Recio (veí de la Prosperitat i activista del barri) i estigué moderada per l'Anna Monjo Omedes, coordinadora del llibre. La presentació i benvinguda al públic assistent, unes 45 persones, anà a càrrec de la companya Lourdes Ferrando. Editat per Icaria Editorial, han participat en la seva redacció tant activistes de Torre Baró dels anys 70 com conductors d'autobusos antics companys de Manuel Vita: Ignacio Alcántara, Núria Bergé, Francisco Fuentes, Antonio Gómez, Manuel Gómez, Juan Robles, José Manuel Romero i Antonio Torrico, als qui se'ls hi ha fet una entrevista. L'obra inclou, a més, una proposta pedagògica per a les escoles. El pròleg ha anat a càrrec del periodista i historiador Jaume Fabre. L’objectiu de la publicació ha estat complementar la informació que aporta la pel·lícula dirigida per Marcel Barrena. S'ha volgut d'alguna manera mostrar en quin context sociopolític es van produir aquests esdeveniments. Malgrat que la pel·lícula no és pas un documental, igualment s'ha posat en valor que la cinta esdevé una peça informativa d'un context sovint desconegut especialment entre les generacions més joves del què ha estat la nostra història més recent. Pel que fa a la figura d'en Manuel Vital, en el llibre s'explica com ell no va actuar pas sol sinó que al seu voltant existia un engranatge important d’organitzacions en les quals ell militava, com van ser les associació de veïns i veïnes, el sindicat CC.OO., el PSUC i tot un col·lectiu nombrós de persones que l’acompanyaven en les reivindicacions. L'Arxiu ha rebut un exemplar que formarà part de la nostra biblioteca, alhora que allà mateix es van vendre 27 exemplars.

Pel que fa a la ruta per Collserola “Clàssica de Nadal” prevista per al diumenge dia 14, malauradament es va haver de suspendre degut a les restriccions imposades al parc de Collserola a causa de la pandèmia de pesta porcina africana. Us recordem que el proper dijous dia 18 a les 18.30 h a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) tindrà lloc com cada final d’any la presentació del darrer número de a revista “L’Arxiu”, enguany el número 89 corresponent al segon semestre del 2025 (de juliol a desembre), alhora que farem el comiat del curs i desitjar-vos Bones Festes.

Tarda de flamenc a l’Arxiu

El passat divendres 28 de novembre a les 18.00 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) una singular activitat de flamenc, amb música en viu i en directe, un documental i un debat. La presentació i benvinguda al públic assistent, que va superar la vuitantena de persones, anà a càrrec de la companya Montse Argente, la qual va passar el torn de paraula al Lluís Cabrera, andalús de Jaén resident a Barcelona des de l’any 1964 dedicat a la música, la gestió cultural i a l’escriptura. És conegut per haver estat impulsor de la Penya Flamenca Enrique Morente nascuda el 1970 i per haver fundat el Taller de Músics el 1979, una escola de música amb seu a Barcelona que té una casa discogràfica, taller de producció i club de jazz, i ensenya música amb una pedagogia d'acord amb els nous temps, capaç d'estimular i facilitar el procés creatiu i la interpretació.

Seguidament van actuar amb uns recitals de flamenc l’Ana Brenes (al cante) i Toni Abellán (a la guitarra). Entre cançó i cançó la cantaora va expressar les seves emocions i els seus sentiments envers l’art, la música i la cultura, tot afirmant que el documental sobre Enrique Morente (Granada 1942 - Madrid 2010) és pedagògic i enriquidor en la mesura que li va ajudar a entendre per quines raons li agrada el què li agrada i comprèn l’art de la manera que el comprèn. A més d’inspirar-la artísticament el personatge l’ha ajudat a pensar i a formar-se com a persona. En aquest sentit va manifestar el seu orgull per poder interpretar-lo. Com a anècdota va explicar que una vegada una persona de Huelva experta en cantar fandangos li va dir que l’única persona que li sonava a Huelva però sense ser de Huelva era l’Enrique Morente.

A les 19.00 h es va procedir al passi de "Morente & Barcelona", un documental producció d’Elsabeth i amb guió i direcció de Jordi Turtós. El director, allà present, va fer la presentació tot explicant que la penya flamenca en qüestió de seguida es va veure identificada amb el fenomen de les lluites veïnals per millorar la qualitat de vida dels barris, en definitiva, amb el fet que les ciutats també es construïen des de les perifèries. S’explica, com un personatge com l’Enrique Morente arribà a Barcelona, es va sentir lliure i va construir la seva carrera per acabar creant aquesta manera tan especial i particular de fer flamenc, obrint nous camins i nous llenguatges. Al llarg dels 90 minuts de duració es narra com va poder servir de punt de partida per a companys com ara José Monge Cruz Camarón de la Isla o Juan Peña el Lebrijano, a més de per a joves de generacions posteriors com Francisco José Arcàngel, Miguel Poveda, Rocío Márquez o David Lagos, fins a arribar a l'actualitat amb noms com la Tremendita, Cristian de Moret o grups com Derby Motoreta Burrito Kachimba, Salvar Doñana i Califato ¾ que avui continuen buscant nous camins i llenguatges per al flamenc i l'avantguarda.

Intervingueren en aquest treball Aurora Carbonell, Estrella Morente, Soleá Morente, Kiki Morente, Lluís Cabrera, Miguel Poveda, Mayte Martín, Chicuelo, Chiqui de la Línea, Joan Albert Amargós, Juan Manuel Cañizares, Manuel Calderón, Carmen Corpas, Juan Manuel Caro, Juan Ramon Caro, David Leiva, Mingus B. Formentor, Alberto Manzano, Tito Ramoneda, Lola Huete, Aurora Álvarez «Yoyi», Fernando Pindado, Francisco Hidalgo i el Ginés Cuesta. Esmentar que als títols de crèdit consta l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris en la consulta del fons fotogràfic i el company Josep Maria Babí en els agraïments. El documental, enregistrat a Barcelona, Begur i Granada entre l’octubre de 2021 i març de 2023 va tenir el suport del Taller de Músics, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals. Televisió de Catalunya (TV3) tingué també participació com també van col·laborar l’Ajuntament de Barcelona, la Fundación SGAE, l’Institut Ramon Llull i, per descomptat, la Fundación Enrique Morente.

Acabada la projecció sobre les 20.30 h es va procedir a fer un piscolabis i després un col·loqui amb en el qual va intervenir la Nerea Marfil, experta en comunicació audiovisual. El públic assistent, com és costum, tingué l’ocasió d’opinar i preguntar. Quan semblava que l’acte ja havia arribat a la seva fi el company Jordi Sànchez, que també és músic, va dir que una vetllada com aquesta no podia acabar sense música, amb la qual cosa va continuar la música fins més tard del què és habitual. Passades les 24.00 h de la nit es va posar punt i final. Tothom es va mostrar molt satisfet per l’experiència, comentant que va ser una tarda fabulosa, amb bon ambient i bona sintonia entre les persones assistents. Qui vulgui saber-ne més i amb més detall, com també escoltar els recitals, pot accedir a la pàgina de Youtube de l’Arxiu i veure el vídeo.

Fotos de José María Medina i Montse Argente.

L’Arxiu participa amb una taula rodona en el cicle de conferències sobre construcció democràtica i lluites veïnals

El passat dijous dia 20 de novembre a les 18.30 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) una taula rodona sota el títol “La conquesta del carrer a Nou Barris, lluites polítiques des del veïnat”. L’activitat està emmarcada dins del cicle de conferències i taules rodones "Barcelona, construcció democràtica i moviment veïnal (1970-1989)", un projecte col·laboratiu amb els centres d’estudis dels barris de Barcelona, les associacions veïnals, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Institut Ramon Muntaner, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Dirigit i coordinat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) ha tingut com a objectiu d’arribar a tots els districtes de la ciutat. Amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco es va voler recuperar la memòria dels protagonistes del moviment veïnal de finals de la dècada dels anys setanta i començament dels anys vuitanta del segle passat com a radiografia dels moviments socials i polítics que van confluir a les vocalies de les associacions de veïns i veïnes.

El cicle va arrencar l’1 d’octubre des del Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona amb una conferència inaugural sobre ‘La Barcelona dels barris i la democràcia de la gent’, a càrrec de l’historiador i periodista Marc Andreu i Acebal, i va finalitzar el 27 de novembre a la biblioteca Juan Marsé, al barri del Carmel, amb “La vida política als nostres barris a la mort de Franco”, a càrrec de diversos membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel.

L’acte, que va comptar amb una notable assistència de públic que va arribar a les 82 persones, va tenir com a tertulians, Josep Maria Clariana (activista veïnal a Nou Barris), Manuel Delgado (antropòleg), Ernest Maragall (polític retirat i membre d’ERC entre els anys 2018 i 2024) i la companya Montse Argente. La Carmen Andrés (antiga regidora dels districtes de Nou Barris i Sant Andreu i diputada al Congrés), finalment, no va poder assistir a l'acte. La presentació i benvinguda anà a càrrec del comapny Jordi Sànchez, el qual també va ambientar l'acte amb unes cançons, mentre que l’Antonio Baños (periodista i veí de Nou Barris) s’encarregà de fer la moderació.

La taula rodona va seguir l’estructura marcada del cicle de conferències. Primer es va procedir a fer una diagnosi de la diagnosi de la situació dels barris del districte de Nou Barris durant el període tractat. Es va definir qui van ser els protagonistes, quines van ser les principals lluites i quins objectius es van poder assolir, entre d’altres coses. Des d’una perspectiva historicista es va situar cronològicament el moment i el lloc en el context històric local, mentre que la visió veïnal va ajudar a complementar aquesta aproximació. D’alguna manera la tertúlia va voler recuperar i visibilitzar la memòria dels moviments veïnals durant el franquisme tardà i la transició, així com reivindicar de quina manera la democràcia de Barcelona no va néixer només en despatxos sinó que també va créixer als barris. A tot això, l’activitat va servir per al públic assistent de una gran oportunitat per reconnectar amb la història veïnal, entendre d’on venim per imaginar cap a on volem anar.